ALGUNA COSA FA PUDOR A PODRIT A SALT

Article d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

Notícies en premsa, entrevista als regidors trànsfugues, tertúlies radiofòniques, comentaris per televisió.

Durant els últims dies, Plataforma per Catalunya (PxC) s'ha convertit en notícia de primera plana per culpa dels dos regidors de Salt que han abandonat la nostra formació. I de vegades és necessari mirar les coses amb distància i perspectiva per veure realment el que ha ocorregut. I el que ha ocorregut –més enllà de tota la tempesta informativa- és una cosa clara i evident. CiU estava a dos regidors de la majoria absoluta, dos regidors de PxC deixen la nostra formació, després que es reunís amb l'alcalde de CiU, Jaume Torramadé.

No cal lligar gaires caps per saber de quin tipus d'operació es tracta. Per cert, convé recordar que Jaume Torramadé és un dels alcaldes imputat per presumpta estafa. L'operació finalitza amb el pas dels dos trànsfugues al grup mixt i una majoria absoluta “de facto” de CiU a Salt.

La casta política educada en la cultura del 3% i de la corrupció permanent, no pot consentir que l'amenaça d'una formació nova, amb principis, amb valors i amb ideal de servei, amenaci les seves còmodes poltrones i posi en perill l'estructura de poder i de clientelisme polític que ells han creat durant els últims 30 anys.

Aquesta casta política té por de la Plataforma per Catalunya, sabíem que ens atacarien amb totes les seves armes, i amb tots els seus trucs bruts. El de Salt ha estat un exemple d'això últim. Per a això s'han servit de dues persones sense criteri i sense escrúpols que han decidit vendre's al millor postor, i com totes les persones de baixa catadura moral, intentar tirar les culpes als altres d'allò del que només ells i la seva consciència han de respondre. Per descomptat, la lacrimògena historieta d'amor intercultural de Joana Martínez i el sobtat “desencantament” de Carles Bonet només serveixen per enganyar a innocents.

Des d'ara, molt ens temem que Joana Martínez i el seu nuvi subsaharià gaudiran d'una còmoda situació econòmica, i que Carles Bonet passarà a estar “encantat” amb tots els oferiments que li hagi fet CiU.

Desgraciadament, trànsfugues i jaqueters estan a l'ordre del dia en la política catalana i espanyola. Un espectacle dantesc que s'evitaria fàcilment amb una llei que determinés que el càrrec de regidor electe no pertany a la persona sinó al partit polític pel qual ha estat triat i que en cas d'abandonar el partit hauria també deixar l'acta de regidor. Seria un gran avanç per a la credibilitat i la salut de la nostra democràcia, i serà una de les mesures que incloguem al nostre programa electoral per als comicis del proper mes de novembre.

No obstant això, no vull tancar aquest article sense assumir la part de culpa que pugui tenir en aquest assumpte la direcció de Plataforma per Catalunya. Admetre errors és un exercici de maduresa al que ens tenen poc acostumats els partits de la casta política, però és una actitud que PxC considera necessària davant els seus votants i simpatitzants. El PP, el PSC o CiU, estan esquitxats de casos de transfuguisme, les direccions d'aquests mastodòntics partits amb milers d'alliberats i centenars d'assessors han demostrat equivocar-se puntualment en l'elecció d'alguns dels membres de les seves llistes electorals. És lògic que un partit com PxC també pugui fer alguna puntual elecció no del tot convenient. Ho assumim.

Però el que ha de quedar ben clar als dos trànsfugues, al senyor Jaume Torramadé, i a tota la casta política és que PxC seguirà amb més obstinació que mai lluitant per la defensa de la identitat catalana i en contra del devessall migratori que inunda els nostres pobles i ciutats. PxC s'ha compromès a alliberar Salt de la immigració i així ho farà, per sobre de trànsfugues de pacotilla i de tots els Jaumes Torramadés de torn que se'ns posin pel mig.