PLATAFORMA PER CATALUNYA MOSTRA EL SEU ROTUND REBUIG A LA REFORMA LABORAL APOBADA PEL GOVERN DE MARIANO RAJOY

Plataforma per Catalunya ha manifestat en diverses ocasions la seva oposició a la injusta Reforma Laboral aprovada per Partit Popular amb el suport de CiU. Els nostres representants municipals portaran aquesta oposició a les institucions, amb els nostres vots contraris a la reforma als diferents ajuntaments en els que tenim representació.


El text de la reforma en qüestió, suposa una intolerable pèrdua de drets per als nostres treballadors ja que el contingut del mateix només contempla mesures per facilitar i abaratir l'acomiadament, i per disminuir el pes específic dels treballadors al mercat laboral.

En la seva elaboració i aprovació el Partit Popular en cap moment ha tingut en compte els interessos de les classes treballadores ni del conjunt de la nostra comunitat popular sinó simplement s'ha sotmès als dictats i exigències de l'FMI, del BCE, dels denominats “mercats financers” i a l'opinió dels governs d'Alemanya i França. El Partit Popular – i CiU el seu còmplice necessari- fa molt que va decidir deixar de ser una formació política regida per la defensa de l'interès col·lectiu, per passar a ser l'instrument d'execució dels foscos plans dels especuladors internacionals i dels mercats financers.

Per descomptat que aquesta Reforma Laboral no crearà ni un sol lloc de treball –ho han reconegut els seus propis autors, ens preguntem per a què l'han fet llavors–, per contra augmentarà l'atur, els acomiadaments i sobretot inestabilitat i incertesa al mercat laboral. El fet de reduir les indemnitzacions per acomiadament, facilitar en gran manera l'anomenat “acomiadament procedent”, la negació de la negociació col·lectiva i el fet de facilitar a l'empresari que modifiqui les condicions del contracte laboral de forma unilateral no donen l'estabilitat laboral ni personal necessària perquè els treballadors puguin crear famílies ni projectes vitals sòlids. Per això la Reforma Laboral, que fulmina tots els drets laborals aconseguits en dècades de lluita, és també un atemptat contra l'estabilitat i el futur de la nostra societat.

En l'ordre merament econòmic la presentació d'aquesta Reforma i les mesures preses fins ara pel govern de Rajoy demostren una absoluta incapacitat per trobar fórmules efectives que contribueixin a crear ocupació. El Partit Popular limita la seva gestió econòmica a retallar, retallar en sanitat, retallar en educació, retallar en drets socials, mentre que l'única cosa que augmenta dia a dia és l'atur, i ho farà més quan entri en vigor aquesta reforma liberal. El PP aconseguirà que ens apropem a la dramàtica xifra de més de 6 milions d'aturats a la fi d'aquest any.

Des de Plataforma per Catalunya també volem denunciar l'actitud dels sindicats CCOO i UGT que avui són organitzacions que res tenen a veure amb la defensa dels drets laborals i sí molt amb el manteniment d'unes estructures parasitàries, amb l'única fi d'aconseguir que uns quants privilegiats visquin a costa de les arques de l'Estat i de la subvenció pública. L'escàndol del militant d'UGT que cobrava 180.000 euros és una bona mostra del podrides que estan les organitzacions sindicals. Organitzacions finançades per l'Estat (79,5 milions d'euros per a la UGT i 74,9 per a CCOO en 2010) que simplement  tractaran de calmar i controlar la reacció dels treballadors davant l'agressió que suposa aquesta reforma laboral, en definitiva, reconduir perquè tot segueixi igual. Les organitzacions, convertides en corrupteles i interessos personals, es dediquen a fer la feina bruta a les polítiques liberals del PP i del PSOE.

Està a prop el dia en què els treballadors els donin l'esquena definitivament i tornin els seus ulls i les seves esperances cap als partits identitaris, els únics que proposem un autèntic canvi econòmic i social i ens atrevim a dir les coses pel seu nom. Les classes treballadores de tot Europa ja saben que no són els sindicats professionals els que els defensaran enfront del neoliberalisme, sinó que són els partits identitaris similars a Plataforma per Catalunya, que creixen en suport popular en tot Europa.

Aquests sindicats mai s'atreviran a proposar les quatre mesures bàsiques que Plataforma per Catalunya considera d'urgent i immediata aplicació per sanejar el nostre mercat laboral i perquè el treball que hi hagi sigui per als autòctons i no per als immigrants, la presència dels quals al nostre país no té avui la menor justificació. És en aquest sentit PxC proposa la immediata expulsió dels immigrants il·legals, que en un alt percentatge estan en l'economia submergida, la repatriació de tots els immigrants que porten més d'un any sense treballar, i la no convalidació de cap títol universitari ni professional extracomunitari, mentre hi hagi un sol autòcton en atur.

Mesures immediates que hauran de venir acompanyades de polítiques econòmiques actives orientades al creixement, perquè com deia en unes anteriors declaracions el problema de tota aquesta crisi i de les solucions que ens proposen és que es parteix d'un gran error: no es tracta de retallar i retallar, sinó de crear i créixer. I de moment el PP només es preocupa de retallar i l'única cosa que aconsegueix fer créixer és el nombre d'aturats, la seva nefasta Reforma Laboral contribuirà encara més a aquesta tendència desastrosa i suïcida.

Josep Anglada i Rius


President de Plataforma per Catalunya 

 

PLATAFORMA PER CATALUNYA MUESTRA SU ROTUNDO RECHAZO A LA REFORMA LABORAL APOBADA POR EL GOBIERNO DE MARIANO RAJOY

Plataforma per Catalunya ha manifestado en varias ocasiones su oposición a la injusta Reforma Laboral aprobada por Partido Popular con el apoyo de CiU. Nuestros representantes municipales llevaran esta oposición a las instituciones, con nuestros votos contrarios a la reforma en los diferentes ayuntamientos en los que tenemos representación.


El texto de la reforma en cuestión, supone una intolerable pérdida de derechos para nuestros trabajadores ya que el contenido del mismo sólo contempla medidas para facilitar y abaratar el despido, y para disminuir el peso específico de los trabajadores en el mercado laboral.

En su elaboración y aprobación el Partido Popular en ningún momento ha tenido en cuenta los intereses de las clases trabajadoras ni del conjunto de nuestra comunidad popular sino simplemente se ha sometido a los dictados y exigencias del FMI, el BCE, de los denominados “mercados financieros” y a la opinión de los gobiernos de Alemania y Francia. El Partido Popular – y CiU su cómplice necesario- hace mucho que decidió dejar de ser una formación política regida por la defensa del interés colectivo, para pasar a ser el instrumento de ejecución de los oscuros planes de los especuladores internacionales y los mercados financieros.

Por supuesto que esta Reforma Laboral no va a crear ni un solo puesto de trabajo –algo que han reconocido sus propios autores, nos preguntamos para qué la han hecho entonces–, por el contrario aumentará el paro, los despidos y sobre todo inestabilidad e incertidumbre en el mercado laboral. El hecho de reducir las indemnizaciones por despido, facilitar sobremanera el llamado “despido procedente”, la negación de la negociación colectiva y el hecho de facilitar al empresario que modifique las condiciones del contrato laboral de forma unilateral no dan la estabilidad laboral ni personal necesaria para que los trabajadores puedan crear familias ni proyectos vitales sólidos. Por esto la Reforma Laboral, que fulmina todos los derechos laborales logrados en décadas de lucha, es también un atentado contra la estabilidad y el futuro de nuestra sociedad.

En el orden meramente económico la presentación de esta Reforma y las medidas tomadas hasta ahora por el gobierno de Rajoy demuestran una absoluta incapacidad para encontrar fórmulas efectivas que contribuyan a crear empleo. El Partido Popular limita su gestión económica a recortar, recortar en sanidad, recortar en educación, recortar en derechos sociales, mientras que lo único que aumenta día a día es el paro, y lo hará más cuando entre en vigor esta reforma liberal. El PP logrará que nos acerquemos a la dramática cifra de más de 6 millones de parados a finales de este año.

Desde Plataforma per Catalunya también queremos denunciar la actitud de los sindicatos CCOO y UGT que hoy son organizaciones que nada tienen que ver con la defensa de los derechos laborales y sí mucho con el mantenimiento de unas estructuras parasitarias, con el único fin de lograr que unos cuantos privilegiados vivan a costa de las arcas del Estado y de la subvención pública. El escándalo del militante de UGT que cobraba 180.000 euros es una buena muestra de lo podridas que están las organizaciones sindicales. Organizaciones financias por el Estado (79,5 millones de euros para UGT y 74,9 CCOO en 2010) que simplemente van a tratar de calmar y controlar la reacción de los trabajadores ante la agresión que supone esta reforma laboral, en definitiva, reconducir para que todo sigua igual. Las organizaciones, convertidas y corruptelas y de intereses personales, se dedican a hacer el trabajo sucio a las políticas liberales del PP y del PSOE.

Está cerca el día en que los trabajadores les den la espalda definitivamente y vuelvan sus ojos y sus esperanzadas hacia los partidos identitairos, los únicos que proponemos un auténtico cambio económico y social y nos atrevemos a decir las cosas por su nombre. Las clases trabajadoras de toda Europa ya saben que no son los sindicatos profesionales los que van a defenderlos frente al neoliberalismo, sino que son los partidos identitarios similares a Plataforma per Catalunya, que crecen en apoyo popular en toda Europa.

Estos sindicatos jamás se atreverán a proponer las cuatro medidas básicas que Plataforma per Catalunya considera de urgente e inmediata aplicación para sanear nuestro mercado laboral y para que el trabajo que haya sea para los autóctonos y nos para los inmigrantes cuya presencia en nuestro país no tiene hoy la menor justificación. Es en este sentido PxC propone la inmediata expulsión de los inmigrantes ilegales, que en un alto porcentaje están en la economía sumergida, la repatriación de todos los inmigrantes que llevan más de un año sin trabajar, y la no convalidación de ningún título universitario ni profesional extracomunitario, mientras haya un solo autóctono en paro.

Medidas inmediatas que tendrán que venir acompañadas de políticas económicas activas orientadas al crecimiento, porque como decía en unas anteriores declaraciones el problema de toda esta crisis y de las soluciones que nos proponen es que se parte de un gran error: no se trata de recortar y recortar, sino de crear y crecer. Y de momento el PP sólo se preocupa de recortar y lo único que logra hacer crecer es el número de parados, su nefasta Reforma Laboral contribuirá aún más a esta tendencia desastrosa y suicida.

Josep Anglada i Rius



Presidente de Plataforma per Catalunya

LA CUP I ELS SEUS REPRESENTANTS INCÍVICS

Aquest és el perroflauta de Nil Puigvila i Ylla-Català

Carta al director publicada al 9 nou el dia 10 de febrer de 2012

Plataforma per Catalunya vol informar a tots els vigatans del personatge que a partir d’aquest 6 de febrer representarà la CUP de Vic al consistori vigatà. Es tracta del Sr. Nil Puigvila i Ylla-Català, home conegut per molts ciutadans per les seves actituds antisistema, incíviques, grotesques i de falta de respecte amb totes aquelles persones que no pensen com ell.

El consistori vigatà no es mereix tenir un personatge tan grotesc com el Sr. Nil Puigvila i Ylla- Català; per això, el Grup Municipal de Plataforma per Catalunya vol manifestar el rebuig de la seva entrada al consistori vigatà a una persona que no respecta la nostra democràcia. El Sr. Nil i els seus companys de partit encara no s’han assabentat que en un país democràtic les idees s’han de combatre amb idees i pedagogia i no amb violència com fa la CUP, cosa que els porta cada vegada més a la seva marginalitat política en un país amb gent normal i democràticament avançat.

Un personatge com el Sr. Nil, que insulta i menysprea una dona pel simple fet de veure’s més fort o creure’s simplement en la possessió de la raó ideològica, no es mereix ser regidor de la nostra ciutat.

El nostre compromís amb un estat de dret democràtic, ideològicament lliure i pluralista fa que rebutgem la malaltia social i destructiva que pateixen certs col·lectius independentistes que no respecten altres ideologies que no siguin la seva, i que per tant des de PxC creiem que s’ha de combatre i extirpar.

Aquests entenem que són motius suficientment justificats per abandonar la sala de plens del consistori vigatà a l’hora de prendre posició del càrrec un regidor antidemocràtic i antisistema com el Sr. Nil Puigvila i Ylla-Català.

LA CUP Y SUS REPRESENTANTES INCÍVICOS

Carta al director publicada en el 9 Nou el dia 10 de febrero de 2012

Plataforma per Catalunya quiere informar a todos los vicenses del personaje que a partir de este 6 de febrero representará la CUP de Vic en el consistorio vicense. Se trata del Sr. Nil Puigvila Ylla-Català, hombre conocido por muchos ciudadanos por sus actitudes antisistema, incívicas, grotescas y de falta de respeto con todas aquellas personas que no piensan como él.

El consistorio vicense no se merece tener un personaje tan grotesco como el Sr. Nil Puigvila Ylla- Català; por eso, el Grupo Municipal de Plataforma per Catalunya quiere manifestar el rechazo de su entrada al consistorio vicense a una persona que no respeta nuestra democracia. El Sr. Nil y sus compañeros de partido todavía no se han enterado que en un país democrático las ideas se tienen que combatir con ideas y pedagogía y no con violencia como hace la CUP, cosa que los trae cada vez más a su marginalidad política en un país con gente normal y democráticamente avanzado

Un personaje como el Sr. Nil, que insulta y desprecia a una mujer por el simple hecho de verse más fuerte o creerse simplemente en la posesión de la razón ideológica, no se merece ser consejal de nuestra ciudad.

Nuestro compromiso con un estado de derecho democrático, ideológicamente libre y pluralista hace que rechazamos la enfermedad social y destructiva que sufren ciertos colectivos independentistas que no respetan otras ideologías que no sean la suya, y que por lo tanto desde PxC creemos que se tiene que combatir y extirpar.

Estos entendemos que son motivos suficientemente justificados para abandonar la sala de plenos del consistorio vicense a la hora de tomar posición del cargo un concejal antidemocrático y antisistema como el Sr. Nil Puigvila Ylla-Català.

Esperança i il·lusió per una Europa en crisi

Europa està en crisi econòmica. Europa està en crisi social. Europa està en crisi demogràfica. Europa està en crisi moral i de valors. És la crisi de la globalització i de la invasió migratòria, és la crisi de l'atur i de les política de retallades, que en realitat són les polítiques de la ruïna, és la crisi provocada per una casta política sense escrúpols, ignorant i inepta i una classe financera roí i explotadora .

És la crisi de l'atur i de la invasió demogràfica, és la crisi de les polítiques de retallades, és la crisi de la corrupció permanent i generalitzada, és la crisi de la manca de confiança d'unes institucions que viuen d'esquena a la gent i de cara a les seves respectives butxaques. És, en definitiva, la crisi d'un model soci-econòmic i polític que ha entrat en fase terminal, encara que molt ens temem que la seva agonia vagi a ser llarga i dolorosa.

Com se sap en xinès les lletres no representa només sons, sinó idea, és a dir són ideogrames. I precisament l'ideograma que representa la crisi és el mateix que representa el concepte d'oportunitat. La crisi –com catarsi- és la fase final d'una conjuntura que necessàriament tendeix a la descomposició i a la seva substitució per un nou paradigma –en aquest cas polític- més adequat amb la realitat.

Doncs bé, aquesta “oportunitat” i aquest canvi de paradigma, aquesta esperança pels que ja no tenen esperances, aquesta possibilitat que té Europa de sortir de la seva decadència i recuperar la força i el vigor de la nostra civilització i dels nostres pobles, són avui els partits identitaris que creixen de forma exponencial en simpaties i adhesions en tota Europa, especialment entre els més afectats per aquesta brutal crisi i les seves dramàtiques conseqüències.

No és casualitat que al mateix temps que els nostres amics del FPÖ se situïn com a primer partit austríac en totes les enquestes, les projeccions de vot situïn a Marine Le Pen en el segon torn de les eleccions presidencials –alguna cosa que està inquietant al sistema del políticament correcte- mentre que a Itàlia, la Lega Nord s'oposa amb força –amb l'enorme força que li dóna el massiu suport dels treballadors norditalians- al saqueig i a l'espoli que està duent a terme Mario Monti i el seu ombrívol govern. El mateix passa a Flandes, a les ciutats industrials del Regne Unit, a Hongria –tot un exemple de dignitat enfront de la tirania de l'alta finança- en una Suècia on l'estat del benestar cau a trossos per culpa dels immigrants i en tots els racons d'Europa on encara queda dignitat i força per resistir.

Catalunya és Europa, i també aquí hi ha resistència i oposició a les amenaces sobre els pobles europeus. Aquí la resistència identitària té un nom, Plataforma per Catalunya, el nostre missatge està arribant, la nostra presència en les institucions ja és un fet, i tindrà molt major impacte en els propers anys. Però Plataforma per Catalunya, com la resta de partits identitaris, som conscients que el que ens juguem és l'ésser o no ser d'Europa, per això des de fa anys hem estat presents i participat amb interès en tots els processos de coordinació i aliances entre formacions identataries europees.

Els esdeveniments dels últims mesos, -amb el seu punt àlgid en el Ball de les Corporacions d'Estudiants celebrat recentment a Viena i contra el que els “tolerants” de sempre han llançat tot el seu odi- posen en evidència que aquesta necessitat d'aliances identitàries europees és entesa i promocionada pels seus principals representants. Ells saben que Plataforma per Catalunya –així com el projecte a nivell estatal que aviat presentarem- està en primera fila d'aquesta necessària avantguarda identitària europea.

Josep Anglada i Rius

President de Plataforma per Catalunya

Esperanza e ilusión para una Europa en crisis

Europa está en crisis económica. Europa está en crisis social. Europa está en crisis demográfica. Europa está en crisis moral y de valores. Es la crisis de la globalización y de la invasión migratoria, es la crisis del paro y de las política de recortes, que en realidad son las política de la ruina, es la crisis provocada por una casta política sin escrúpulos, ignorante e inepta y una clase financiera ruin, explotadora.

Es la crisis del paro y de la invasión demográfica, es la crisis de las políticas de recortes, es la crisis de la corrupción permanente y generalizada, es la crisis de la falta de confianza de unas instituciones que viven de espaldas a la gente y de cara a sus respectivos bolsillos. Es, en definitiva, la crisis de un modelo socio-económico y político que ha entrado en fase terminal, aunque mucho nos tememos que su agonía vaya a ser larga y dolorosa.

Como se sabe en chino las letras no representa sólo sonidos, sino idea, es decir son ideogramas. Y precisamente el ideograma que representa la crisis es el mismo que representa el concepto de oportunidad.  La crisis –como catársis- es la fase final de una coyuntura que necesariamente tiende a la descomposición y a su sustitución por un nuevo paradigma –en este caso político- más adecuado con la realidad.

Pues bien, esa “oportunidad” y ese cambio de paradigma, esa esperanza para los que ya no tienen esperanzas, esa posibilidad que tiene Europa de salir de su decadencia y recuperar la fuerza y el vigor de nuestra civilización y de nuestros pueblos, son hoy los partidos identitarios que crecen de forma exponencial en simpatías y adhesiones en toda Europa, especialmente entre los más afectados por esta brutal crisis y sus dramáticas consecuencias.

No es casualidad que al mismo tiempo que nuestros amigos del FPÖ se sitúen como primer partido austriaco en todas las encuestas, las proyecciones de voto sitúen a Marine Le Pen en el segundo turno de las elecciones presidenciales –algo que está inquietando al sistema de lo políticamente correcto- mientras que en Italia, la Lega Nord se opone con fuerza –con la enorme fuerza que le da el masivo apoyo de los trabajadores norditalianos- al saqueo y al expolio que está llevando a cabo Mario Monti y su sombrío gobierno. Lo mismo pasa en Flandes, en las ciudades industriales del Reino Unido, en Hungría –todo un ejemplo de dignidad frente a la tiranía de la alta finanza- en una Suecia donde el estado del bienestar se cae a pedazos por culpa de los inmigrantes y en todos los rincones de Europa donde aún queda dignidad y fuerza para resistir.

Cataluña  es Europa, y también aquí hay resistencia y oposición a las amenazas sobre los pueblos europeos. Aquí la resistencia identitaria tiene un nombre, Plataforma per Catalunya, nuestro mensaje está llegando, nuestra presencia en las instituciones ya es un hecho, y tendrá mucho mayor impacto en los próximos años. Pero Plataforma per Catalunya, como el resto de partidos identitarios, somos conscientes de que lo que nos jugamos es el ser o no ser de Europa, por eso desde hace años hemos estado presente y participado con interés en todos los procesos de coordinación y alianzas entre formaciones identatarias europeas.

Los acontecimientos de los últimos meses, -con su punto álgido en el Baile de las Corporaciones de Estudiantes celebrado recientemente en Viena y contra el que los “tolerantes” de siempre han lanzado todo su odio- ponen en evidencia que esta necesidad de alianzas identitarias europeas es entendida y promocionada por sus principales representantes.  Ellos saben que Plataforma per Catalunya –así como el proyecto a nivel estatal que pronto presentaremos- está en primera fila de esa necesaria vanguardia identitaria europea.

Josep Anglada i Rius

Presidente de Plataforma per Catalunya