miércoles, mayo 15, 2013

Artur Mas: El format actual de l’aventurer del segle XXI


Tots sabem que al llarg dels segles hi ha hagut molts aventurers famosos, també molts sabem que un dels aventurers més coneguts és el personatge creat pel director de cinema nord-americà George Lucas, Indiana Jones, però a hores d’ara Catalunya ja té l’aventurer més famós del segle XXI, Indiartur Jonesmas.

Si no s’hi posa remei, la desfeta de Catalunya és imminent, l’aventurer Mas amb les seves tàctiques fa servir mètodes desconeguts, il·lícits i poc adequats que ens estan portant a la ruïna. I ja ho diuen “no posis el teu negoci en mans d’un aventurer”. Mas s’ha convertit en un aventurer amb rumb desconegut, on s’ha endinsat en una experiència arriscada i de la que n’està trobant unes circumstàncies adverses inesperades, però per algunes persones l’aventura és un factor molt important en les seves vides i en l’actual vida política d’Artur Mas l’aventura és ja supervivència.
Ara ens vol endinsar en una confrontació rupturista per així engrandir encara més la seva mediàtica aventura, fins i tot s’ha arribat a creure que la seva aventura per aconseguir una majoria absoluta avançant  unes eleccions el portarien a gaudir d’una majoria excepcional que ell s’havia imaginat, però no es va donar compte de la resposta reticent del seu propi votant i ha arribat a considerar que la suma de CiU i ERC era la majoria que ell havia demanat al poble català.

L’aventura de la declaració sobiranista és un dels instruments de Mas que li pot durar hores o uns quants anys, tot és possible ja que és un instrument utilitari personal per salvar el seu propi fracàs, o sigui, que pot perdurar fins a trobar un altre utilitari, sense oblidar que un altre gran utilitari d’en Mas és TV3.
I aquesta caixa de trons és la que fa servir per la seva particular aventura plena de cinisme on no sent cap mena de vergonya per dir qualsevol ximpleria com la més recent, els seus deliris amb el CNI. L’Institut ja va donar explicacions fa uns mesos sobre l’augment d’efectius salafistes a Catalunya amb les següents paraules “Barcelona està minada de gihadistes i la nostra feina es evitar que actuïn“ van dir ni més ni menys el que Plataforma per Catalunya ja fa molt de temps ve denunciant. Des de Plataforma per Catalunya ja fa molts anys que veiem un perill en aquests grups terroristes, i Barcelona és una de les ciutats amb més risc d’Europa.

Ja fa un parell d’anys els EUA definien Catalunya com el major centre mediterrani d’activitat de radicals islamistes, ja que el més preocupant és la forta implantació de comunitats com la paquistanesa i marroquina a Barcelona,però també en ciutats de la Catalunya interior com són Manlleu (on PxC té 3 regidors) i Salt (1 regidor) municipis anomenats calents. Ara el CNI ha ordenat l’expulsió de Ziani, un dels amics d’Àngel Colom, acusat d'atemptar contra l'ordre públic i la seguretat nacional, mentre que des de l'àmbit polític, recorrerà la decisió a Brussel·les: des de la federació consideren que pot tenir una intencionalitat política, mentre el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha desvinculat l'expulsió del marroquí Noureddine Ziani, director de l'Espai Catalanomarroquí de la Fundació Nous Catalans vinculada a CDC  amb el sobiranisme.
Ja ho veieu que el cinisme de Mas es infinit i el valor de l’aventurer l’haurem de mesurar en l’efecte, no tant per les seves aventures sinó pel valor del destí al que aquestes aventures l’hagin pogut portar.

Josep Anglada i Rius
President de Plataforma per Catalunya
Artur Mas: El formato actual del aventurero del siglo XXI
Todos sabemos que a lo largo de los siglos ha habido muchos aventureros famosos, también muchos sabemos que uno de los aventureros más conocidos es el personaje creado por el director de cine estadounidense George Lucas, Indiana Jones, pero actualmente Cataluña ya tiene el aventurero más famoso del siglo XXI, IndiarturJonesmas.
Si no se pone remedio,el desastre en Cataluña se inminente, el aventurero Mas con sus tácticas usa métodos desconocidos, ilícitos y poco adecuados que nos están llevando a la ruina. Y ya lo dicen "no pongas tu negocio en manos de un aventurero". Mas se ha convertido en un aventurero con rumbo desconocido, donde se ha adentrado en una experiencia arriesgada y de la que está encontrando unas circunstancias adversas inesperadas, pero para algunas personas la aventura es un factor muy importante en sus vidas y en la actual vida política de Mas la aventura es ya supervivencia.
Ahora nos quiere involucrar en una confrontación rupturista para así agrandar aún más su mediática aventura, incluso se ha llegado a creer que su aventura para conseguir una mayoría absoluta avanzando unas elecciones le llevarían a disfrutar de una mayoría excepcional que él había imaginado, pero no se dio cuenta de la respuesta reticente de su propio votante y ha llegado a considerar que la suma de CiU y ERC era la mayoría que él había pedido al pueblo catalán.
La aventura de la declaración soberanista es uno de los instrumentos de Mas que le puede durar horas o unos cuantos años, todo es posible ya que es un instrumento utilitario personal para salvar su propio fracaso, o sea, que puede perdurar hasta encontrar otro utilitario, sin olvidar que otro gran utilitario de Mas es TV3.
Y esta caja de truenos es la que usa para su particular aventura llena de cinismo que no siente ningún tipo de vergüenza para decir cualquier tontería como la más reciente, sus delirios con el CNI. El Instituto ya dio explicaciones hace unos meses sobre el aumento de efectivos salafistas en Cataluña con las siguientes palabras "Barcelona está minada de yihadistas y nuestro trabajo es evitar que actúen" dijeron ni más ni menos lo que Plataforma per Catalunya ya hace mucho tiempo viene denunciando. Desde Plataforma per Catalunya ya hace muchos años que advertimos un peligro en estos grupos terroristas, y Barcelona es una de las ciudades con mayor riesgo de Europa.
Ya hace un par de años los EEUU definían Cataluña como el mayor centro mediterráneo de actividad de radicales islamistas, ya que lo más preocupante es la fuerte implantación de comunidades como la paquistaní y marroquí en Barcelona, ​​pero también en ciudades de la Cataluña interior como son Manlleu (donde PxC tiene 3 concejales) y Salt (1 concejal) municipios llamados calientes. Ahora el CNI ha ordenado la expulsión de Ziani, uno de los amigos de Ángel Colom, acusado de atentar contra el orden público y la seguridad nacional, mientras que desde el ámbito político, recurrirá la decisión en Bruselas : desde la federación consideran que puede tener una intencionalidad política, mientras el consejero de Interior, RamonEspadaler, ha desvinculado la expulsión del marroquí NoureddineZiani, director del Espacio Catalanomarroquí de la Fundación NousCatalans vinculada a CDC con el soberanismo .
Ya ven que el cinismo de Mas es infinito y el valor del aventurero deberemos medirlo en el efecto, no tanto por sus aventuras sino por el valor del destino al que estas aventuras lo hayan podido llevar.
Josep Anglada i Rius
Presidente de Plataforma per Catalunya




lunes, mayo 13, 2013

CiU i ERC, acabats i amortitzats

L’Ajuntament de Vic va aprovar aquest passat dilluns el Pla d’inversions presentat per CiU i ERC per aquest mandat i que tan sols va rebre el suport de SI i el PSC. Plataforma per Catalunya hi va votar en contra perquè no podia donar suport a un llastimós pla d’inversions presentat per CiU i ERC.

Per Plataforma per Catalunya, aquest pla d’inversions presentat per CiU-ERC és un pla d’inversions que no està a l’altura del que es mereix la ciutat de Vic, i molt menys podem parlar d’un projecte de futur esperançador per tal de posar la ciutat de Vic com una de les capitals importants del país. Un pla d’inversions que demostra clarament que estem davant d’un govern municipal que no té ni projectes ni il•lusió.

Davant d’una calamitat com aquesta, és obvi que no podem parlar d’un pla d’inversions ni intel•ligent ni positiu. Tan sols, i amb perdó per l’expressió, hem de parlar d’una merdeta per complir els tràmits. Un pla d’inversions que sembla un enciam pansit, i com diria la meva àvia, un pla d’inversions que no està a l’altura del segle XXI. En definitiva, parlaríem d’un pla d’inversions que no és per llançar coets i que ensenya a tots els vigatans que l’equip de govern municipal, el format per CiU i ERC, és un grupet d’aficionats totalment acabat i totalment amortitzat.

El que tocava fer en aquest moment de crisi, de declivi de l’activitat econòmica privada i pública, era un pla que afavorís el dinamisme de la ciutat, contribuís a generar feines, estimulés l’economia, ajudés a les necessitats dels vigatans maltractats per la crisi i preparés la ciutat per al futur.

Plataforma per Catalunya estàvem disposats a col•laborar-hi, a aportar idees i propostes per a un pla d’inversions útil per als vigatans, i ens hem trobat amb una muralla on han rebotat totes les nostres alternatives. Rebots que, en contra del nostre desig inicial, ens han dut a votar contra aquest pla d’inversions, que no podia merèixer el nostre suport perquè no ajuda els vigatans ni en la present situació econòmica ni pensant en el futur de la nostra ciutat. Parlaríem, doncs, d’un projecte d’inversions municipals carregat del que en podríem dir “aparents bones intencions” del senyor Antoni Serrat, però que de fet o són ingènues o són perverses.

Per reforçar el que els acabo de dir, només afegir que calia escoltar el to de veu del Sr. Serrat i mirar-li l’expressió. Era el to de veu d’una persona que no creu el que llegeix, però que ho havia de llegir. Un to de veu trist, consirós, ensopit, avergonyit i amb una cara de pomes agres que era tot un poema, però un poema avorrit. Estic segur que els capellans que resen les absoltes ho fan amb més alegria que no pas el Sr. Toni Serrat llegint la pèssima proposta de les inversions de l’equip de govern.

Estem doncs davant d’un pla d’inversions autènticament patètic, en el qual es demostra que algú els ha embastat un projecte sense que cap regidor de l’equip de govern ni hi hagi treballat ni pràcticament participat.

Els vigatans i les vigatanes sou conscients que Vic es mereix un govern millor del que tenim, però ara no hi ha més remei que esperar a les properes eleccions municipals perquè Plataforma per Catalunya pugui governar aquesta ciutat. Nosaltres continuarem treballant amb honradesa i honestedat perquè aquest somni de molts vigatans es faci realitat a les properes eleccions municipals de l’any 2015.

Josep Anglada i Rius, portaveu del grup municipal
de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament Vic


CiU y ERC, acabados y amortizados

El Ayuntamiento de Vic aprobó este pasado lunes el Plan de inversiones presentado por CiU y ERC para este mandato y que sólo recibió el apoyo de SI y el PSC. Plataforma per Catalunya votó en contra porque no podía apoyar un lastimoso plan de inversiones presentada por CiU y ERC.

Para Plataforma per Catalunya, este plan de inversiones presentado por CiU-ERC es un plan de inversiones que no está a la altura de lo que se merece la ciudad de Vic, y mucho menos podemos hablar de un proyecto de futuro esperanzador para poner la ciudad de Vic como una de las capitales importantes del país. Un plan de inversiones que demuestra claramente que estamos ante un gobierno municipal que no tiene ni proyectos ni ilusión.

Ante una calamidad como esta, es obvio que no podemos hablar de un plan de inversiones ni inteligente ni positivo. Tan sólo, y con perdón por la expresión, debemos hablar de una mierdecilla para cumplir los trámites. Un plan de inversiones que parece una lechuga marchitada, y como diría mi abuela, un plan de inversiones que no está a la altura del siglo XXI. En definitiva, hablaríamos de un plan de inversiones que no es para lanzar cohetes y que enseña a todos los de Vic que el equipo de gobierno municipal, el formado por CiU y ERC, es un grupo de aficionados totalmente terminado y totalmente amortizado.

Lo que tocaba hacer en este momento de crisis, de declive de la actividad económica privada y pública, era un plan que favoreciera el dinamismo de la ciudad contribuyera a generar empleos, estimulara la economía, ayudara a las necesidades de los vicenses maltratados por la crisis y preparara la ciudad para el futuro.

Plataforma per Catalunya estábamos dispuestos a colaborar, a aportar ideas y propuestas para un plan de inversiones útil para los vicenses, y nos hemos encontrado con una muralla que han rebotado todas nuestras alternativas. Rebotes que, en contra de nuestro deseo inicial, nos han llevado a votar contra este plan de inversiones, que no podía merecer nuestro apoyo porque no ayuda los de Vic ni en la presente situación económica ni pensando en el futuro de nuestra ciudad. Hablaríamos, pues, de un proyecto de inversiones municipales cargado de lo que podríamos llamar "aparentes buenas intenciones" del señor Antoni Serrat, pero de hecho o son ingenuas o son perversas.

Para reforzar lo que les acabo de decir, sólo añadir que había que escuchar el tono de voz del Sr. Serrat y mirarle la expresión. Era el tono de voz de una persona que no cree lo que oye, pero que tenía que leer. Un tono de voz triste, pensativa, aburrida, avergonzada y con una cara de perro que era todo un poema, pero un poema aburrido. Estoy seguro de que los curas que rezan los responsos lo hacen con más alegría que no el Sr. Toni Serrat leyendo la pésima propuesta de las inversiones del equipo de gobierno.

Estamos pues ante un plan de inversiones auténticamente patético, en el que se demuestra que alguien les ha hilvanado un proyecto sin que ningún concejal del equipo de gobierno ni haya trabajado ni prácticamente participado.

Los vicenses sois conscientes de que Vic se merece un gobierno mejor del que tenemos, pero ahora no hay más remedio que esperar a las próximas elecciones municipales porque Plataforma per Catalunya pueda gobernar esta ciudad. Nosotros continuaremos trabajando con honradez y honestidad para que este sueño de muchos vicenses se haga realidad en las próximas elecciones municipales del año 2015.

Josep Anglada Rius, portavoz del grupo municipal
de Plataforma per Catalunya en el Ayuntamiento Vic




domingo, abril 28, 2013

La nau de l’almirall Mas ha embarrancat abans d’arribar a Ítaca


Resulta ser del tot curiós que mentre des de dins del Palau es promou l’anomenada transició nacional cap a la independència, des del poder financer català es fa tot el contrari, per tant, un cop més, torno a repetir que la cortina de fum d’Artur Mas per tapar la mala gestió d’un Govern més que mediocre ha fet figa.
El president Mas, a hores d’ara ja fa tuf de cadàver, ha aconseguit aixecar a la resta de l’Estat fortes antipaties vers els catalans, això es tot el contrari del que sempre ha pretès fer el negoci bancari que es basa en la confiança i la bona imatge. Cal recordar que Mas es un polític que ve del món empresarial i que en els seus temps en aquest món va tancar empreses. Per tant, què podem esperar d’un home fracassat en el món empresarial i que ara volia dirigir una nau cap a Ítaca?
Tenim per un cantó Mas i Junqueras, i per l’altre cantó, el veritable seny econòmic català, mentre la Generalitat està arruïnada, cada dia més aturats i els que de moment aguanten la feina cada dia més escanyats, aquest sí que serà un veritable xoc de trens ja que es obvi l’inevitable enfrontament entre el poder polític i el poder econòmic. És ben palès que Mas no té sort ni quan tria els amics per fer negoci.
El passat 11 de setembre Artur Mas va embogir, es va creure el que no era, ja ho vam manifestar des de Plataforma per Catalunya que no tothom va anar a la manifestació, pel mateix, avui dia Catalunya és una societat plural i no tothom vol ser independent. Allà va començar el principi del final d’Artur Mas i m’atreviria a dir que fins i tot pot arrossegar la pròpia CDC. Va deixar de ser el president de tots els catalans, i la lliçó que li van donar els ciutadans després de les eleccions era força entenedora com per agafar els trastets i anar-se’n cap a casa.
Però l’almirall continua la seva estratègia que va esmicolant Catalunya cada dia a trossets, un Estat propi significa més Estat, és a dir, més botí a repartir, més endollats a col·locar. Empobrir als ciutadans i fer-los dependre de les engrunes de l'Estat, culpar de tot això a un enemic exterior és la tàctica de tots els governants populistes per perpetuar-se en el poder amb tics més o menys autoritaris. Aquesta es l’herència pujolista que ens ha deixat una generació de líders mediocres al seu partit, supervivents endollats i vividors que volen governar-nos com a país quan la veritat es que no han estat capaços de  governar una Comunitat Autònoma i mantenir-la com la més rica de l’Estat.
Senzillament, com sempre he dit, tot no es més que un brindis al sol. El viatge a Ítaca s’ha acabat. I mentre destitueixen l’almirall fracassat, intentarem des del políticament no correcte, que no agrada a la casta, reparar la malmesa societat catalana, que ha estat la víctima d’un il·luminat malaltís.

Josep Anglada i Rius
President de Plataforma per Catalunya

La nave del almirante Mas ha embarrancado antes de llegar a Ítaca

Resulta ser del todo curioso que mientras desde dentro del Palau se promueve la llamada transición nacional hacia la independencia, desde el poder financiero catalán se hace todo lo contrario, por lo tanto, una vez más, vuelvo a repetir que la cortina de humo de Artur Mas para tapar la mala gestión de un Govern más que mediocre se ha fundido.

El presidente Mas, a estas horas hace tufo de cadáver, ha conseguido levantar en el resto del Estado fuertes antipatías hacia los catalanes, esto es todo lo contrario de lo que siempre ha pretendido hacer el negocio bancario que se basa en la confianza y la buena imagen. Hay que recordar que Mas es un político que viene del mundo empresarial y que en sus tiempos en este mundo cerró empresas. Por lo tanto, ¿qué podemos esperar de un hombre fracasado en el mundo empresarial y que ahora quería dirigir una nave hacia Ítaca?

Tenemos por un lado a Mas y Junqueras, y por el otro lado, la verdadera cordura económica catalana, mientras la Generalitat está arruinada, cada día más parados y los que de momento aguantan el trabajo cada día más estrangulados, éste sí que será un verdadero choque de trenes puesto que es obvio el inevitable enfrentamiento entre el poder político y el poder económico. Es muy patente que Mas no tiene suerte ni cuando elige los amigos para hacer negocio.
El pasado 11 de septiembre Artur Mas enloqueció, se creyó lo que no era, ya lo manifestamos desde Plataforma per Catalunya, que no todo el mundo fue a la manifestación por lo mismo, hoy en día Cataluña es una sociedad plural y no todo el mundo quiere ser independiente. Allá empezó el principio del fin de Artur Mas y me atrevería a decir que incluso puede arrastrar a la propia CDC. Dejó de ser el presidente de todos los catalanes, y la lección que le dieron los ciudadanos después de las elecciones era bastante entendedora como para coger los utensilios y volverse para casa.
Pero el almirante continúa su estrategia que va desmenuzando Cataluña cada día a trocitos, un Estado propio significa más Estado, es decir, más botín a repartir, más enchufados a colocar. Empobrecer a los ciudadanos y hacerlos depender de las migajas del Estado, culpar de todo esto a un enemigo exterior es la táctica de todos los gobernantes populistas para perpetuarse en el poder con tics más o menos autoritarios. Ésta es la herencia pujolista que nos ha dejado una generación de líderes mediocres en su partido, supervivientes enchufados y vividores que quieren gobernarnos como país cuando la verdad es que no han sido capaces de gobernar una Comunidad Autónoma y mantenerla como la más rica del Estado.
Sencillamente, como siempre he dicho, todo no es más que un brindis al sol. El viaje a Ítaca se ha acabado. Y mientras destituyen al almirante fracasado, vamos a intentar desde el no políticamente correcto, que no gusta a la casta, reparar la malograda sociedad catalana, que ha sido la víctima de un iluminado enfermizo.
Josep Anglada Rius
Presidente de Plataforma per Catalunya