Blog de Josep Anglada

SOTA UNA CORRUPCIÓ ASFIXIANT

2012-01-24T00:25:00.003+01:00

Millet, condecorat per Jordi Pujol

La crisi a la qual ens enfrontem no és només econòmica, ni té exclusivament una solució política, les seves causes són més profundes. Estem davant una ensulsiada moral i ètica dels nostres governants, els partits, els governs autonòmics, el central i totes les institucions de l'Estat estan esquitxades per aquest càncer corrosiu i metastàsic que és la corrupció, el robatori i l'estafa generalitzada. Una gravíssima situació que provoca un buit de legitimitat i una falta de confiança. Ara, quan necessitaríem una classe política honrada, compromesa i austera, per treure'ns de la situació actual, ens trobem amb que cada dia un nou cas de corrupció salta a la primera plana dels mitjans de comunicació.

Veiem amb estupor com la corrupció és transversal i gairebé universal en les nostres institucions. Pepiño Blanco, l'exministre que s'atrevia donar-nos lliçons de moral i de sensatesa, s'ha descobert com el (sempre presumpte) “campió” dels lladres. A la Comunitat Valenciana l'espectacle és dantesc, l'estafa continuada i mantinguda s'esquitxa amb escenes patètiques de polítics enrabiats gesticulant des del banc dels acusats. Matas, saquejant les Illes, per la qual cosa el fiscal li demana vuit anys de presó. A Andalusia el director general de Treball de la Junta d'Andalusia, es gastava els diners dels EROs en cocaïna i putes, i mentre Iñaki Urdangarín, membre de la Família Real, feia servir les seves influències i les seves mentides per omplir-se la butxaca sense el menor embut ni la menor dosi de sentit comú i responsabilitat. El panorama es completa amb aeroports buits que només serveixen per enriquir al polític de torn o línies de l'AVE per les quals no viatgi ningú però generen suculentes comissions.

La nostra Catalunya està molt lluny de ser immune al virus de la corrupció. El cas Pretòria, el cas Palau, i la cultura del 3% que ha acabat amb la imatge de seny i serietat que sempre hem tingut, per convertir-nos en un dels centres de corrupció i escarn d'Espanya. Una altra conseqüència dels nefasts governs de CiU i del Tripartit.

A més de les penes legals que es derivin de cadascun dels casos, el clima de corrupció generalitzada està provocant conseqüències més greus i profundes. La societat ha perdut la confiança en els seus governants, en aquestes condicions és inadmissible que ens parlin d'estrènyer-nos el cinturó, de copagament en la seguretat social, de problemes per mantenir l'educació gratuïta. No és tolerable i la nostra societat no admetrà aquesta burla. La corruptocracia és el pitjor enemic de la veritable democràcia.

Com dirian els romans, la casta dirigent encara manté la potestas –és a dir la capacitat legal d'emetre lleis i obligar al seu compliment-; però ha perdut la auctoritas –la capacitat moral de fer-ho-. I una classe dirigent buida de auctoritas, és una classe dirigent vençuda, enfonsada, agònica i terminal.

Hem d'afrontar la crisi econòmica i social des de la serietat, el compromís i l'honradesa. Urgeix canviar la casta corrupta per nous polítics amb voluntat de servir i no de servir-se. És necessari un rearmament ètic i moral de la nostra societat i dels nostres dirigents. Un rearmament ètic i moral que elimini a tots els que només pensen en les seves comissions i en els seus comptes corrents i els substitueixi pels que lluiten pel futur de la nostra gent i dels nostres fills. Un rearmament ètic i moral que avui només podem garantir els homes i dones de Plataforma per Catalunya.

Josep Anglada i Rius

President de Plataforma per Catalunya

BAJO UNA CORRUPCIÓN ASFIXSIANTE

La crisis a la que nos enfrentamos no es sólo económica, ni tiene exclusivamente una solución política, sus causas son más profundas. Estamos ante un derrumbe moral y ético de nuestros gobernantes, los partidos, los gobiernos autonómicos, el central y todas las instituciones del Estado están salpicadas por ese cáncer corrosivo y metastásico que es la corrupción, el robo y la estafa generalizada. Una gravísima situación que provoca un vacío de legitimidad y una falta de confianza. Ahora, cuando necesitaríamos una clase política honrada, comprometida y austera, para sacarnos de la situación actual, nos encontramos con que cada día un nuevo caso de corrupción salta a la primera plana de los medios de comunicación.

Vemos con estupor cómo la corrupción es transversal y casi universal en nuestras instituciones. Pepiño Blanco, el ex ministro que se atrevía darnos lecciones de moral y de sensatez, se ha descubierto como el (siempre presunto) “campeón” de los ladrones. En la Comunidad Valenciana el espectáculo es dantesco, la estafa continuada y mantenida se salpica con escenas patéticas de políticos enrabietados gesticulando desde el banquillo de los acusados. Matas, saqueando las Islas, por lo que el fiscal le pide ocho años de prisión. En Andalucía el director general de Trabajo dela Junta de Andalucía, se gastaba el dinero de los ERE en cocaína y putas, y para colmo Iñaki Urdangarín, miembro de la Familia Real, usaba sus influencias y sus mentiras para llenarse el bolsillo sin el menor tapujo ni la menor dosis de sentido común y responsabilidad. El panorama se completa con aeropuertos vacíos que sólo sirven para enriquecer al político de turno o líneas del AVE por las que no viaje nadie pero generan suculentas comisiones.

Nuestra Catalunya está muy lejos de ser inmune al virus de la corrupción. El caso Pretoria, el caso Palau, y la cultura del 3% que ha terminado con la imagen de seny y seriedad que siempre hemos tenido, para convertirnos en uno de los centros de corrupción y escarnio de España. Otra consecuencia de los nefastos gobiernos de CiU y del Tripartit.

Además de las penas legales que se deriven de cada uno de los casos, el clima de corrupción generalizada está provoca consecuencias más graves y profundas. La sociedad ha perdido la confianza en sus gobernantes, en estas condiciones es inadmisible que nos hablen de apretarnos el cinturón, de copagos en la seguridad social, de problemas para mantener la educación gratuita. No es tolerable y nuestra sociedad no va a admitir esta burla. La corruptocracia es el peor enemigo de la verdadera democracia.

Como dirían los romanos, la casta dirigente aún mantienen la potestas –es decir la capacidad legal de emitir leyes y obligar a su cumplimento; pero ha perdido la auctoritas –la capacidad moral de hacerlo. Y una clase dirigente vaciada de auctoritas, es una clase dirigente vencida, hundida agónica y terminal.

Debemos afrontar la crisis económica y social desde la seriedad, el compromiso y la honradez. Urge un cambiar la casta corrupta por nuevos políticos con voluntad se servir y no de servirse. Es necesario un rearme ético y moral de nuestra sociedad y de nuestros dirigentes. Un rearme ético y moral que elimine a los que sólo piensan en sus comisiones y en sus cuentas corrientes y los sustituya por los que luchamos por el futuro de nuestra gente y de nuestros hijos. Un rearme ético y moral que hoy sólo podemos garantizar los hombres y mujeres de Plataforma per Catalunya.

Josep Anglada i Rius

Presidente de Plataforma per Catalunya

GARCIA ALBIOL Y EL PARTIDO POPULAR APOYAN EL ISLAMISMO

2012-01-20T19:58:00.000+01:00

Los aprendices de brujo, porque eso es García Albiol, se caracterizan por experimentar con diversas fórmulas sin tener el suficiente conocimiento para hacerlo, hasta que, claro al final, alguna termina por explotarles en las manos y poner en evidencia su incapacidad y su falacia.

En el caso de Albiol, el asunto que la ha explotado en sus narices es su autorización para la construcción de una mezquita en la calle Listz de Badalona. Era sólo cuestión de tiempo que este embaucador destapase la falsedad de sus promesas y de su campaña electoral, en la que decía oponerse a la inmigración y a la construcción de nuevos centros de culto islámicos en la ciudad. La verdad es que ha sido poco, muy poco el tiempo que ha tardado en dejar ver sus mentiras. Con esta actitud, y con los fundados rumores de pactos de mayor calado con la comunidad musulmana local para construir más mezquitas durante esta legislatura, la credibilidad de Albiol queda en el cero absoluto, su dialéctica se ha demostrado un vulgar truco para intentar impedir que Plataforma per Catalunya se sentase en el consistorio municipal de Badalona, y a fe que lo pudo conseguir una vez, pero su torpeza y su falacia prepara el camino para una sonora irrupción de Plataforma per Catalunya en Badalona en las próximas municipales. Las estrategias basadas en el engaño pueden dar resultados en el corto plazo, pero en el largo son desastrosas para el que las utiliza, es el problema de ser un aprendiz de brujo.

Ya sabemos que el Partido Popular usó a García Albiol como experimento para intentar para a Anglada y a Plataforma per Catalunya. Recordémoslo porque eso fue lo que dijo el siempre vividor y actual ministro de Interior, José Fernández Díaz, en una entrevista publicada por El Periódico el pasado 1 de octubre de 2011, reconociendo que sólo esa maniobra demagógica de los populares impidió que hoy haya diputados de Plataforma per Catalunya en el Parlament catalán.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/elecciones-generales-20n/jorge-fernandez-diaz-discurso-del-evitado-que-anglada-este-parlament-1166696

Una vez logrado el objetivo, el Partido Popular hace lo que siempre ha hecho allí donde ha gobernado, favorecer y potenciar la inmigración y la islamización. Mientras tanto Albiol calla, y su gran jefe, Mariano Rajoy, que no ha aparecido en los medios de comunicación para explicar por qué está haciendo todo lo contrario a lo que prometió en la campaña electoral, sí que se apresura a viajar a Marruecos para rendir pleitesía al tirano de Mohamed VI y hacer genuflexiones y reverencias antes sus exigencias, que para eso un musulmán como gobernador de Melilla.

PxC I EL SENTIT COMÚ AL CONSISTORI VIGATÀ

2012-01-13T20:28:00.003+01:00

Artícle publicat al 9 Nou el 13 de gener de 2012

Josep Anglada i Rius

Portaveu de PxC a l’Ajuntament de Vic

En el ple celebrat aquest passat dilluns a l’Ajuntament de Vic, es va debatre una moció presentada pel grup municipal antisistema de la CUP on es proposava l’abolició de la monarquia espanyola. La moció no va prosperar pels cinc vots en contra de Plataforma per Catalunya. Només el Grup Municipal d’ERC hi ha votat a favor. CiU, PSC, ICV i SI es van abstenir.

El curiós del cas és que cap partit del consistori vigatà volia que aquesta moció prosperés, i van deixar la responsabilitat en mans de PxC per tal que la moció fos rebutjada.

Plataforma per Catalunya sempre hem aplicat el sentit comú en el consistori vigatà. Per tant, no podíem entrar en el joc demagògic d’una formació antisistema i amb principis marxistes-leninistes com és la CUP.

La regulació i la fonamentació de l’existència de la monarquia espanyola està basada en la constitució aprovada en referèndum, per tant, es podrà o no estar d’acord amb aquest text, però el plantejament de la moció no s’ajustava a aquesta realitat. PxC vam votar en contra per considerar-la una moció de fireta, fora de lloc, immadura, estèril, deficient, contradictòria i poc seriosa.

Plataforma per Catalunya continuarà aplicant el sentit comú a l’Ajuntament de Vic, i a diferència de les pallassades de la CUP d’abandonar la sala de plens per tal de no debatre les mocions de PxC, nosaltres sí debatrem les mocions i les debatem perquè considerem que és en el debat plenari on s’han de marcar les diferències amb els grups antisistema, i perquè creiem que en democràcia les idees s’han de combatre amb idees i pedagogia i no amb violència com fa la CUP.

2012 LES CLAUS D'UN ANY CRUCIAL PER A CATALUNYA

2012-01-06T11:10:00.002+01:00

Josep Anglada i Rius

President de Plataforma per Catalunya

Vivim anys decisius, la història sembla accelerar-se, els esdeveniments es precipiten, res és estable i tot el que ahir semblava assegurat avui està en joc.

L'any ha començat amb les notícies sobre els primers naixements a Catalunya, les dades són perseverants, en gairebé tots els hospitals el primer nen nascut a Catalunya, no era català. No és una casualitat, és un símptoma, un símptoma que la Catalunya europea i cristiana està amenaçada de mort, està en perill d'extinció per la contínua onada immigrant que ningú sembla voler parar. Estem en plena guerra demogràfica i no ens podem permetre el luxe de perdre-la.

Plataforma per Catalunya ha fet de la defensa de Catalunya, de la nostra gent, i de la nostra identitat, la seva raó de ser, per això mai no ens cansarem de dir que cal parar aquest suïcidi demogràfic, i que cal repatriar als immigrants sense dilació, abans que sigui massa tard. La situació s'agreuja i Plataforma per Catalunya és conscient que cada vegada seran necessàries postures més radicals en defensa de la nostra gent, i aquest és el camí que hem decidit emprendre.

La nostra és una formació diferent a la resta, estem en les antípodes de la casta política, que és la principal còmplice d'aquest desastre, còmplice no només d'haver obert la porta a la immigració, sinó de seguir finançant-la. En plena crisi i mentre retallen despeses en sanitat i educació el Govern acaba d'aprovar una partida de 19 milions d'euros pel 2012 per fomentar aquesta estupidesa anomenada multiculturalitat i per “atendre als immigrants”. Algun dia hauran de pagar per tot el dany que estan fent.

Aquest any també veurem com els depredadors internacionals i les seves dues marionetes anomenades Rajoy i Mas arremeten contra tots els drets socials pels quals els catalans hem treballat i lluitat durant tants anys. Rajoy i Mas seran els encarregats d'executar els foscos plans de la finança internacional, però ja veiem que entre ells poden sorgir friccions polítiques de cert calat. CiU pot veure's en una situació realment incòmoda al capdavant del Govern, buscant equilibris inestables amb el PPC, amb el PSC i amb ERC, això farà que la seva gestió sigui encara més fràgil i més funesta del que ha estat fins avui.

2012 serà un any d'enorme desgasta per CiU i per al conjunt dels partits tradicionals que es mostraran absolutament ineficaços per gestionar la crisi actual. Sens dubte en aquest clima, una alternativa real, radical, identitària, i social com la nostra haurà de créixer de forma ràpida i sòlida.

Cal recordar que el 2012 passarem l'equador de la legislatura i que és ara quan cal fixar les posicions polítiques que permetran a Plataforma per Catalunya tenir un important creixement estructural que tindrà el seu reflex en les eleccions autonòmiques de 2014.

Per a aquest any Josep Anglada i els homes i dones de PxC prometem treball, esforç, entrega i compromís, i la nostra promesa de donar a la preocupació i el descontentament que aclaparen a la societat catalana, una forma política que farà trontollar als fonaments de la casta polític-financera que ens ignora, ens oprimeix i ens menysprea.

PxC AL SERVEI DELS NECESSITATS

2012-01-05T19:35:00.001+01:00

Article d'opinió publicata al 9 Nou el 5 de gener de 2012

Josep Anglada i Rius

Portaveu de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament de Vic

El que els regidors de Plataforma per Catalunya (PxC) hem defensat en el pressupost d’enguany a Vic són bàsicament accions per ajudar a sortir de la crisi. Quatre punts principals: garantir el sou del personal, pagar les factures dins el termini legal, eixugar els deutes de l’època en què els socialistes ocupaven Hisenda i destinar la majoria dels diners municipals a ajudar la gent de Vic amb necessitats, ajudar aquells vigatans que no poden seguir. I encara hi afegíem enfortir la seguretat ciutadana per evitar els nombrosos casos de robatori al carrer, a les cases, als comerços i a les naus.

Tot això no hi és en el pressupost de Vic en les quantitats que fan falta, però PxC va donar al govern de la ciutat l’abstenció necessària per tirar endavant i salvar-lo del xantatge del grup socialista, principal causant de la pèssima situació de les arques municipals.

PxC ha mantingut sempre la coherència en la seva acció política al servei de la ciutat de Vic, i en concret en els debats del pressupost municipal, peça bàsica de l’acció de govern de l’Ajuntament. Ho vam fer amb el tàndem Codina/Castellnou, després amb el Vila d’Abadal/Burgaya i ara amb el Vila d’Abadal/Sala. Cap dels pressupostos presentats ha respost al nostre pensament sobre què ha de fer l’Ajuntament de Vic per millorar la vida dels vigatans. I per tant, habitualment hi hem votat en contra.

Ara bé, a l’època Codina vam possibilitar l’aprovació d’un pressupost amb la nostra abstenció, sense cap compensació, per evitar que la ciutat es quedés sense pressupost i per evitar el xantatge dels partits d’esquerres (PSC, ERC i ICV) que pretenien obligar CiU a donar encara més ajudes a la immigració, en especial la magrebina.

Després, durant l’època trista del trispartit municipal, quan a l’Ajuntament menava el desastre format pel trio CiU, PSC i ERC, vam votar sempre en contra perquè el pressupost era una desgràcia.

L’endeutament actual és la penosa prova d’aquella calamitat.

Pel desembre de 2011 ens hem tornat a abstenir també per salvar el govern del xantatge dels socialistes, el partit del trio que havia contribuït més que cap altre a deixar l’enorme forat de les arques municipals. Malgrat la nostra abstenció, l’equip de govern va voler caure a les mans dels socialistes. Ells sabran per què.

PxC manté, doncs, la seva coherència i es mantindrà sempre lleial als vigatans necessitats i als que ens han fet confiança.

EL NUEVO SILLÓN DE DON MARIANO RAJOY

2011-12-22T13:10:00.001+01:00

Josep Anglada i Rius

Presidente de Plataforma per Catalunya

Y el nuevo sillón es ni más ni menos que el sillón que ocupa el Presidente del Gobierno en el Parlamento español. Mariano lo ha conseguido, más por demérito del contrincante que por su capacidad de ilusionar y movilizar a un electorado que le ha “prestado” millones de votos pensado en que el podría gestionar la salida a la crisis económica y que va a quedar decepcionado antes de este verano. Y si no, al tiempo. Don Mariano lo ha conseguido, todo hay que recordarlo, a pesar de las puñaladas traperas de muchos dirigentes de su partido, algunos de los cuales se acercan ahora a él con carita de bueno y mendigando algún Ministerio que sacie su voraz ego, ¿verdad señor Ruiz Gallardón?

Para legitimar su sillón, Mariano sólo tenía que pasar por un mero trámite, la votación de investidura –ganada de antemano- y el consiguiente previo discurso. Mariano se tomó esto como lo que era, una simple formalidad, y así nos aburrió una vez más con un discurso vació, ambiguo, con dificultades en la dicción, dificultad en la exposición y muy poco trabajado, ya se sabe que a Mariano lo de trabajar no le va en exceso.

En cuanto al contenido del mismo, se puede resumir en una palabra: nada. Eso es lo que dijo Rajoy, absolutamente nada, como buen gallego salió por peteneras y no entró en las cuestiones claves que angustian a los españoles y que al perece le son indiferentes. Ni una palabra sobre cómo generar empleo, ni una propuesta seria para terminar con el déficit, ni un gesto sobre un cambio en el modelo económico que nos ha llevado al desastre, y –por supuesto- ni una coma sobre detener la llegada de miles y miles de inmigrantes nuevos que llegarán a nuestras costas los próximos meses, ni sobre recortar las ayudas a los inmigrantes para salvar una Seguridad Social que debe seguir siendo gratuita para los autóctonos, ni sobre la expulsión de ilegales, ya sabemos que esas cosas no interesan al PP y sólo se les dejan decir a García Albiol para engañar a incautos e intentar evitar el imparable ascenso de Plataforma per Catalunya.

Gestos, sólo gestos, es lo que se puede valorar del discurso del ya presidente Mariano Rajoy, porque la gran medida de quitar los puentes, no es más que eso, cosmética política. Pero de sus gestos podemos concluir claramente que el suyo fue un discurso para los bancos y no para los ciudadanos, un discurso en el que Rajoy se ha limitado a decir: “estoy dispuesto a cumplir con lo que me digáis a pies juntillas. Seré vuestro sumiso servidor”.

¿Y la oposición? Desintegrándose día a día. El PSOE es una jaula de grillos, con varias noches de los cuchillos largos en ciernes. Ahora que el país necesita una oposición firme y sólida, ellos –en otra prueba más de irresponsabilidad- han optado por despedazarse internamente. El PSOE tendrá el final que merece: quedarse reducido a un pequeño partido de burócratas y funcionarios interesados en mantener su salario porque fuera de la política no sirven absolutamente para nada.

Son estas circunstancias, el tedio de Mariano, la esquizofrenia del PSOE, la dictadura de la finanza internacional, el desmadre en inmigración, y el caos generalizado, lo que nos reafirma una vez más en la necesidad de una Tercera Vía política activa y presente en toda España. Seremos la oposición que necesita este país.

CONSTRUYENDO LA TERCERA VÍA

2011-12-20T00:21:00.002+01:00

Josep Anglada i Rius

Presidente de Plataforma per Catalunya

Estamos ante una nueva etapa en la definición del poder político y en la concepción del mismo. Este 2011 ha sido fatídico, hemos asistido ni más ni menos a la sustitución de la democracia formal por la tiranía de los mercados, son acontecimientos de carácter histórico que van a exigir nuevas formas de actuación política. Sólo los que sean capaces de analizar la nueva realidad a la que nos enfrentamos y a la vez sean capaces de encontrar el modo de incidir en la misma, podrán conservar su papel de actores políticos activos.

La naturaleza del cambio al que estamos asistiendo es profunda y significativa, los ejemplos de Italia, de Grecia y próximamente en España son la parte más visible del drama. Nuevos escenarios donde las categorizaciones del pasado quedan desplazadas por la realidad: la línea divisoria ya no es derecha e izquierda, la línea divisoria está fijada entre los que aceptan el nuevo status quo de forma subordinada y van a la carrera para convertirse en los más fieles serviciales criados de la casta financiera internacional, al que eufemísticamente llaman “mercados”, y los que abogamos por la defensa de una democracia real, de nuestros derechos sociales y de nuestra identidad. No hay más que esos dos bandos.

En esa disyuntiva lo que convencionalmente se llamaba derecha e izquierda, son ahora parte de una misma categoría, la de los criados de los mercados financieros. No importan que la izquierda cierre sus mítines con cánticos trasnochados de la Internacional para evitar su desangre de votos obreros, o que la derecha apele a valores de orden y estabilidad mientras apuestan por la el mayor desorden y la mayor desestabilización posible para nuestra sociedad: la liquidación del Estado social.

Los partidos tradicionales han claudicado al poder del dinero, ante esta traición es necesario la creación de una Tercera Vía, identitaria, social, comprometida por las clases populares asediadas por la inmigración e inquietas con los recortes sociales que se avecinan, una fuerza política comprometida con los pequeños empresarios axfisiados por la especulación bancaria, una fuerza política que defienda a los empresarios que se esfuerzan por mantener vivo nuestro tejido industrial mientras la casta político-financiera no hace más que apoyar la llegada de productos y más productos del tercer mundo fabricados en condiciones de esclavitud y ante los cuales nadie se atreve a poner las oportunas medidas sanitarias y arancelarias.

Plataforma per Catalunya ya es esa fuerza necesaria, nuestra irrupción en el escena política catalana es innegable, nuestro electorado sólido y nuestro futuro realmente prometedor. Decenas de miles de votos así lo atestiguan.

Es desde esta realidad política que hemos construido en Cataluña desde la que vamos a empezar la construcción de la Tercera Vía identitaria en toda España. Y lo vamos a hacer con ilusión, con tenacidad, con dinamismo, con el esfuerzo que sea necesario, pero también y ante todo con rigor, con planificación, con seriedad, con eficacia, con jerarquía y con orden: sabemos que sólo así se cimentan las cosas sólidas. Nuestra experiencia nos lo confirma día a día.

Hoy quiero anunciar el primer paso oficial en esta expansión de nuestro proyecto por toda España. Anuncio la convocatoria oficial de una reunión en Barcelona para el próximo día 24 de marzo, en la que se hará pública la pertinente sigla, se organizarán las primeras secciones con trabajos y cometidos concretos y nombrarán los primeros delegados locales, que –desde la dirección de Plataforma per Catalunya- empezarán a consolidar la nueva formación identitaria fuera de Cataluña.

Son muchas las personas que ya nos han contactado con la intención de participar en la reunión de marzo, sabemos que muchos más lo harán en las próximas fechas. A todos ellos les esperamos para empezar a trabajar, el reto es importante, la responsabilidad enorme. De nuestro éxito depende el futuro de nuestra generaciones venidaderas, por eso no vamos a fallar.

PLATAFORMA PER CATALUNYA HA ENTRADO DE LLENO EN LA ESCENA POLÍTICA

2011-12-06T10:01:00.002+01:00

Josep Anglada i Rius

Presidente de Plataforma per Catalunya

Después de cada cita electoral es necesario hacer un breve paréntesis para la valoración y la reflexión.

El pasado viernes presidí el Consell de Presidencia de Plataforma per Catalunya en el que durante varia horas estuvimos tratando de todas esta cuestiones, tanto de los resultados obtenidos como del inmediato futuro político y del modo en que vamos a actuar.

La valoración que hacemos es clara: los resultados, aún sin lograr alcanzar el escaño en el Parlamento, son claramente positivos. En unas elecciones condicionadas por el bipartidismo y en las que el deseo de terminar con la era Zapatero primó sobre cualquier otra consideración, que una formación como la nuestra logre 60.000 es de nuevo un hito. Esos votos confirman que Plataforma per Catalunya ha entrado de lleno en la escena política, y está aquí para quedarse y para crecer.

Sabemos que en Catalunya el voto varía mucho según el tipo de elección que se celebra, en las elecciones generales de 2008 el partido de los Ciutatans –presente en el Parlament catalán- bajó hasta 10.000 votos –es decir seis veces menos de lo que Plataforma per Catalunya logró el pasado día 20 de noviembre- sin embargo en las elecciones autonómicas de 2010, los Ciutatans volvieron a lograr entrar en el Parlament con 3 diputados.

Sobre los 60.000 votos obtenidos tenemos que hacer una precisión necesaria. En estas elecciones habíamos centrado nuestros esfuerzos en la provincia de Barcelona, lo que nos impidió mantener el mismo nivel de propaganda que en las elecciones autonómicas, en las otras tres provincias catalanas. De haberlo hecho sin duda el resultado hubiera estado muy cerca –si no por encima- de los 75.000 votos obtenidos en 2010, lo que significa que Plataforma per Catalunya tiene un electorado sólido y fiel que nos permite pensar, con poco lugar para las dudas, que con la base actual y lógico crecimiento que tendremos en los próximos años, PxC sentará a varios diputados en el próximo Parlament catalán. Ya es sólo cuestión de tiempo, el tiempo que aguante al actual gobierno de CiU, cuya popularidad y apoyo social baja día a día.

Quiero hacer también referencia al resultado obtenido en la ciudad de Barcelona, donde gracias al esfuerzo de los voluntarios que estuvieron a pie de calle durante toda la campaña electoral, logramos duplicar los votos que obtuvimos en las municipales. Sin duda se ha dado un paso importante en la batalla por Barcelona, y en los próximos tres años haremos el esfuerzo necesario para que nuestro mensaje cale a fondo en la capital de Barcelona, sin duda así será.

Pero la valoración que hacemos de estas elecciones no se limita al resultado obtenido por nuestra formación, sino que analizamos con inquietud y preocupación la llegada al poder del Partido Popular, con su “agenda oculta” de privatizaciones y recortes sociales intolerables e insoportables. Desde su victoria electoral, Mariano Rajoy parece haber enmudecido, nada se sabe de él, sólo algunas declaraciones anunciando lo “difícil” que van a ser las medidas que se ve “obligado” a tomar, mucho nos tememos que sean difíciles para los trabajadores españoles, para los autónomos y para las clases medias, y no precisamente para nuestra casta política que hace mucho tiempo que se limita a cumplir los dictados de la casta financiera internacional, de la que no es más que su patético lacayo.

Lo dije durante la campaña y lo repito ahora, en un par de meses el PP habrá transformado la esperanza en rechazo e indignación, sus medidas antipopulares crearán protestas y un clima político de creciente tensión.

En muy pocos meses, los catalanes y el conjunto de los españoles buscarán una nueva alternativa, radicalmente opuesta a la casta política actual, radicalmente contraria a aplicar los dictados de la casta financiera internacional, una fuerza identitaria del pueblo y para el pueblo, una fuerza que hará del cambio social su bandera. La fuerza del pueblo contra la fuerza de los mercados. Y esa fuerza política es Plataforma per Catalunya que estamos construyendo entre todos. No faltaremos al compromiso, sea donde sea.

LA HORA DE DECIDIR

2011-11-20T10:03:00.001+01:00

Josep Anglada i Rius

Presidente de Plataforma per Catalunya

Hoy es el día de votar. En un año los catalanes hemos tenido tres citas con las urnas, y la de este domingo es la de mayor transcendencia, la situación es difícil, muy difícil y por lo tanto es el momento de tomar decisiones valientes y de castigar a las formaciones políticas tradicionales que nos han llevado a esta situación para la que ninguna tiene una salida clara y coherente.

El resultado de hoy deberá ser una clara muestra del rechazo que la gestión de los socialistas ha generado en todas las capas de nuestra sociedad. El PSOE ha actuado con irresponsabilidad con desidia, con una absoluta falta de iniciativa y de valentía para reconocer primer y actuar después ante una crisis sin precedentes que está provocando una verdadero drama social especialmente entre las clases medias y sobre todo las trabajadoras. Su única receta ha sido la aplicación de medidas neoliberales que tan sólo han conseguido empeorar la situación, su presunto “socialismo” ha quedado para la demagogia y para la galería, pero no para la defensa de los más débiles en estas difíciles circunstancias. Su candidato, Rubalcaba, simplemente no es creíble, su participación en el gobierno durante estos últimos ocho años le deja sin legitimidad para proponer soluciones que, de tenerlas realmente, debería haber aplicado antes.

El resultado de hoy debería ser un sonoro rechazo para quien juega a no proponer nada y a esperar órdenes de los mercados para recortar, hasta anular, el Estado del bienestar que tanto esfuerzo nos ha costado conseguir. Hay que ser claro: las elecciones españolas se celebran en plena ofensiva de los mercados contra las economías del sur de Europa, lo visto en Grecia y sobre todo en Italia no son más que golpes de estado encubiertos en los que el poder político queda anulado en beneficio del poder económico que impone un gobierno no elegido democráticamente para que cumpla las órdenes de los especuladores una a una. España es el siguiente eslabón en esa cadena, precisamente por eso Mariano Rajoy no se atreve a decir su programa, porque el que va a aplicar aún no lo sabe, será el que le dicten los mercados a partir del lunes 21. También ése es el motivo por el que no da el nombre de su Ministro de Economía, sencillamente porque no lo sabe, esa función vital para los próximos cuatro años caerá manos de quien los mercados señalen y no de quien decida Rajoy. Y los mercados señalarán a uno de sus tecnócratas que recortará y recortará sin límites para poder pagar la deuda a intereses casi usureros a costa de vender nuestro país a la gran banca. Y ese, aún desconocido Ministro, será quien realmente mande los próximos cuatro años. Algo muy peligroso para nuestra democracia y también para nuestra economía.

El resultado de hoy deberá ser una clara advertencia a quienes usan constantemente a Cataluña como moneda de cambio y la venden al mejor postor, sin importarles lo nefasta que pueda ser la acción de gobierno de ese mejor postor. El resultado de hoy deberá ser también una señal de rechazo para aquellos que en Cataluña han comenzado a actuar según las órdenes de los mercados y a aplicar neoliberales de recortes y liquidación de la sanidad pública que ya se han cobrado alguna víctima mortal.

Pero el resultado de hoy también evidenciará un cambio de tendencia y una señal de esperanza, una señal de que hay modos diferentes de hacer política y de que ante la vieja y caduca clase política de este país hay nuevas ideas, nuevos proyectos, nuevas caras y soluciones diferentes. El resultado de hoy, independientemente de decidir quién va a ser el delegado de los mercados financieros en la Moncloa, logrará sentar en el hemiciclo de las Cortes a una voz identitaria y social, una voz realmente alternativa a los poderes mundialistas y a los dictados de la banca, una voz que diga primero lo de casa, siempre los de casa, frente a los inmigrantes y frente a los mercados especulativos internacionales que amenazan con liquidar el futuro y la esperanza de nuestra sociedad. Hagamos que así sea.

EL PP ANUNCIA LA DESTRUCCIÓN DEL ESTADO DEL BIENESTAR Y LA RUINA DE LAS CLASES POPULARES CATALANAS

2011-10-20T23:07:00.002+02:00

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y concejal en el Ayuntamiento de Vic

A menos de un mes del 20N las encuestas señalan un triunfo del PP, estamos seguros de que mucho voto oculto y mucho indeciso matizarán el resultado final que no será todo lo esplendoroso que prevén en Génova, pero sí que parece claro que el PP será el que tenga la iniciativa de formar el gobierno de los próximos cuatro años, en los que España se va a enfrentar con una profunda agudización de la crisis, con más recesión económica y con una situación social al borde del estallido.

Ésta es la papeleta que le va a tocar a Rajoy, para la que mucho nos tememos no está en absoluto preparado. Hasta ahora le ha servido jugar a callarse a esconderse y a rehuir cualquier debate, pero ese tipo de cosas valen para ganar unas elecciones ante un opositor moribundo, no para dirigir un país.

Como Rajoy no se atreve a decir cuál será su política económica y social, vamos a ser nosotros los que la adelantemos a los electores, pues sólo ellos tienen aún la posibilidad de evitar el desastre de que una política neo-liberal y anti-solidaria lleve a la ruina a este país, liquide el Estado social y provoque una auténtica catástrofe en las clases popular y trabajadores.

Pistas tenemos, Rajoy, en un acto de irresponsabilidad y de burla hacia el electorado, declaró hace pocos días que su política económica seria la “que Dios manda”, como sabemos que Dios no se dedica a tales menesteres, nos tenemos que preguntar a qué se refiera Rajoy con esta frase, y la conclusión es clara “a los mercados”, que ya sabemos que son una especie de divinidad para los neoliberales. Y la política que “dictan esos pequeños dioses de la usura y la estafa” también la sabemos: recortes sociales, recortes salariales, privatización de las pensiones, privatización de la sanidad, privatización de la educación, desmantelamiento del Estado del bienestar, liquidación de cualquier ayuda a los más desfavorecidos, todo en beneficio de su actividad especulativa. Ahí tienen en pocas líneas el divino mandato que ha recibido Rajoy y que ya ha anunciado va a aplicar a pie juntillas, como buen siervo de su divina excelencia: los Mercados internacionales que son los que “dictan” y él tan sólo quien “obedece”.

Pruebas de que el PP va actuar de esta forma son por todos sabidas y conocidas. El ejemplo de Castilla-La Mancha es sólo un aviso de lo que se viene encima, quizás menos sabido pero no menos grave es la política de brutales recortes que el gobierno popular está llevando a cabo en la Comunidad Valenciana, donde sólo la semana pasada se decretó la supresión de 262 camas de la sanidad pública. Por no hablar del anuncio de la presidenta de la Comunidad de Madrid y peso pesado del PP, por las que pretende liberalizar totalmente los horarios comerciales, lo que sólo beneficia a las grandes superficies y a las tiendas chinas en perjuicio de las del pequeño comercio autóctono. Son sólo anuncios de la que se nos avecina.

En Cataluña ya hemos probado algo de esa medicina ultra-liberal en lo que los meses que llevamos de gobierno Mas. Los resultados no hace falta detallarlos, los catalanes los conocemos muy bien. Y es que ya sabemos que CiU será el cómplice necesario del PP en la destrucción del Estado del bienestar y en todo lo que huela a protección social, en definitiva a CiU le dicta la política económica el mismo dios que Mariano Rajoy.

Por eso quiero insistir desde estas líneas en que es mucho lo que nos jugamos el 20N y no sólo en materia de inmigración, también en la defensa de los derechos sociales de nuestra gente que el PP y CiU pretenden arrasar en los próximos cuatro años. Por eso quiero insistir en pedir el voto para la única alternativa que defiende ante todo los intereses de los de casa, también contra lo que mandan los mercados y la banca internacional.

PP Y PSOE TIENEN LA MISMA POLÍTICA SUICIDA EN MATERIA DE INMIGRACIÓN

2011-10-01T18:00:00.003+02:00

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y concejal en el Ayuntamiento de Vic

Las cifras son impactantes y preocupantes. Aunque los datos en esta cuestión suelen ser opacos y los números reales se intentan presentar maquillados y atenuado, en España hay hoy unos 6. 000. 000 de inmigrantes a los que hay que sumar el millón largo de inmigrantes nacionalizados tras varios años de residencia legal. Eso significa un total de más de 7 millones de extranjeros, es decir más del 13 % de la población que vive en el Estado español es extranjera o de origen extranjero, al impacto que esto significa, hay que sumar en el poco lapso de tiempo que ha tenido lugar esta verdadera invasión.

En sólo catorce años España ha pasado de tener un 1% a un tener un13 % de población halógena. Un auténtico terremoto demográfico sin precedentes en la Historia mundial. Quizás los más jóvenes no lo recuerden, pero la mayoría de nosotros sí que nos acordamos de cuando en nuestras calles no había inmigrantes, ni es nuestras ciudades mezquitas, cuando los comercios estaban regentados por familias autóctonas y no por chinos exentos de impuestos y de cumplir horarios, y en los parques jugaban nuestros niños sin ser molestados ni chantajeados por bandas de delincuentes sudamericanos. Y es que no hace tanto tiempo de todo eso, así que hay que preguntarse: ¿Cuándo y quién empezó este disparate? Y la respuesta es clara: el Partido Popular en 1997. Recordemos los datos.

Ese mismo año, el porcentaje de población extranjera en España era del 1.6%, la inmensa mayoría jubilados del Norte de Europa instalados en la costa mediterránea para disfrutar del sol y del buen tiempo en los últimos años de su vida. Su estancia en España no producía el menor problema, tan europeos como nosotros, la convivencia era fácil y armónica. La cosa cambió rápido. En 2001 en plena época Aznar, el número de inmigrantes había llegado a 1.200.000 y ya no eran jubilados europeos, sino inmigrantes procedentes de Sudamérica y de los países islámicos, que venían aquí como mano de obra barata, el nefasto modelo económico de Aznar que descartó la creación de un tejido industrial sólido y se basó en la construcción y la especulación del suelo. Aznar aposto por una mano de obra barata y sobre todo dócil, que se encargara de romper los salarios y los derechos sociales de los trabajadores autóctonos, para así aumentar el beneficio del capital especulativo. Una sucia operación de ingeniería social de la que estamos pagando las duras consecuencias.

Fue precisamente ese año cuando el entonces ministro del Interior, Mariano Rajoy, reformó la ley de Extranjería y provocó de facto la primera regularización masiva de inmigrantes, ni más ni menos que 239.174 inmigrantes ilegales clandestinos pasaron por obra y gracia de Rajoy a situación “regular” de la noche a la mañana.

La cifra de inmigrantes NO dejó de aumentar los siguientes años, y así en 2003 se llegó a los tres millones, o lo que es lo mismo el 6% de la población residente en el Estado español.

Si el PP fue el encargado de abrir la puerta a la inmigración, el PSOE se dedicó a ponerles la alfombra roja. Ya con Zapatero en el poder, durante 2004, el 20% de los inmigrantes que llegaron a la UE lo hicieron a España. En 2005 el PSOE, en concreto el olvidado y desterrado Jesús Caldera, tuvo la desastrosa ocurrencia de proceder a una nueva masiva regularización de inmigrantes que provocó el consiguiente devastador efecto llamada. Así en 2007 la cifra llegábamos a los 4 millones, convirtiéndonos ese año en el segundo país que más inmigración recibió de todo el mundo sólo por detrás de los EE. UU.

El Zapaterismo ni siquiera ha sido capaz de parar la avalancha migratoria en los años de la crisis, y a pesar del aumento del paro, de la precariedad por la que pasan miles de familias españolas, del aumento de la inseguridad, de la incertidumbre y el colapso generalizado.

Según datos que recientemente hizo públicos el Instituto Nacional de Estadística en 2008 llegaron a España 400.000 inmigrantes más y en 2009 la cifra ascendía hasta los 520.000.

No hace falta añadir que tanto el PP como el PSOE han contado durante todos estos años con la complicidad y la colaboración de CiU, de ERC y de IU-ICV, entre cuyos deméritos está el haber logrado que el porcentaje de inmigrantes sea todavía mayor en Cataluña que en el resto de España y la presión migratoria un agobio constante para la sociedad catalana. Y aunque la Generalitat convergente siga con el mismo vicio que la anterior, de intentar ocultar –por motivos obvios– los datos reales de inmigrantes en Cataluña a la opinión pública, podemos afirmar que esa cifra está actualmente por encima de las 1.300.000 personas. Aquí también sigue el flujo constante a pesar de la crisis; en 2010 y según las cifras oficiales, supuso un incremento de 1.633 inmigrante en Cataluña, en cifras reales seguramente casi el doble, si incluimos los inmigrantes no censados. Una invasión demográfica en toda regla.

Digámoslo claro, el PP, el PSOE y el resto de partidos parlamentarios tienen una misma y única política migratoria, a la que hay que calificar por su nombre: suicida. Una política nefasta que sólo ha traído pobreza, marginación, inseguridad, injusticia, competencia desleal, caos en el sistema sanitario y social, y que creará todavía muchos más problemas y mucho más graves en los próximos años, cuando el porcentaje de inmigrantes llegue al 20, al 25 ó al 30%, algo que ocurrirá si nadie pone freno a esto.

Ahora se acercan las elecciones, y en los comicios del 20N nos jugamos muchas cosas que afectarán a nuestro futuro y al de nuestro hijos, entre otras cuestiones, nos encontramos ante una vital, ¿cómo actuar frente a la inmigración? Y sólo hay dos opciones: la de seguir en la catastrófica dinámica actual que nos conduce al desastre demográfico, económico y social o parar la invasión, primero detener y luego revertir el flujo migratorio, lo que es lo mismo que decir iniciar política serias de repatriación de inmigrantes.

La primera opción la representa toda la casta política, la segunda sólo Plataforma per Catalunya, por eso es de importancia vital que logremos un escaño en las próximas elecciones y que nuestras postura se oiga en el Congreso de los diputados.

Hoy más que nunca es necesaria y urgente la presencia de los identitarios en las máximas instituciones políticas. O nosotros, o la invasión, no hay soluciones intermedias.

LLAMAMIENTO A LA MOVILIZACIÓN GENERAL IDENTITARIA

2011-08-31T18:13:00.003+02:00

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y concejal en el Ayuntamiento de Vic

La prohibición de la manifestación que habíamos convocados en Salt para oponernos a la construcción de la macro-mezquita salafista, marca un punto de inflexión negativo en la situación política de este país.

Un partido legal y democrático como el nuestro ve cercenados sus derechos por la presión ejercida por un grupo de extranjeros, muchos de ellos inmigrantes ilegales, todos ellos islamistas radicales. Es el mayor atentado a la libertad de expresión desde la Transición, y a su vez es la mayor concesión que las instituciones judiciales hacen a la presión islamista y de la extrema izquierda violenta. Lo ocurrido es tan grave que merece una reflexión profunda por parte de todos los que se sienten dispuestos a luchar por nuestra identidad y el futuro de este país.

Desde hace varios meses, Plataforma per Catalunya está trabajando intensamente en dos frentes: por un lado la expansión de nuestro proyecto al resto de España –algo cada día más necesario-; por otra las elecciones del próximo 20N donde por primera vez una formación identitaria como la nuestra, tiene opciones reales de lograr un escaño en el Congreso de los diputados. Hoy esos dos frentes convergen en uno solo, lo que hemos denominado “la batalla por Barcelona”.

El adelanto de la fecha electoral nos ha hecho decidir aplazar la presentación de nuestra nueva sigla a nivel estatal para después de los comicios generales. Toda nuestra actividad dentro y fuera de Cataluña –esta última está siendo especialmente activa- se va a centran en lograr movilizar los suficientes recursos económicos, materiales y humanos con los que hacer una campaña electoral en Barcelona de gran impacto mediático, vanguardista, dinámica y basada en el contacto directo con el elector. En esto consiste la “batalla por Barcelona” en organizar una gran movilización identitaria para poder lograr de un 3,1% de votos en la circunscripción de Barcelona, el necesario para obtener el acta de diputado que permitirá a Josep Anglada sentarse en el Congreso de los diputados la próxima legislatura. Un objetivo que supondría un salto cualitativo determinante para la alternativa identitaria y que sabemos está al alcance de nuestras manos. Los resultado obtenidos en las autonómicas de noviembre y las municipales nos han demostrado que confirman que PxC tiene un importante electorado fijo y estable, sólo haría falta lograr unos cuantos votos nuevos para llegar a la cifra que nos abriría la puerta del Parlamento español.

Para lograrlo hacemos el presente llamamiento a la movilización general identitaria en Cataluña y en toda España. Necesitamos el apoyo y el compromiso de todos vosotros. Toda ayuda que se nos haga llegar durante los próximos tres meses, será aprovechada al máximo. Son miles las personas que nos han dicho que votarían a Plataforma si nos presentásemos en todo el Estado, eso no ha sido posible en estos momento, pero nos dirigimos a todos ellos para pedirles no voto y sí su colaboración. Para ello hemos abierto una cuenta de apoyo: 2100 0007 84 0201366332 (La Caixa). Sin duda, lograr nuestro objetivo en noviembre significaría un espaldarazo muy importante al ya avanzado proceso de expansión e implantación en el conjunto de España.

No lo dudéis, no hay mejor ayuda para parar la invasión migratoria que estamos sufriendo que ayudar a PxC a entrar en el Parlamento español; no hay mayor castigo para la casta política que ayudar a Josep Anglada a sentarse en el Congreso de los diputados y permitir que su discurso se oiga con fuerza desde tan importante tribuna.

No vamos a parar hasta lograrlo. Esperamos contar con vuestra ayuda.

Ni los Tribunales, ni la casta política, ni los islamistas ni la extrema izquierda violenta van a poder pararnos. El éxito depende sólo de nosotros y de vosotros, los miles de simpatizantes que tiene PxC en Cataluña y en España.

ALGUNA COSA FA PUDOR A PODRIT A SALT

2011-08-26T02:39:00.001+02:00

Article d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

Notícies en premsa, entrevista als regidors trànsfugues, tertúlies radiofòniques, comentaris per televisió.

Durant els últims dies, Plataforma per Catalunya (PxC) s'ha convertit en notícia de primera plana per culpa dels dos regidors de Salt que han abandonat la nostra formació. I de vegades és necessari mirar les coses amb distància i perspectiva per veure realment el que ha ocorregut. I el que ha ocorregut –més enllà de tota la tempesta informativa- és una cosa clara i evident. CiU estava a dos regidors de la majoria absoluta, dos regidors de PxC deixen la nostra formació, després que es reunís amb l'alcalde de CiU, Jaume Torramadé.

No cal lligar gaires caps per saber de quin tipus d'operació es tracta. Per cert, convé recordar que Jaume Torramadé és un dels alcaldes imputat per presumpta estafa. L'operació finalitza amb el pas dels dos trànsfugues al grup mixt i una majoria absoluta “de facto” de CiU a Salt.

La casta política educada en la cultura del 3% i de la corrupció permanent, no pot consentir que l'amenaça d'una formació nova, amb principis, amb valors i amb ideal de servei, amenaci les seves còmodes poltrones i posi en perill l'estructura de poder i de clientelisme polític que ells han creat durant els últims 30 anys.

Aquesta casta política té por de la Plataforma per Catalunya, sabíem que ens atacarien amb totes les seves armes, i amb tots els seus trucs bruts. El de Salt ha estat un exemple d'això últim. Per a això s'han servit de dues persones sense criteri i sense escrúpols que han decidit vendre's al millor postor, i com totes les persones de baixa catadura moral, intentar tirar les culpes als altres d'allò del que només ells i la seva consciència han de respondre. Per descomptat, la lacrimògena historieta d'amor intercultural de Joana Martínez i el sobtat “desencantament” de Carles Bonet només serveixen per enganyar a innocents.

Des d'ara, molt ens temem que Joana Martínez i el seu nuvi subsaharià gaudiran d'una còmoda situació econòmica, i que Carles Bonet passarà a estar “encantat” amb tots els oferiments que li hagi fet CiU.

Desgraciadament, trànsfugues i jaqueters estan a l'ordre del dia en la política catalana i espanyola. Un espectacle dantesc que s'evitaria fàcilment amb una llei que determinés que el càrrec de regidor electe no pertany a la persona sinó al partit polític pel qual ha estat triat i que en cas d'abandonar el partit hauria també deixar l'acta de regidor. Seria un gran avanç per a la credibilitat i la salut de la nostra democràcia, i serà una de les mesures que incloguem al nostre programa electoral per als comicis del proper mes de novembre.

No obstant això, no vull tancar aquest article sense assumir la part de culpa que pugui tenir en aquest assumpte la direcció de Plataforma per Catalunya. Admetre errors és un exercici de maduresa al que ens tenen poc acostumats els partits de la casta política, però és una actitud que PxC considera necessària davant els seus votants i simpatitzants. El PP, el PSC o CiU, estan esquitxats de casos de transfuguisme, les direccions d'aquests mastodòntics partits amb milers d'alliberats i centenars d'assessors han demostrat equivocar-se puntualment en l'elecció d'alguns dels membres de les seves llistes electorals. És lògic que un partit com PxC també pugui fer alguna puntual elecció no del tot convenient. Ho assumim.

Però el que ha de quedar ben clar als dos trànsfugues, al senyor Jaume Torramadé, i a tota la casta política és que PxC seguirà amb més obstinació que mai lluitant per la defensa de la identitat catalana i en contra del devessall migratori que inunda els nostres pobles i ciutats. PxC s'ha compromès a alliberar Salt de la immigració i així ho farà, per sobre de trànsfugues de pacotilla i de tots els Jaumes Torramadés de torn que se'ns posin pel mig.

CONFLICTOS RACIALES: AYER PARÍS, HOY LONDRES, MAÑANA BARCELONA

2011-08-14T23:13:00.001+02:00

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC i concejal en el Ayuntamiento de Vic

El balance de la violencia inmigrante en Reino Unido es por todos conocidos. Es un balance que se parecen demasiado a un parte de guerra: muertos, heridos, asaltos a casa, incendios de comercios, coches quemados, despliegue inusual de las fuerzas del orden. Para conocer los datos concretos sólo hace falta acudir a la prensa normal, por el contrario para calificar lo sucedido por su nombre, hay que ser claro y rotundo: violencia racista inmigrante.

Los acontecimientos y las imágenes de Londres, nos recuerdan sobremanera a lo ocurrido en París hace pocos años. En la capital francesa y también en verano, los barrios de inmigrantes estallaron violentamente y sólo un aluvión de euros decretado por el gobierno francés logró calmar momentáneamente la revuelta. Esta semana ha ocurrido lo mismo en Londres, Liverpool y Birmingham. La mezcla de marginación, inmigración, crisis, paro y tensión racial siempre tiene el mismo resultado final.

En Reino Unido los motines raciales no son algo nuevo, fueron típicos en los años 70 y 80, entonces se trataba de enfrentamientos entre jóvenes inmigrantes y jóvenes británicos; a estos últimos la prensa los calificaba de “racistas”, de los primeros decía que luchaban por sus (supuestos) derecho.

En 2011 la cosa es diferente. Los jóvenes inmigrantes han manifestado todo su odio hacia la población blanca, siendo una práctica habitual que pandillas de delincuentes de color hayan obligado a desnudarse a las personas blancas que se encontraban y a hacerlas pasear sin ropa delante de ellos. Una humillación en la que subyace todo el odio y el racismo que las poblaciones inmigrantes tienen hacia los británicos autóctonos.

Otra diferencia notable es el enfrentamiento violento y brutal entre las comunidades de afro-caribeños y las de asiático-musulmanes. Con muerto por medio. Esto confirma lo que hemos dicho muchas veces las sociedades multirraciales los multiconflictivas y multirracistas. Entre los diferentes grupos étnicos no se crea la armonía ni mucho menos la “integración” sino un enfrentamiento latente constante que explota intermitentemente en choques violentos.

El hecho de que en suelo europeo –en este caso británico- la policía pagada por los autóctonos tenga que hacer un gigantesco y carísimo despliegue para evitar enfrentamientos entre africanos y musulmanes, es algo que debe hacernos reflexionar profundamente sobre el modelo de sociedad al que nos está llevando la casta política traidora que gobierna en Europa.

¿Y aquí? Es sólo cuestión de tiempo. La irresponsabilidad histórica de nuestra casta política local ha permitido que en pocos años se instalasen en nuestro suelo centenares de miles de inmigrantes de todos los orígenes, generalmente no integrados, con alto nivel de paro y bajo nivel de educación: el polvorín está servido.

Nos tememos que en Catalunya la situación pueda ser aún más grave, agrupaciones de delincuentes como las llamadas “bandas latinas” están llamadas a tener un papel muy grave en los conflictos raciales que amenazan a Barcelona. Por eso hemos dicho una y mil veces que deben ser rápidamente desarticuladas y sus miembros detenidos y deportados.

Seamos claros -Catalunya lo merece- para evitar situaciones como la vista en Londres sólo hay una solución, la presencia de formaciones identitarias en las instituciones de poder local, catalán y estatal. En noviembre tendremos la oportunidad de lograrlo… antes de que sea demasiado tarde.

NOS PRESENTAMOS EN LAS GENERALES DEL 20-N

2011-08-02T18:00:00.002+02:00

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

President de PxC i concejal en el Ayuntamiento de Vic

El adelanto electoral no causó sorpresa a nadie, Zapatero y su ejecutivo hace meses que se encontraban en situación catatónica y Rubalcaba decidió que había llegado el momento de desconectar al enfermo terminal.

Desde el anuncio de la fecha de los comicios, las maquinarias electorales de todos los partidos se han puesto en marcha, la nuestra también. Quedan cuatro meses para hacer llegar propuestas y proyectos a un electorado desencantado y desconfiado de una clase política cada vez percibida como algo cada vez más ajeno y distante por todos los ciudadanos.

La casta política dará de nuevo una imagen patética e impresentable en una campaña electoral que prevemos con muchos insultos y pocas propuestas, con mucho dialéctica y pocas soluciones. CiU, PP y el PSOE podrán una vez más en evidencia que su objetivo es el poder y no resolver los graves problemas económicos y sociales que nos agobian diariamente y de los que ellos y sólo ellos son los culpables.

Esos políticos que aprueban nuevas leyes electorales cuyo único objetico es poner trabas a los partidos que recogemos el voto de la disidencia y cuyo crecimiento aterroriza a una casta de holgazanes, a la defensiva y replegada en sí misma. Éste es el sentido de obligar a recoger el 0,1% de firmas del censo electoral en cada una de las circunscripciones en las que un partido quiera presentarse; además del consiguiente gastos notarial, insignificante para los grandes partidos que viven del erario público, pero gravosos para los que –como el nuestro- vivimos de las cuotas y el sacrificio de nuestros militantes, en su gran mayoría gente trabajadora con dificultades para llegar a fin de mes.

Pero vamos a darles una mala noticia: Plataforma per Catalunya va a lograr las firmas necesarias en Lleida, en Girona, en Tarragona y en Barcelona y presentaremos nuestras candidaturas en las cuatro provincias catalanas. Que nadie lo dude. Esteremos presentes en estos comicios y dedicaremos los próximos cuatro meses a decir calle por calle, pueblo por pueblo y ciudad por ciudad que no hay una nada más inútil que volver a votar a los partidos que con su negligencia han provocado una crisis económica sin paliativos en nuestra historia reciente, a los que con su irresponsabilidad toleraran y fomentan el aluvión migratorio en nuestro país y cuyas consecuencias sociales y demográficas sólo estamos empezando a ver ahora, a los que con su egoísmo y despotismo han convertido la gestión pública en un modo de vida y no en un acto de servicio a la comunidad.

La situación económica, social y política ha llegado a su límite. Es tiempo de cambios radicales y de medidas enérgicas. Es el momento de canalizar el descontento, de organizar la disidencia, de dar forma a la protesta y de traducir en votos la indignación y el descontento. Es la hora de que irrumpan en el hemiciclo voces nuevas, voces como la de Plataforma per Catalunya, el partido de los trabajadores, de los estudiantes, de las amas de casa, de los parados, de los jubilados, de los descontentos, de la gente de bien de este país que el próximo día 20 de noviembre, vamos a darle a la casta política donde más les duele… en las urnas.

ANGLADA, PxC I EL CORPUS

2011-07-11T10:46:00.002+02:00

Article d'opinió publicat al 9 Nou el 8 de juliol de 2011

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

Em sorprèn molt la carta de la Sra. Maria Pérez García-Baquero que va publicar aquest diari el dia 1 de juliol. En aquesta carta, la Sra. García-Baquero fa una sèrie de declaracions que fereixen la meva persona i els votants de Plataforma per Catalunya (PxC).

Primer de tot, critica que jo professi la fe catòlica i que segueixi la tradició catòlica, per tot seguit criticar la meva assistència a la missa i processó del Corpus de Vic. Després, afirma, de manera gratuïta, que la comunitat cristiana ni accepta ni acull les premisses de PxC i que l’Església d’avui no té cap relació amb les idees d’Anglada. També recorda les paraules del bisbe de Rwanda que parlava de l’harmonia i l’amor de les persones de diferent origen i pensament com si jo no les pogués compartir.

En aquest sentit vull aclarir diverses coses a la Sra. García-Baquero:

Josep Anglada és catòlic practicant i des de petit ha anat a les processons del Corpus de Vic, i ara com a polític (sent dels pocs del consistori de Vic que hi va) no deixarà de fer-ho perquè m’ho digui vostè. Cal recordar que fa poc el papa Benet XVI va convidar els fidels de tot el món a participar en aquesta manifestació pública de fe eucarística que es remunta al segle XII i que aquesta festa forma part de la nostra identitat.

PxC no és un partit catòlic i no tots els seus votants ho són. Però, segons els bisbes i les seves comunicacions, els catòlics han donat el seu vot a formacions polítiques que defensin la vida humana des de la seva concepció fins a la seva mort natural, que defensin la família natural constituïda per home i dona i amb voluntat de permanència, i defensin la llibertat educativa. Doncs bé, tothom pot analitzar els nostres programes electorals i veurà que aquestes premisses formen part de les nostres propostes. No podem dir el mateix de formacions com CiU, PP, PSC, ERC...

PxC és un partit identitari i en el seu discurs polític defensa la nostra pròpia identitat com un bé a protegir. Per això critiquem la immigració descontrolada, que a Catalunya és en molts casos musulmana, perquè pot desvirtuar la nostra identitat o fer-la desaparèixer. La nostra identitat es basa en els nostres costums i tradicions, en el nostre ordenament jurídic i en els nostres valors de civilització cristiana. Això no contradiu que pensem que totes les persones mereixin respecte.

El lema de campanya de les últimes eleccions municipals de PxC resava “primer els de casa”. Com tots sabem, la caritat és personal, i les administracions públiques han de ser justes i ajudar primer els qui han contribuït a generar el nostre estat del benestar. Altre tema és si a nivell personal i si com a catòlics exercim la caritat d’una manera o altra, però cal recordar que com es desprèn de la teologia, que el precepte cristià de la caritat con a virtut, té un ordre, la caritat en les persones; comença per cada un, i en igualtat de condicions estem obligats a estimar més el veí de casa que un desconegut.

Sra. Maria Pérez García-Baquero, ningú és perfecte, vostè sap com a catòlica que diu ser que si existeix el sagrament de la penitència és perquè tots tenim necessitat de freqüentar-lo. Nosaltres no som perfectes i també creiem que les seves crítiques són injustes. Però estem segurs que des de PxC defensem el millor per als vigatans i catalans, que és defensar la nostra pròpia identitat. Vostè en un futur no gaire llunyà també votarà Plataforma per Catalunya.

PxC: UN PROYECTO ILUSIONANTE PARA TODA ESPAÑA

2011-07-07T17:17:00.002+02:00

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC i concejal del Ayuntamiento de Vic

Hace tres semanas hice público en este blog la decisión de extender el modelo de PxC al resto del Estado español. En este breve lapso de tiempo, han sido centenares las personas las que se han puesto en contacto con nosotros para involucrase en este nuevo e ilusionante proyecto político, gente que ha manifestado no sólo su intención de votarnos allí donde nos presentemos, no sólo su acuerdo con nuestro programa o la complicidad con nuestras ideas, sino que, dando un paso más, se han ofrecido a trabajar de forma generosa y altruista para que la formación identitaria que estamos creando nuestra formación esté presente en sus municipios y en sus comunidades. Ante todo quiero expresar mi agradecimiento a todos estos voluntarios, sabemos que la lucha política por la defensa de los autóctonos no es tarea fácil, y que requiera de valentía y voluntad.
Todas estas adhesiones recibidas y la ilusión que hemos generado, nos hacen sentir, aún si cabe, mayor responsabilidad a la hora de coger con más fuerza el timón, porque también soy consciente de que sólo en la medida de que se sigan las mismas pautas que nos ha llevado al éxito en Cataluña, se podrán conseguir resultados positivos en el resto de España.

No me cansaré de repetir que la clave de nuestro éxito consiste en combinar un lenguaje moderno con un mensaje rotundo, la defensa de los catalanes y españoles autóctonos frente a la tsunami migratorio con la reivindicación de los derechos sociales de nuestros trabajadores y el ataque a la economía especulativa –culpable de la actual crisis- y con la defensa de cualquier forma de identidad propia frente a cualquier forma de centralismo uniformizador.

En estos poco más de veinte días transcurridos desde el inicio de nuestra expansión, se han realizado diversas reuniones de trabajo con representantes de Burgos, Andalucía y Madrid, pronto tendremos nuevos encuentros con gente de Asturias, Extremadura y Murcia y antes del final de verano tengo previsto desplazarme a Castelló y a Zaragoza para dinamizar las estructuras locales. Esta primera fase de nuestra expansión culminará el próximo otoño en una gran convención en Barcelona, en la que se presentará la nueva sigla con la que se actuará fuera de Cataluña y se constituirán las primeras juntas locales del partido.

El calendario está marcado y hay una fecha en rojo: el día de las elecciones generales, aún por determinar por parte de un titubeante gobierno en crisis terminal. La PxC va a presentar candidaturas en las cuatro provincias catalanas. Somos conscientes de que la de lista de Barcelona, que encabezaré yo mismo, puede lograr un escaño en el Parlamento español, es algo al alcance de nuestra mano, por eso pediremos el apoyo total de todos los identitarios de dentro y fuera de Cataluña.

La casa política tiembla, sabe que la entrada de Josep Anglada en el Parlamento supondría un terremoto político sin precedentes en la historia de la democracia española y colocaría a nuestra formación al mismo nivel que cualquier partido convencional en cuanto a medios y presencia mediática.

Por eso son dos procesos que vamos a manejar de forma coordinada y complementaria: la expansión por España y la entrada de PxC en el Parlamento estatal son los dos grandes desafíos a los que nos enfrentamos los identitarios en los próximos meses.
Nunca hemos tenido una oportunidad como ésta y estoy convencido de que con vosotros, con los dirigentes de PxC, y con Josep Anglada, los conseguiremos. No vamos a fallar.

ANGLADA PUNTUALITZA

2011-06-28T17:35:00.002+02:00

Article d'opinió publicat al 9 Nou el 23 de juny de 2011

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

Primer round de la legislatura i ja s’ha vist clar qui marcarà el full de ruta en aquest nou mandat. Cal ser precís i si convé consistent amb l’equip de govern, i per tant, cal una oposició ferma, clara i contundent.

El nou equip de govern format per CiU i el convidat de pedra d’ERC han donat en tot moment en el primer ple una imatge d’inseguretat i de preocupació que de ben segur serà la tònica d’aquests propers quatre anys.

El nostre grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) va votar en contra de la majoria de les propostes de l’equip de govern per estar en contradicció amb els interessos dels ciutadans.

Vam reclamar que els plens se celebressin als vespres per afavorir la feina dels regidors de l’oposició que s’han de guanyar la vida i per facilitar la presencia dels ciutadans. Ens vam oposar també que l’Ajuntament de Vic continués tenint tants enxufats i en especial a l’àrea d’alcaldia, i, per descomptat, vam votar en contra de les retribucions de l’equip de govern.

Unes retribucions que no tenen res d’austeritat, que són exagerades, d’escàndol i excessives. És inadmissible que en temps de crisi regidors de l’equip de govern amb dedicacions parcials, que els permet fer altres feines i tenir altres ingressos privats, ens costin 63.000 euros cada mes i alguns, com és el cas del republicà Joan López, encara se l’hagin apujat.

Però si això ha estat possible ha estat gràcies a la complicitat del Sr. Xavier Tornafoch, d’ICV, i del Sr. Iban Lapeira, de SI, que amb les seves abstencions han permès que l’equip de govern continuï cobrant uns sous d’escàndol.

PxC: UNA VOZ NECESARIA TAMBIÉN EN ESPAÑA

2011-06-17T19:25:00.003+02:00

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC i concejal del Ayuntamiento de Vic

Nuevos escenarios invitan a nuevos retos, nuevas situaciones abren nueva opciones, objetivos logrados dan paso a nuevos retos.

Los resultados obtenido por Plataforma per Catalunya en las elecciones municipales marcan un antes y un después definitivo en el panorama político identitario tanto en Catalunya como en el resto de España.

La gran cantidad de adhesiones, muestras de interés, mensajes de apoyo y disponibilidades a integrase en nuestro proyecto recibidas las últimas semanas, nos han obligado a hacer una reflexión pausada y razonada sobre la necesidad de expandir el modelo de PxC al conjunto del Estado español. La decisión está tomada, como publicamos en nuestra web, la Plataforma per Catalunya ya ha iniciado diversos contactos y conversaciones puntuales, el siguiente paso será la presentación pública de la sigla con la que se actuará fuera de Catalunya. Esa presentación será el lanzamiento público del partido político que miles y miles de españoles hartos de la inmigración e indignados con los desmanes de la clase política corrupta y decadente están esperando. Sabemos que nuestra nueva formación irrumpirá con fuerza en las instituciones, que desde ya somos una nueva pesadilla para los corruptos y los vividores y que nuestra entrada en los consistorios municipales, en los Parlamentos autonómicos y en el Parlamento español es sólo cuestión de tiempo y de “savoir faire”.

Ya no hay marcha atrás, la decisión es irrevocable y el camino ya se ha emprendido. Como es habitual en nuestra formación desde el equipo dirigente, que me enorgullezco en presidir, se ha trazado la estrategia, la táctica, el contenido ideológico y político y se han marcado los tiempos de este nuevo reto, que desarrollaremos con seriedad y solidez. Sin movimientos bruscos ni acelerados, pero sí con la constancia y el rigor que son la base necesaria sobre la que construir cualquier cosa duradera en la vida.

Los problemas que afectan a los catalanes no son diferentes a los que afectan al resto de los españoles. Por lo tanto, las respuestas que se darán serán también similares: rechazo a la invasión migratoria, defensa de los derechos de nuestros trabajadores y de las clases populares, denuncia y oposición a las nefastas consecuencias económicas y sociales de la globalización, y lucha sin tregua contra una clase político que se ha convertido en una de las principales pesadilla de los españoles.

Con modestia, pero con realismo, sabemos que la “fórmula PxC” ha logrado sus resultados, y que es la única viable para articular formaciones políticas identitarias con opciones de presencia institucional real. Así que será esa misma fórmula la que apliquemos en el resto de España: mensaje claro y rotundo, presentado de forma moderna y accesible al electorado, sólido liderazgo, rigor en los principios y flexibilidad en las formas, ataque al mundialismo, defensa de la idea de identidad, lo que evidentemente incluye de todas las identidades, lenguas y culturas que forman parte del Estado español, oposición a postura centralistas y jacobinas, fuerte contenido social, rechazo del neoliberalismo y de la economía especulativa, y candidatos enraizados y conocidos en sus localidades .

Ése es el camino, no hay ningún otro.

ELECCIONS MUNICIPALS: LA FEINA BEN FETA

2011-05-28T01:43:00.002+02:00

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

Des de diumenge passat, la Plataforma per Catalunya (PxC) s'ha convertit en l'objectiu informatiu dels mitjans de comunicació catalans, espanyols i europeus.

Són contínues les aparicions en premsa, en pàgines d'internet, fins i tot entrevistes en diaris britànics que s'han fet ressò del nostre vídeo electoral i del gran avanç de la nostra formació en les recents eleccions municipals.

Alguns periodistes parlen de “sorpresa electoral” per referir-se als nostres resultats. Però no, no es tracta d'una sorpresa, més aviat és la confirmació del que ja es va anunciar en les autonòmiques de l'any passat, només que llavors els capritxos de la Llei electoral ens van deixar –injustament- fora del Parlament.

Ara ja res ha pogut parar el “tsunami taronja”, la irrupció en les institucions municipals catalanes és ja un fet. Sorpresa és un substantiu que remiteix al concepte aleatori de l'atzar; en aquest sentit tampoc és propi utilitzar-lo per referir-se al nostre èxit electoral.

Els 67 regidors assolits són fruit d'un esforç polític, ideològic, personal i militant de tots els homes i dones de PxC, als quals tinc l'honor de capitanejar i dirigir. Homes i dones que han sabut despertar la il·lusió i canalitzar el fàstic general que existeix enfront d'una casta política ineficaç i entreguista per passar-se cap al vot de la il·lusió, l'esperança i el sentit comú que representa l'alternativa social i identitària que és PxC.

La reacció de la casta política ha estat la previsible: histèria, menyspreu als ciutadans que han votat lliurement a PxC, i anunci de “cordons sanitaris” per evitar que PxC tingui poder de decisió en qualsevol alcaldia.

El cas més paradigmàtic i patètic és l'anunci de Duran i Lleida de no pactar amb PxC -és a dir, amb la gent de casa- i sí fer-ho amb les sucursals dels partits estatals que només actuen en funció de les seves centrals madrilenyes.

Ja vam anunciar que l'abandonament per part del PSC de la defensa dels interessos dels treballadors catalans, els passaria factura a les urnes, com així ha estat; ara anunciem que les precipitades decisions de Duran i Lleida seran mal rebudes per l'electorat català, i reforçarà a PxC com l'únic partit capaç d'oposar-se realment a la politiqueria dels petits i mesquins interessos i de pensar realment en clau catalana.

Tanmateix no podem deixar que l'actitud de CiU ens sorprengui, ja sabíem que el “cordó sanitari” és una de les primeres reaccions de la casta política davant l'aparició d'alternatives reals al seu poder i la seva prepotència.

Els resultats del diumenge 22 marquen definitivament un abans i un després en la política catalana, la PxC, la força de l'esperança i la il·lusió ha irromput amb força en les institucions municipals.

Per a nosaltres el resultat obtingut és un punt de partida, seguirem treballant amb més entusiasme i amb més energia que mai. Sabem que el nostre ascens és imparable, l'entrada al Parlament català, a l'espanyol i a l'europeu és només qüestió de temps. La casta política ho sap, per això té tanta por.

CATALUNYA NECESITA MEDIDAS VALIENTES Y CONTUNDENTES.

2011-04-15T00:32:00.008+02:00

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC i concejal en el Ayuntament de Vic

Estas últimas semanas diversos incidentes violentos y noticias relacionadas con desarticulación de redes de delincuentes han puesto de manifiesto algo que Plataforma per Cataluña viene denunciando hace años: La estrecha relación que existe entre inmigración la inseguridad ciudadana y la delincuencia. No lo decimos nosotros, simplemente nos atrevemos a poner sobre la mesa lo que las estadísticas y los datos objetivos demuestran cada día.

Sin embargo los sucesos de estos últimos días, tienen una implicación mayor de la que podía parecer en un principio. Las detenciones, las agresiones, las medidas de contención propuestas, significan un grado más en la escalada de la delincuencia con consecuencias inmediatas y futuras de gran calado y gravedad sobre las que conviene una reflexión.

Pocos días después de que una banda de magrebíes agrediera salvajemente al interventor de un tren en Vic, se anunció la creación de una División especial de los Mossos para controlar el transporte de aeropuertos, metros y trenes. No nos oponemos a la medida, pero esto significa que se va a necesitar más dinero público –es decir con el de los ciudadanos catalanes autóctonos- para controlar y evitar el incremento de una violencia ejercida principalmente por inmigrantes.

En definitiva más gasto público por culpa de la inmigración. Si a esto añadimos el “gasto indirecto” que produce la inmigración en personal sanitario, seguridad privada, incremento de las pólizas de seguros, se confirma que la partida de los gastos generales derivados de la inmigración es la primera partida del gasto público, algo intolerable para los catalanes en tiempos de crisis. Lo hemos dicho y lo repetimos una vez más, para la inmigración la única solución es la repatriación. Una solución radical y eficaz para una Catalunya que necesita de medidas valientes y contundentes.

Hay otro aspecto todavía más preocupante que el que acabo de señalar. Los hechos ocurridos, las tendencias observadas y las medidas adoptadas, nos recuerda de forma clara y nítida a la situación que se vive hace desde años en Francia, donde los trenes de cercanías a París, de Marsella o de Lyón, se han convertido en territorio hostil para los franceses autóctonos, y en los que, a partir de cierta hora, sólo viajan bandas de magrebíes que se desplazan por los barrios y ciudades de la periferia de estas ciudades, convertidos en territorios fuera de la ley, donde la policía tiene orden expresa de no entrar, y en los que la única ley válida es la sharia islámica.

Son esas zonas “calientes” en las que regularmente se organizan violentos altercados que el gobierno de Sarkozy sólo puede solucionar derivando más y más dinero público para que los inmigrantes-invasores sigan viviendo de la ayuda pública sin trabajar. Y esto es el peligro al que nos empezamos a enfrentar hoy, en una Catalunya cada vez más invadida, Vic, Manlleu y otros puntos de la comarca de Osona corren el peligro de convertirse en zonas controladas por la violencia inmigrante.

El ejemplo francés es claro y cercano, que nadie diga que no estamos advertidos.

VIC NECESSITA UN CANVI

2011-03-18T01:14:00.001+01:00

Artícle d'opinió publicat a la revaista Vic.cat el març de 2011

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

És elemental de que Vic necessita un canvi, i el proper 22 de maig les vigatanes i els vigatans tindrem l’oportunitat de fer realitat aquest esperat i desitjat canvi que necessita la nostra ciutat.
Si Plataforma per Catalunya obté la confiança de la gent de Vic, posarem ordre i endreça a l'Ajuntament, acabarem amb els enxufismes i acabarem amb els favoritismes. PxC mirarà primer pels de casa.

De la mateixa manera que el passat 28 de novembre el poble de Catalunya va fer fora el tripartit que tan malament va governar la Generalitat durant els últims vuit anys, els vigatans també tindrem l’oportunitat de fer fora el tripartit que tant malament ha governat la nostra ciutat aquest últims quatre anys.

Serà ara quan els partits culpables de la política catastròfica en matèria d'immigració, tant a Vic com en altres ciutats, faran servir la demagògia i la fal•làcia per intentar evitar l'inevitable, l'ascens de Plataforma per Catalunya a la ciutat de Vic en aquestes properes eleccions municipals.

La política duta a terme pel tripartit que ens han governat aquest últims quatre anys a Vic, ha estat un despropòsit en el que la hipocresia s’ha combinat amb la ignorància i amb el mal gastar.
Cal recordar que la insostenible situació que viu avui Vic, amb milers d'euros destinats als de fora, s'ha gestat durant aquest últims quatre anys amb un govern format per CiU, PSC i ERC i això ha estat fruit de la seva nefasta gestió, per tant, són els culpables dels mals que pateix avui la nostra ciutat.

Els vigatans, el proper 22 de maig, solament tindrem dues opcions:”la dels partits que han afavorit la immigració i són culpables de la nefasta situació actual que viu Vic, i la Plataforma per Catalunya, la formació “dels de casa” que defensa única i exclusivament els drets dels catalans de casa, avui arraconats per una classe política traïdora i decadent”.

Plataforma per Catalunya només pretenem defensar-nos com a vigatans i europeus, i posar ordre i endreça a l'Ajuntament que tan malament ho ha fet en aquest darrers quatre anys.
El 22 de maig tenim doncs entre tots l’oportunitat de retornat el sentit comú a l’Ajuntament de la nostra estimada ciutat.

PUIG, ENTRE LA MENTIDA I EL MAQUILLATGE

2011-03-12T23:40:00.001+01:00

Artícle d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

El dia 7 d’aquest mes el conseller d’Interior ens va presentar als ciutadans el “registre de fets penals coneguts a Catalunya”. Feia dies que no veia tanta falsedat, mitges veritats, omissions i mentides descarades.

Anem per pams. El conseller ens diu que el total de la delinqüència ha baixat a Catalunya un 1,42%. Com pot ser tan agosarat, amb un miserable 1,42%, de dir quelcom així?, sobretot quan l’informe no parla per a res de la “xifra negra” (la diferència entre els delictes registrats i els que han succeït en realitat). Una xifra que dia a dia, i es pot demostrar perquè hi ha estudis, no para de pujar davant el desencant i l’escepticisme d’una gran part del poble que ja no denuncia petits o no tan petits robatoris per no parlar dels furts.

Continuem llegint i ens adonem que l’informe ens dóna per l’any 2010 un total de 545.370 fets delictius. No trobem per cap lloc els delictes de tràfic de drogues, les falsificacions de documents i d’altres. On són? Evidentment i encara que no apareguin, sí que hi són, el que passa és que les xifres són tan escandaloses que no s’atreveixen a publicar-les i per això no fa falta més que veure molts dels nostres barris autèntics “zocos” de venda de drogues, això sí, no es queixaran a la conselleria perquè aquí sí que estan els immigrants plenament integrats.

El que sí que veiem a l’informe és l’augment brutal de robatoris, atracaments a joieries, assassinats i delictes de furts, tot això davant la impotència generalitzada de la policia que té que mossegar-se els punys de ràbia i estar alhora més atenta a les sancions internes dels propis comandaments i alguns jutges políticament correctes que dels delinqüents.

Pocs dies després i davant d’aquest desastre mal dissimulat, el propi conseller explica que un dels seus remeis estrella és que les comissaries de la Guàrdia Urbana i Policia Nacional de Barcelona obrin a la nit per donar més “sensació” de seguretat. Tros de suro!, per no dir quelcom pitjor, així sembla que tot és qüestió de “sensacions”. Ja n’hi ha prou d’enganyar a la bona gent d’aquest país. A més a més, no sap que precisament algunes de les comissaries de la urbana a Barcelona tanquen a la nit per optimitzar recursos i tindre més agents al carrer?

Continuant el serial ens trobem al diari les declaracions de l’encarregada del departament de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona (com es nota que ja porten diferents collars), que li recrimina al conseller la rebaixa de 200 mossos de la pròxima promoció per Barcelona. Senyora regidora Escarp, es pensa que 200 mossos inexperts poden significar quelcom a Barcelona?, però és que la qüestió és tirar-se la porqueria els uns contra els altres. Aquests són el nostres polítics avui, justament els que hem de fer fora com més aviat millor o ja no quedarà res en peu.

Un darrer apunt, volem reduir la delinqüència el 60% en un any?, repatriació immediata de tots el immigrants delinqüents, a la primera de canvi, automàticament i sense apel·lació.

L’ALCALDESSA DE SALT LI VEU LES ORELLES AL LLOP.

2011-02-21T00:31:00.000+01:00

Artícle d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Ves per on, l’alcaldessa de Salt proposa un pla perquè els municipis dels voltants acullin a les seves escoles a part dels alumnes estrangers del seu poble, sembla que l’excusa és que té por que el municipi es converteixi “en un gueto”. Com si no ho fos ja.

Estem segurs que la senyora Iolanda Pineda, no pot pensar que el fet que a totes les escoles de la seva població els immigrants ocupin més del 50% i fins i tot a algunes el 75% de les places, sigui cap problema. Per això, per la seva tranquil·litat li recordem les declaracions de la comunitat educativa que afirma que aquest “overbooking” no afecta al rendiment escolar. ¡ I un be negre !

Per altra banda prop de 50 famílies de Salt porten els seus fills a escoles de municipis propers per falta de places, ja que aquestes estan reservades per als immigrants. Serà per això o serà perquè ja no aguanten més i aquesta és una excusa políticament més correcte ?. La veritat és que porten els seus fills a col·legis de fora de Salt perquè al menys no n’hi ha tants.

La ingrata reacció del pobles dels voltants al seu pla, Vilablareix, Santa Bàrbara, Fornells i fins i tot la pròpia Girona ha sigut clara, s’hi oposen de totes totes, al·legant que el problema és de Salt. Perdó, han dit problema ? Vaja, uns altres a qui també se´ls hi veu el llautó, i per cert que la consellera d’ensenyament Irene Rigau també ha dit no. No ens podem imaginar la intolerància i malícia que es desprèn d’aquestes negatives que priven als pobles dels voltants de tanta riquesa multicultural com aportaria el repartiment dels estrangers.

Parlem clar senyora Pineda, ja no sap per on ensortir-se’n, la situació se li ha anat de las mans ja fa molt temps. No es preocupi, tenim la solució per arreglar el problema, li recomanen una altra reunió amb el representant dels immigrants, aquell dels últims aldarulls, sí dona sí, aquell que tenia un munt de detencions, compte, vigili la seva bossa mentrestant.

El llop ja arriba, el coneixerà vostè al dia següent de les eleccions.

EL FRACÀS DEL RETORN VOLUNTARI D’IMMIGRANTS

2011-02-17T10:07:00.000+01:00

Artícle d'opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Els darrers dies els diaris ens donen la noticia d’aquest fracassat, mai fermament intentat, pla de retorn d’immigrants a casa seva. En el termini de dos anys el total dels que han marxat són el mateixos que entren al nostre país en dues setmanes, i això que a més a més se’ls ha donat diners per marxar i fins i tot en alguns casos se’ls hi ha buscat feina als seus països.

Aquestes dades no són en realitat cap noticia, algú s’esperava quelcom diferent ?. No ens cansarem de repetir-ho, venen a quedar-se i si no se’ls obliga no marxaran mai. Qui marxaria d’una terra a on per més malament que estigui sempre estarà molt millor que als seu país ?.

Diguem-ho clarament, els estrangers ja sigui conscient o inconscientment ens estan envaint i els invasors no acostumen a marxar per les bones, ben al contrari, els invasors arriben, es queden i s’imposen. Imposen les seves costums, imposen les seves lleis, imposen en definitiva la seva forma de viure i entendre el món. I perquè ho fan ? doncs senzillament perquè poden. La seva fortalesa és la nostra feblesa.

Davant d’aquesta situació, aquí i avui, només estem nosaltres, els homes i dones de Plataforma per Catalunya. Aquesta és la nostra gran tasca i tenim que fer que la nostra veu s’escolti fins l’últim racó de Catalunya i més enllà.

Despertem als nostres compatriotes per defendre la nostra identitat com a catalans, espanyols i europeus. No serà fàcil. La casta política podrida i els seus amos, els que no surten quasi mai a les pantalles ni mitjans de comunicació intentaran impedir-nos com sigui els futurs èxits. Avui amb el silenci i quant no puguin ignorar-nos més ens calumniaran sense cap escrúpol.

El nostre deure està molt clar, continuar endavant perquè sabem que el que ens hi va és ni més ni menys que la supervivència del nostre poble.

Aquestes són les regles, juguem-hi fort, perquè no podem perdre.

EL NUEVO REGLAMENTO DE LA LEY DE EXTRANJERÍA O “PAPELES PARA TODOS”

2011-02-13T23:02:00.000+01:00

Artículo de opinión

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

El gobierno se ha embarcado en la tremenda labor de erradicar de una vez por toda la presencia de inmigrantes ilegales, la forma y manera en que lo harán, según el borrador del nuevo reglamento de la ley de extranjería, es darles la regularización a todos.

Esta y no otra lectura es la que se desprende de una somera lectura del mismo, veamos algunas de las mejores guindas.

Se pretende regularizar a todos los padres de niños nacidos en España, estos hijos nacidos en nuestro país, que contempla el “iuris solis”, son administrativamente españoles, con lo cual sus padres ya no eran expulsados pero seguían siendo ilegales, con la aplicación del reglamento se les otorgará la residencia. Esta medida será una extensión del nefasto arraigo social y laboral, ampliándolo a lo familiar.

A las mujeres inmigrantes ilegales que aun y cuando tengan abierto expediente de expulsión denuncien maltrato de género, si, hemos oído bien ¡que denuncien!, no se habla de condena posterior, basta con la denuncia y el simple informe del fiscal, lo que se da en el 80% de las denuncias y se les dará permiso de residencia por cinco años inicialmente, tanto a ellas como a sus hijos. En un tipo delictivo donde los propios juristas reconocen un muy alto índice de fraude esta medida no conllevará más que la conversión del mismo en una forma más de obtener papeles. Todo ello sin olvidar las ayudas a las que hoy por hoy ya tienen derecho casi por el simple hecho de denunciar y que cerca del 50 % del total de estas son interpuestas por inmigrantes.

Las prostitutas o, en acepción políticamente correcta, “trabajadoras del sexo” que denuncien a sus respectivos “chulos” o quizás deberíamos decir “empresarios del sexo”, obtendrán también la residencia automática por cinco años, y si bien no se trata en absoluto, aquí y ahora, de negar la existencia de esta lacra, no es esta la forma de enfocar el problema, están más que documentados los casos de denuncias en las que posteriormente algunas de esta mujeres, ya con su residencia asegurada, simplemente se establecen por su cuenta.

Este borrador que nos tememos se aprobará por borreguil unanimidad, no podemos desde “Plataforma per Catalunya” por menos que calificarlo de vergüenza y burla a nuestra sociedad. Se dan todas las facilidades a los inmigrantes para su legalización y vivir del cuento, es decir con nuestros impuestos, todo ello en aras de lo políticamente correcto y la descarada búsqueda de bolsas de votantes ahora que los mal llamados socialistas de este país ven como se acaba el chollo.

Desde Plataforma per Catalunya no nos cansaremos de repetirlo, un inmigrante que ha entrado ilegalmente en nuestra tierra siempre será un ilegal y cualquier reglamento o ley por el que haya sido supuestamente legalizado no tendrá, llegado el día, validez alguna.
.

EL PARTIT POPULAR VOL MÉS IMMIGRANTS

2011-02-09T09:02:00.002+01:00

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Diumenge passat, el diari El Mundo va publicar una llarga entrevista a Mariano Rajoy, en la qual l'aspirant a President del Govern, donava per fi a conèixer el seu programa econòmic. Les declaracions de l'etern aspirant confirmen el que molts ja sabíem: el PP no té programa econòmic, els plantejaments de Rajoy no van ser més que mesures de maquillatge i una nova aposta per un model ultraliberal basat en el turisme i l'especulació immobiliària, exactament el mateix model que va instaurar José María Aznar, model que va ser la gènesi de l'actual crisi, i model que va provocar la massiva arribada d'immigrants usats com a mà d'obra barata per les patronals de l'hostaleria i la construcció. Perquè, convé recordar-ho amb freqüència, va ser José María Aznar i el PP els que van obrir les portes de l'Estat espanyol a la invasió migratòria.

L'aspirant a president del Govern, també es va referir –de passada- a la qüestió migratòria, dient que els immigrants haurien de signar un “contracte d'integració”. Patètica proposta: no es necessiten més immigrants, vinguin o no amb contracte, el que es necessita és impedir que n’arribi cap més, expulsar als que estan en situació il·legal, i repatriar als aturats de llarga durada per a què el seu lloc de treball sigui ocupat per treballadors autòctons en atur. Per qui tingués algun dubte, ja sabem el que proposa el PP per als propers anys: més immigrants, i com una imatge val més que mil paraules, Rajoy va decidir aparèixer fotografiat en la versió digital del rotatiu madrileny, al costat d'un immigrant sud-americà; és l'aposta del PP, la nostra l'és pels autòctons.

El que anuncia Rajoy no és més que el que ja està complint el PP en les Comunitats Autònomes en les quals governa. Per posar un nou exemple, citarem les declaracions d'Angélica Such, consellera de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, en les quals reconeixia que les ajudes socials en aquesta comunitat s'han triplicat en els dos últims anys, ajudes destinades principalment a immigrants.

No obstant això el PPC té la descaradura d'intentar presentar-se en les municipals catalanes com el partit anti-immigració. La seva hipocresia sembla no tenir límits, ni tema que se li resisteixi, Alicia Sánchez-Camacho deia l'altre dia que era innecessari traduir al valencià les intervencions en el Senat perquè és la mateixa llengua que el català, mentre a la Comunitat Valenciana els seus coreligionaris del PP han desmantellat tots els repetidors de TV3, i han mostrat un odi visceral a Catalunya i el català. Aquest és l'estil del PPC, la mentida i la fal·làcia constant.

UNA MICA DE SENY ENTRE TANTA USURA

2011-02-03T10:26:00.001+01:00

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

L’audiència provincial de Navarra ha dictat una sentència en la que estableix que “devolver a un banco un piso hipotecado es suficiente para saldar la deuda contraida aunque el inmueble haya perdido valor por la crisis”.

Tot un cas de seny en un país que és el regne del bancs. Per si fos poc, la sentencia entra en la “responsabilidad insoslayable” del sistema financer i la banca en l’actual situació econòmica.

Des de Plataforma per Catalunya no podem per menys que reconèixer que es tracta d’una sentència valenta i que s’enfronta a l’actual sistema que permet continuar exigint el pagament de la diferencia entre el que el banc n’ha tret de la subhasta y el prestem inicial.

No oblidem que l’escalada de preus de la vivenda i l’especulació amb el sòl, com un nou “pelotazo a la socialista”, va ésser directament injectada en societat per les entitats financeres augmentant els % dels préstecs al 100% del cost del pis i fins i tot, encoratjat per la mateixa entitat, ens torbem casos de fins el 120% del valor. Tot això sense entrar en préstecs a immigrants, víctimes també en aquest cas d’usura, que no teníem feina fixa i que en conseqüència no oferíem garanties de retorn del préstec. Tant si val, a la “bona època” tot valia per augmentar el crèdits. Ara en tocarà al poble pagar la desfeta.

El més trist d’aquest afer és que hagi tingut que ser un jutjat qui ha posat el dit a la llaga enfront el silenci culpable dels governants, però és que ja se sap, estan massa ocupats amb la nova llei d’igualtat i altres afers. A més a més i podem afegir que no és gaire assenyat buscar-te problemes amb els que manen, perquè ja se sap que “qui paga mana”, això ho tenen molt clar el components de la casta podrida que en desgoverna.

LOS SUCESOS DE SALT Y LA FALACIA DE LA INTEGRACIÓN

2011-01-19T09:46:00.002+01:00

Artículo de opinión publicado en Alertadigital

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Los incalificables episodios de violencia que han protagonizado bandas organizadas de inmigrantes en Salt hacen añicos la falacia de la integración y la multiculturalidad. Lo venimos repitiendo hace tiempo: las sociedades multiétnicas se convierten en multiconflictivas: Salt es la enésima prueba de que tenemos razón.

Hay que reaccionar rápidamente y con valentía, hay que hacer el despliegue policial necesario para asegurar la tranquilidad de toda la población de Salt, hay que identificar rápidamente a los agresores y a los organizadores de los disturbios, si como todo apunta se trata de inmigrantes, dComo presidente de la Plataforma per Catalunya (PxC), acuso a la casta política de la más absoluta irresponsabilidad en materia inmigratoria: les han abierto las puertas, les ha dado todos los derechos, han dicho que se integrarían con normalidad en la sociedad. Todo era una mentira. Esta casta política ha mentido durante décadas al pueblo catalán, que es quien paga las consecuencias de toda este disparate.eben ser expulsados inmediatamente del Estado español.

Como presidente de la Plataforma per Catalunya (PxC), acuso a la casta política de la más absoluta irresponsabilidad en materia inmigratoria: les han abierto las puertas, les ha dado todos los derechos, han dicho que se integrarían con normalidad en la sociedad. Todo era una mentira. Esta casta política ha mentido durante décadas al pueblo catalán, que es quien paga las consecuencias de toda este disparate.

Sirva como ejemplo la alcaldesa socialista de Salt, Iolanda Pineda, que en los disturbios acaecidos en Salt hace casi un año se puso del lado de los inmigrantes, castigando cualquier reacción de los ciudadanos de su municipio, calificándola de “xenófoba”. Esta misma señora que entonces se fotografió sonriente con el delincuente reincidente y entonces portavoz de los inmigrantes, Marad-El-Hassan, no está capacitada para seguir al frente del Ayuntamiento de Salt.

El único antídoto efectivo será la entrada de PxC en los consistorios catalanes” y la única solución al despropósito que están sufriendo los habitantes de Salt es que el candidato de PxC, Jordi Bonet, se convierta en su alcalde el próximo mes de mayo.

NO AL VOT DELS IMMIGRANTS

2011-01-19T09:41:00.001+01:00

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Per a Plataforma per Catalunya (PxC), el fet que els immigrants puguin votar en les eleccions municipals del 22 de maig, desvirtuarà greument el sentit de la nostra democràcia.

Des de PxC manifestem que aquestes eleccions tindran una novetat important. Per primera vegada els immigrants extracomunitaris tindran dret de vot. Aquesta nefasta mesura desvirtua greument el sentit de la democràcia, perquè el poder de decisió ja no residirà en el poble, sinó que serà compartit amb una població aliena que no pertany en cap concepte a la nostra comunitat.

Malauradament, aquesta nova situació provocarà una “caça del vot immigrant” per part dels partits polítics de sempre. De tal manera que el perill real no seran els partits creats pels propis immigrants, que en tot cas aconseguiran resultats minoritaris. Sinó que el problema serà que CiU, PSC, PP, ERC o ICV oferiran més i més avantatges als immigrants per tal d'aconseguir els seus vots a qualsevol preu.

Això és el que ha passat a la resta d’Europa i el que passarà a Catalunya. És en aquest sentit que el panorama polític català quedarà més nítid. D'una banda, els partits de sempre a la recerca del vot estranger, per una altra banda, només PxC que seguirà dient que primer i abans de res el nostre poble i la nostra gent, sense cap concessió als que han vingut de fora i han de tornar als seus països d'origen al més aviat posible, segons el nostre programa.

LAS VERDADES CIFRAS DE LA INMIGRACION EN CATALUNYA

2011-01-11T11:42:00.001+01:00

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

He leído este fin de semana en “el periódico” que la sanidad pública tiene un déficit anual de 1000 millones de euros. La noticia no es, desgraciadamente, ninguna novedad. Al parecer y según “los expertos” la única solución pasa por el copago, es decir, hacernos pagar las visitas a los autóctonos ¡ por supuesto ¡. una vez más nada nuevo bajo el sol. Ya sabemos quienes crean este déficit que aumenta año tras año.

Sin embargo, de la atenta lectura del artículo se pueden extraer las cifras reales de la inmigración en Catalunya, algo casi imposible de conocer por los cauces normales dada la opacidad gubernamental. Uno de los gráficos que reproduce la noticia lo acredita con diáfana claridad, cifra en 7.640.000 la población con tarjeta sanitaria, frente a 7.510.000 de población censada.

Calculemos, si la población autóctona de Catalunya, en la más optimista de las previsiones , es de seis millones, la misma desde hace 15 años, y así debe ser cuando el crecimiento de la misma es de cero, nos encontramos con un aumento, población censada, de 1.510.000, sin embargo y según la misma noticia resulta que la población real, establecida por poseedores de tarjeta sanitaria ( recordemos que su obtención es universal y extensiva a todos, incluidos los ilegales ) asciende en 130.000 personas más, evidentemente en este caso hablamos de inmigrantes no censados.

En conclusión, la población total de Catalunya es a día de hoy de 7.640.000. La operación es muy sencilla, restemos los “sis millones” de autóctonos y obtendremos las cifras reales de la inmigración, 1.640.000 entre legales e ilegales. La cifra obtenida, el 21´5 % queda muy lejos de los intentos maquilladores que nos ofrece el “govern” con la clara intención de enmascarar la realidad.

Desde Pxc queremos alertar, en un plazo de diez años, aun y cuando no entre ni uno más en nuestra tierra, y sin contar sus altas tasas de natalidad, toda esta pléyade de individuos serán….. “catalanes” con nacionalidad española y derecho voto.

Únicamente un cambio de política radical puede salvarnos de esta hecatombe y solo un partido está en condiciones de ofrecerla, Plataforma per Catalunya.

Es la hora de las repatriaciones.

NOUS CATALANS, MOUS MUSULMANS

2011-01-02T23:09:00.003+01:00

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

A Plataforma per Catalunya (PxC) ens entristeix que el primer nadó de Catalunya, i també el primer nadó de les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Lleida, siguin d'origen marroquí.

El primer dia de l'Any Nou coneixíem la identitat del primer nadó català de l'any, que es diu Jasmine, ha nascut a Mataró i és el cinquè fill de Fatiha i Mohamed, per descomptat d'origen marroquí, el nadó i els seus pares han rebut la visita del Conseller de Salut, Boi Ruiz, que els ha promès ajudes en abundància malgrat no rebre ja el xec bebè de 2.500 euros de ZP.

A més, el primer bebè de la província de Tarragona és un nen, Belkhir, de família marroquina, que va néixer a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i el primer nounat de l'any a la província de Lleida és Kaasem i ha nascut a l'Hospital Arnau de Vilanova. Kaasem és el tercer fill d'una família d'origen algerià.

A Osona no podíem ser menys, i el primer nadó de l'any es diu Desmon, de pares d'origen de Ghana.

Tan sols el primer nen nascut a la província de Girona no serà musulmà, es diu Ivan, de Santa Coloma de Farners i ha nascut a l'Hospital Sant Jaume de Calella. El part ha estat natural i el nen ha pesat 3.340 gr.

Des PxC volem donar la benvinguda a aquest món a Ivan i donar-li la nostra més sincera enhorabona als seus pares i familiars.

Aquesta notícia, que per a alguns pot resultar simbòlica és molt aclaridora del que està passant a les maternitats de Catalunya dia rere dia. No cal ser molt espavilat per comprovar que la identitat catalana corre un seriós perill si tot continua igual, la població musulmana creix a un ritme molt superior a l'autòctona i això ens portarà sens dubte unes conseqüències nefastes per a la nostra cultura i identitat.

Des de PxC volem donar un toc d'atenció al nou govern d'Artur Mas perquè prengui nota i incentivi i ajudi a la família autòctona i tradicional, malgrat que poca cosa esperem d'un líder que s'ha dedicat durant la campanya electoral a celebrar mítings exclusius per a immigrants i ha imprès el seu programa en àrab a fi i efecte d’esgarrapar quatre vots.

CATALUNYA AMENAÇADA. LA CLASSE POLÍTICA, CÒMPLICE.

2010-12-25T11:23:00.002+01:00

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

“El Govern no valora l'ascens de l'islamisme radical”, va ser la irresponsable declaració del exconseller Nadal , davant la situació revelada per Wikipedia. Quatre anys de gestió del Tripartit no podrien tancar-se més que amb una frase d'aquest tipus. Podria servir d'epitafi.

I és que, efectivament, Catalunya està amenaçada per l'islamisme, en totes les seves múltiples manifestacions, de les quals el terrorisme és la més cridanera, però, potser no la més perillosa.
Les forces policials han donat la prova d'estar preparades per detectar i avortar qualsevol acció del terrorisme islàmic. Per contra ningú ha donat proves d'estar preparat per a l'amenaça demogràfica que suposa la creixent presència d'immigrants islàmics i extraeuropeus a Catalunya.

En la legislatura que ara comença uns 400.000 immigrants procedents en la seva majoria de països musulmans, que van a obtenir la “nacionalitat” espanyola i s'instal·laran definitivament a Catalunya com a “ciutadans” de ple dret. El nou Govern convergent no va a ser només incapaç de parar aquest procés sinó que va a ser el còmplice de l'arribada de més i més immigrants durant els propers quatre anys, tal com van anunciar durant la passada campanya electoral el ja President, Artur Mas i el pluritránsfuga, Àngel Colom.

Només Plataforma per Catalunya ha denunciat des del primer moment amb claredat i rotunditat aquests problemes i només Plataforma per Catalunya ha proposat les solucions dràstiques i contundents que són necessàries davant d’amenaces d'aquest calibre.

Per això Plataforma per Catalunya s'ha convertit en el primer objectiu mediàtic de la classe política catalana, alguns de que els seus més tristes grisos representants, van sofrir manifests atacs d'histèria la nit electoral del passat 28 de novembre, quan la nostra formació va irrompre de forma definitiva en el panorama polític català.

Les élites polítiques catalanes han descobert en la PxC l'única i real amenaça per al seu sistema de prebendes, influències i traïció als interessos del poble català. Per això usaran constantment dues armes contra nosaltres: el plagi i la diabolització.

Del plagi s'encarrega el PP, la dosi del qual d'hipocresia i fal·làcia sobrepassa qualsevol límit imaginable. El PP és el responsable d'obrir la porta a la immigració en l'Estat espanyol, i de desenvolupar, avui dia, les polítiques més permissives amb els immigrants al País Valencià i la Comunitat de Madrid. A Catalunya es dedica a dir tot el contrari del que fa quan gestiona poder real.

En aquest tàcit repartiment de papers, l'esquerra benpensant serà l'encarregada de fustigar a la PxC amb les típiques acusacions de “racisme” i “xenofòbia”, termes cada vegada més buits i amb els quals s'intenta amagar que som l'únic partit que defensa els interessos dels catalans autòctons per sobre dels quals no són d'aquí.

Últimament hem detectat un tercer element, el cor fantasmal de ressentits i enans morals que aprofiten les seves frustracions personals i la seva incapacitat política per llançar acusacions contra el qual fins a ahir era el seu partit. Patètic espectacle de gent que no mereix més comentari que el silenci de la nostra ignorància.

Aquí estem i estarem per voluntat de servei al poble de Catalunya, per sobre de plagiadores, inquisidors i petits ressentits marginals. Plataforma per Catalunya complirà el seu compromís amb la nostra gent fins a les últimes conseqüències

75.321 VOTS ENS DONEN VEU A CATALUNYA

2010-11-30T23:28:00.002+01:00

Article d'Opinió

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

Només els capritxos de la Llei d'Hont i de l'aritmètica electoral expliquen que la Plataforma per Catalunya (PxC) amb 75.321 vots hagi quedat fora del Parlament, mentre que Laporta obtingui 4 diputats amb 102.197 paperetes. Una llei injusta que en aquest cas, ha perjudicat greument a les desenes de milers de catalans que han dipositat la seva confiança en les candidatures de la PxC

Just o injust, la veritat és que la nostra formació no tindrà cap escó a l'hemicicle català, però de la mateixa manera és cert i indiscutible que aquesta quantitat de vots ens va permetre estar present en el debat polític català, representant a un important sector de la nostra societat.

Després de les eleccions del diumenge, PxC no tindrà vot, però sí veu al nostre país.

És el nostre costum ser clars i rotunds així que ho direm clarament: la propera legislatura serà dramàtica per a Catalunya. La partitocràcia és experta en generar miratges momentanis que li permetin una còmoda alternança en la qual sembla que tot canvia, per a què res canviï en realitat, és el vell aforisme que mai perd vigència.

La victòria de CiU s'ha degut principalment al fàstic que ha provocat el desastrós Tripartit, CiU ha sabut jugar a encantador de serps presentant-se com l'alternativa vàlida, la seva maquinària propagandística ha fet oblidar que CiU té un ampli curriculum d'estafes i ineficiència durant els 20 anys que va governar aquest país; molt ens temem que en pocs mesos els seus “vicis” tornaran a aflorar i l'esperança que han posat en ells milions de catalans, es vegi de nou frustrada

En qüestió migratòria –és a dir a l'efecte de la invasió que pateix Catalunya- els propers quatre anys seran nefasts. La postura de CiU ja la sabem, almenys en això han estat sincers, els seus actes electorals han estat decorats per banderes pakistaneses i dones amb vels, i per dissipar qualsevol dubte, Àngel Colom, ha declarat en repetides ocasions que Catalunya necessitarà 1.300.000 immigrants més en els propers anys. És a dir, CiU vol contribuir al fet que Catalunya desaparegui per convertir-se en un territori neutre habitat per gent de fora d'Europa.

Insistim, CiU ha estat sincera en aquesta qüestió. El més significatiu serà l'enorme decepció i sensació de frau que experimentaran tots els que van votar el PP creient que era un partit antiinmigració. No ho és, és tot el contrari. És més que probable que el 2012 Mariano Rajoy arribi a la Moncloa i llavors s'aplicarà la política migratòria del PP a tot l'Estat, i la política del PP ja sabem quina és, la mateixa que practiquen a les comunitats Madrid i al País Valencià, on governen: portes obertes als immigrants i tolerància amb la islamització. És més, en aquesta legislatura entre mig i un milió de musulmans i immigrants de diversos orígens residents a Catalunya, rebran –en concepte d'arrelament- la nacionalitat espanyola. Seran entre mig i un milió de vots més que podran decidir qualsevol elecció a Catalunya, i estem segurs que ni Alicia Sánchez-Camacho, ni el PPC, ni el PP espanyol, voldran prescindir d'ells. Aleshores el PP entrarà a la caça del vot immigrant, sens cap dubte.

Per això ens hagués agradat tenir parlamentaris autonòmics en aquesta legislatura, per pal·liar el desastre que s'acosta. No els tenim, però sí tenim veu i legitimitat, veu i legitimitat suficient per seguir dient durant els propers quatre anys: primer els de casa , Catalunya per als catalans. Enfront de la immigració: l'única solució és la repatriació.

No ens cansarem de repetir-ho. És el nostre inexcusable compromís amb el poble de Catalunya.

UN VOT DE CÀSTIG I DE RESPONSABILITAT

2010-11-27T19:48:00.003+01:00

ARTÍCLE D'OPINIÓ

Josep Anglada Rius

President de PxC i candidat a la presidencia a la Generalitat

Diumenge es posarà punt final a la nefasta experiència política que per a Catalunya ha suposat el govern del Tripartit. Irresponsabilitat, debats estèrils, allunyament progressiu de la Catalunya real, corrupció, immigració, crisi, inseguretat, delinqüència, el Tripartit pagarà molt car a les urnes aquests quatre anys de desastre continu i continuat. Ens n'alegrem de què així sigui.

Ens alegrem molt menys que l'alternativa soni a més del mateix. CiU sembla àvida de poder recuperar el temps perdut durant aquests quatre anys d'ostracisme, el record de la seva gestió no és la millor garantia d'honradesa, a pocs dies de les eleccions han aparegut notícies sobre comptes de familiars d'Artur Mas, que ens porten la inquietud de fantasmes passats, fantasmes que s’anomenen per exemple: 3%.

Cap alternativa seriosa no es pot esperar del PPC, la sucursal a Barcelona del partit de la catalanofòbia. Van començar la campanya plagiant el nostre programa, però en els últims dies han hagut de cridar a Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre per intentar donar la solidesa a la campanya davant de la feble imatge d'Alícia Sánchez-Camacho. No hi ha més que repassar les cròniques dels últims actes del PP per adonar-se també que a la campanya del PP per al Parlament català Madrid ha imposat el seu criteri: en l'última setmana ni una paraula d'immigració i sí moltes de submissió a la Vila i Cort.

És lògic que davant d'aquest panorama desolador una bona part de l'electorat català s'inclini per l'anomenat "vot de càstig", i aquí també volem expressar les nostres reticències.
C’s va saltar a la campanya del 2006 per presentar-se despullats. El 2010 repeteixen estratègia sols que ara en comptes d'aparèixer sense roba, apareixen sense idees. Les seves idees es resumeixen en un parell de frases: "menys català i més immigrants extraeuropeus". El seu somni d'una Catalunya multicultural i cosmopolita, es pot convertir en el malson dels nostres fills i néts.

La gestió de Laporta al capdavant del Barça és motiu de les seves freqüents visites als tribunals de justícia, i hauria de ser un argument definitiu per no donar-li ni un sol vot. Però durant la campanya encara ha aconseguit empitjorar la seva imatge. Segons publica El Confidencial Digital, el seu bufet va triplicar els seus ingressos gràcies a la gestió de pàgines pornogràfiques. D'altra banda el seu episodi amb l'actriu pornogràfica María Lapiedra es comenta per si sol, primer la utilitza i quan calcula que no li fa falta, la tira per la borda, això sí després de -en paraules de la pròpia María Lapiedra- "m'estirava el tanga". Només ens quedem amb el comentari final de l'actriu pornogràfica: "si a mi m’ha deixat tirada, pot deixar tirat a qualsevol català". La política catalana necessita avui més que mai seny i no personatges com Laporta.

Per això des d'aquí fem una crida a donar suport a les candidatures de Plataforma per Catalunya (PxC). El nostre és el vot que més mal farà a la casta política catalana apoltronada i caduca. El nostre vot és l'única garantia contra la immigració massiva que està patint Catalunya. Amb serietat, amb reflexió i amb visió de futur, vota per enviar-los a casa, pels teus, vota pels de casa. Diumenge només hi ha una opció Plataforma per Catalunya (PxC).

HA TERMINADO LA CAMPAÑA ELECTORAL

2010-11-27T18:17:00.001+01:00

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Josep Anglada Rius

Presidente de PxC i candidato a la presidencia a la Generalitat

Ayer a las 24.00 terminaba la campaña electoral, es el momento de la reflexión y la valoración de los objetivos logrados.

Los hombres y mujeres de Plataforma per Cataluña estamos satisfechos del trabajo realizado durante estos últimos quince días: multitud de actos, decenas de artículos en blogs y prensa, miles de carteles y pancartas por todas los rincones de Cataluña, millones de octavillas repartidas mano en nuestros calles, en nuestros mercados, a nuestros taxistas, a la gente de los barrios afectados por la inmigración, a los trabajadores, a los jóvenes, a las mujeres, a los jubilados. Como punto álgido, un mailing de 5 200 000 cartas, una a cada uno de los electores llamados a votar el domingo, un hito para nosotros, algo que sólo está al alcance de los grandes partidos.

El esfuerzo humano, económico y logístico ha sido importante, pero el objetivo se ha logrado: romper el muro de silencio que los medios de comunicación al que nos querían condenar los medios de comunicación.

Nuestro acto central de campaña ha sido sin duda el más importante de los realizados en Cataluña. La presencia de los respectivos presidentes de las segundas fuerzas políticas de Austria y Flandes, confirma que el nuestro es un proyecto serio y sólido.

El 21 de noviembre dijimos alto y claro nuestro lema: els de casa primer. Esta misma semana el PPC invitaba a Rajoy, autor de la primera regularización masiva de inmigrantes en España y a Esperanza Aguirre, la gran defensora de la inmigración en la Comunidad de Madrid, para apoyar a una Sánchez Camacho que no se vale por sí sola.

Esta misma semana CiU organizaba varios actos con presencia masiva de inmigrantes y mujeres tapadas con velos.

Esa misma semana el PSC invitaba como orador estrella a Zapatero, el ministro del paro y la inmigración masiva, saben que Montilla es un fracasado. Todos han elegido bando: nosotros el de los catalanes, ellos –todos ellos- el de los inmigrantes.

Sí, la campaña ha servido para mostrar a la sociedad catalana que la Plataforma per Catalunya es un proyecto serio, sólido, con respaldo europeo, con una programa completo que da respuesta a todos los temas claves que se plantea la sociedad catalana. Como dijimos hace tiempo, la PxC es el partido del sentido común, estamos preparados para entrar en el Parlament catalán, como así lo haremos –con el apoyo de todos vosotros- el próximo domingo.

ALICIA SÁNCHEZ-CAMACHO: LA HIPOCRESIA COM A ESTRATÈGIA ELECTORALISTA.

2010-11-16T07:43:00.002+01:00

AERTÍCLE D'OPINIÓ

Josep Anglada Rius

President de PxC i candidat a la presidencia a la Generalitat

L’any 2000 va ser la data de la primera regularització massiva d'immigrants il·legals. Eren temps d'un fictici creixement, el president Aznar havia apostat per un model econòmic basat en l'especulació financera i en el "pelotazo" immobiliari, que necessitava milions d'immigrants com a mà d'obra barata. El seu govern va elaborar i va aprovar aquesta primera regularització que va ser firmada pel llavors ministre de l'Interior, Mariano Rajoy, d'aquell govern en formava part Alicia Sánchez-Camacho.

En dates molt més recents, en concret, el passat mes de febrer d'aquest mateix any, esclaten a Salt uns gravíssims enfrontaments entre catalans autòctons i immigrants musulmans i subsaharians, ni Alicia Sánchez-Camacho ni ningú del PP no va dir ni una sola paraula, fa tan sols nou mesos continuava afirmant que la immigració "controlada" era beneficiosa per al país i condemnaven enèrgicament la reacció xenòfoba i intolerant. El febrer, Plataforma per Catalunya (PxC) va ser l'única formació política que es va posar del costat dels catalans autòctons de Salt davant els immigrants delinqüents.

Ha estat en arribar la campanya electoral quan Alicia ha fingit percebre el problema de la immigració, sens dubte no d'una forma sincera, sinó per la por electoral de l'avenç de la PxC. Així que la senyora Sánchez-Camacho, tan acostumada al plagi estètic, ha passat també al plagi estratègic, copiant sense el menor pudor frases textuals dels meus discursos i punts concrets del programa de la PxC. El PP camina mancat d'imaginació.

Com tot en Alicia Sánchez-Camacho, es tracta de llançar una falsa imatge per ocultar una lletja realitat. La lletja realitat és la postura real del seu partit davant del problema de la immigració. Per això li volem recordar a Sánchez-Camacho, allò que ha escrit Josep María Felip, el Director General d'Immigració del PP valencià en un article publicat la setmana passada al diari Llevant i titulat "Un nou fantasma recorre Europa, l'extrema dreta amb el seu missatge xenòfob", aquest responsable d'immigració del govern popular valencià afirma que "la islamofòbia i el rebuig de l'immigrant, són una amenaça a la què ens hem d'enfrontar per garantir la nostra convivència...

El Govern valencià, dirigit pel Partit Popular disposa d'un pla de prevenció contra la xenofòbia i després de declarar-se favorable a la construcció d'una gran mesquita a la localitat de Torrent, afirma que immigrants musulmans i la població autòctona s'han de barrejar en un marc de convivència nou i únic perquè "aquí tots som valencians".

Va ser també la setmana passada quan Artur Mas -ara sense notari pel mig- va anunciar que CiU no governarà amb el PP, però sí que podrà establir pactes puntuals amb els populars catalans durant la legislatura. El PP -que mai no governarà a Catalunya per ser un partit anticatalà- ha anunciat veladament que aquest és el seu màxim objectiu polític: pactar l'estabilitat de la legislatura amb CiU, sempre pensant a afavorir l’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa, i és que al PP li interessa molt poc Catalunya i molt el Govern central. Doncs bé, ara ja sabem la política immigratòria que recolzarà realment el PP, la que dicti CiU, i aquesta no és cap altra que l'anunciada pel qui serà futur Conseller, Àngel Colom -avui amb problemes amb la justícia- que consisteix a aconseguir la "integració" d'1.300.000 immigrants en els pròxims anys. Aquest és el programa real de CiU i PP per a la pròxima legislatura: el nostre suïcidi demogràfic que convertirà Catalunya en una societat multiètnica.

Siguem clars, el 28 de novembre hi ha només dues opcions: el vot a una Catalunya submergida pel tsunami de la immigració i la islamització, o el vot a la PxC, l'única garantia perquè Catalunya continuï sent catalana, europea i democràtica.

HAY INMIGRACIÓN PORQUE HAY GLOBALIZACIÓN

2010-11-15T08:19:00.002+01:00

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Josep Anglada Rius

Presidente de PxC i candidato a la presidencia a la Generalitat

Por qué CiU PSC y PP siempre será causa y no solución al problema migratorio.

¿Han oído alguna vez a Zapatero o a Rajoy decir algo contra la globalización?, ¿acaso a Mas, Montilla o Sánchez-Camacho? … y sin embargo en la globalización se encuentra el origen de la actual crisis y de nuestros problemas económicos y sociales.

Instaurada tras la caída del Muro de Berlín hace ahora algo más de 20 años, la globalización ha tenido la habilidad de presentarse como nuestro destino ineludible. ¿De dónde ha surgido la globalización? Del liberalismo más salvaje y la socialdemocracia más estúpida. ¿Quién la ha promovido? Los estados mayores del capital financiero internacional. ¿A quién beneficia? Es simple: a los que la han promovido. ¿Cómo se traduce en la práctica? El dinero puede migrar sin fronteras de un extremo a otro del planeta a la búsqueda de los mayores beneficios, y las poblaciones también deben migrar libremente de un lado a otro del planeta para e instalarse ahí donde produzcan más beneficios, sin la menor consideración a criterios de identidad, de respeto a la personalidad de los pueblos, ni a la racionalidad económica.

En ese contexto globalizador, la producción industrial decir que emigra allí donde los salarios son más bajos, las coberturas sociales inexistentes o mínimas y la fuente de materias primas más baratas… Por eso Europa se ha ido desertizando industrialmente, Catalunya, por ejemplo, ha perdido un 40% de industria en los últimos 10 años.

Para colmo, dado que el precio de la mano de obra en Europa es alto en comparación con otras zonas del planeta, era preciso –para interés único del capital- trasladar a enormes masas de inmigración a nuestro continente para abaratar los salarios. Sí, en efecto, si hay inmigración es porque hay globalización.

Ante todo esto, las propuestas de los políticos habituales se reducen a cero. Ni una palabra, ni un gesto de Rajoy, de Mas o de Sánchez-Camacho. Así es la alternativa de CiU-PP… y en cuanto al zapaterismo, ve en la globalización un “avance” hacia un “mundo feliz”…

Sin embargo, el problema es muy simple: cuanta más globalización haya, más asfixiadas estarán las sociedades europeas. ¿Puede haber globalización si no hay igualdad de condiciones? ¿Es justo un sistema de producción que en Europa exige dignidad en las condiciones de trabajo y que las niega en China o el Sudeste Asiático? La trampa del neoliberalismo estriba en proponer un sistema mundial de producción entre países con sistemas sociales y condiciones laborales muy diferentes.

Plataforma per Catalunya está contra la globalización, por una economía de proximidad, por un sistema mundial parcelado en espacios económicos homogéneos, en donde no existan “exiliados económicos” que tengan que saltar de un país a otro según las instigaciones de los mentores de la globalización. ¿No es lógico y razonable que cada cual tenga la posibilidad de ganarse la vida y de vivir allí donde ha nacido y estar con los que son como él? Pues bien, esa posibilidad nos la ha hurtado a todos la alta finanza internacional y su globalización.

Y, digámoslo claro, no existen posibilidades de reconstruir una situación de normalidad económica y productiva internacional sin poner coto a esta situación. Por eso estamos contra la globalización, por eso nos oponemos a la desertización industrial de Europa y por eso estamos contra la inmigración masiva… Por eso, no por el sambenito que nos quieren regalar nuestros adversarios: ni por xenofobia, ni por racismo, sólo por necesidad de luchar contra la globalización y a favor de los derechos sociales, laborales y económicos de nuestra gente.

LA MULTICULTURALIDAD HA FRACASADO, LOS QUE LA TRAJERON TAMBIÉN

2010-10-30T09:02:00.001+02:00

AERTÍCULO DE OPINIÓN

Josep Anglada Rius

Presidente de PxC i candidato a la presidencia a la Generalitat

Después de varias décadas engañándonos sobre el pretendido enriquecimiento que supone para Europa la inmigración, hace pocas semanas la canciller alemana, Angela Merkel, se atrevió a decir: “la multiculturalidad ha fracasado”. Lo hizo simplemente por temor a la emergencia de un partido identitario en Alemania, la derecha hipócrita actúa así, Alicia Sánchez Camacho y el PP hacen lo mismo en Cataluña. Pero el hecho es que tenía razón.

La multiculturalidad es la hipotética pretensión de que en las sociedades occidentales, europeos e inmigrantes vivan internamente según sus patrones culturales, pero exteriormente eran parte de una sociedad armónica que integraba esas diferencias de forma armónica. –nada más lejos de la realidad, la experiencia nos ha enseñado que las sociedades multiculturales se convierten en multipolémicas, sociedades caracterizadas por la hostilidad y la crispación permanente. La demostración la tenemos en los barrios y ciudades catalanas con alto índice de inmigrantes, el conflicto permanente y latente marca la relación entre autóctonos e inmigrantes.

No es sólo la multiculturalidad lo que ha fracasado, también el asimilacionismo. Al contrario que la primera opción, el asimilacionismo era la otra quimera de lo políticamente correcto, según la cual las masas de inmigrantes abandonarían rápidamente sus rasgos culturales específicos para adoptar los de las sociedades europeas de recepción y se convertirían en unos “ciudadanos” ad hoc. Previsión fallida, los turcos en Alemania siguen viviendo en sus barrios de espaldas a los alemanes; la tercera generación de inmigrantes musulmanes en Francia se sienten mucho más vinculados a Argelia y al Islam que sus abuelos que llegaron a Francia; y Cataluña lleva décadas llenándose de islotes de inmigración islámica, amerindia y oriental en los que la única relación con los catalanes consiste en quitarnos los puestos de trabajo, las prestaciones sociales, las ayudas, nuestro sistema sanitario, disparar la inseguridad ciudadanos, y llenar nuestras ciudades de mezquitas, locutorios y comercios que no respetan nuestra legislación.

El asimilacionismo y la multiculturalidad quedarán para el basurero de las utopías fallidas. Han fracasado tan rotundamente como la clase política que lo ha querido imponer durante las últimas décadas. Su tiempo ha pasado.

Las sociedades, para no convertirse en un agregado de individuos extraños e insolidarios entre sí, deben basarse en el arraigo y en la identificación entre los miembros de la comunidad que la constituyen, unidos entre sí por lazos de historia, de valores, de cultura; solidarios entre sí por reconocerse entre sí. Como decía Ortega y Gasset “Un pueblo no puede elegir entre varios modos de vida: o vive conforme al suyo, o no vive”.

La Cataluña de la multiculturalidad querida por el Tripartir y CiU, la Cataluña de la inmigración propiciada por los gobiernos del PP y sus regularizaciones masivas ha cerrado su ciclo. Es la hora de la Cataluña para los catalanes, de una Cataluña en la que los de casa seamos los primeros. Es la hora de la Cataluña que defiende la PxC.

EL PARTIDO POPULAR QUIERE MÁS MEZQUITAS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA, QUE SE PROUNCIE SÁNCHEZ-CAMACHO.

2010-10-12T01:35:00.001+02:00

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la presidencia de la Generalitat

La Comunidad Valenciana, gobernada por el PP, tiene uno de los más elevados índices de población inmigrante, con un 17% de población extranjera. Con el beneplácito y la complicidad del PP local, en la última década se han construido un centenar de mezquitas distribuidas por todo el territorio valenciano, son el centro de culto y reunión de los musulmanes venidos de Marruecos, Argelia, Mauritania Senegal, Oriente Próximo y Paquistán y que rezan mirando a La Meca.

En los últimos años el ritmo de llegada de inmigrantes ha crecido a un ritmo vertiginoso, más y más musulmanes llegan a la Comunidad Valenciana donde se instalan con todas las facilidades dadas por el gobierno autonómico del PP.

Son tantos los que llegan que Said Ratbi, el presidente del Consejo Islámico Superior de la Comunidad Valenciana ha declarado: “Cuando en 2002 y 2005 se construyeron la mayoría de las mezquitas éramos menos musulmanes. Ahora somos muchos más. La mayoría de las mezquitas se han quedado pequeñas. Nos hacen falta más y con mayor capacidad”.

La intención del Consejo Islámico de construir nuevas y mayores mezquitas choca con la abierta oposición vecinal, allí donde se proyecta una mezquita, las protestas de los valencianos autóctonos, hastiados de los continuos problemas generados por la inmigración, impiden que el proyecto siga adelante. No obstante, los musulmanes tienen un poderoso aliado, el gobierno del Partido Popular y muy especialmente Rafael Blasco, Conseller de Ciudadanía y Seguridad, quien constantemente ha declarado su incondicional apoyo a los inmigrantes y a su integración. Al hilo de esta polémica ha declarado: “La Generalitat Valenciana apuesta por el respeto. Para lograr la cohesión social de las diferentes culturas que coexisten en la Comunitat hay que promover el diálogo entre éstas y las instituciones públicas con el objetivo de transmitir recíprocamente valores de tolerancia”. Recordemos que ese mismo Conseller del PP valenciano fue quien dijo que la propuesta de no empadronamiento de inmigrantes ilegales era condenable.

Mientras tanto, el Partido Popular de Cataluña sigue exhibiendo su nueva careta antiinmigratioria. Alicia Sánchez-Camacho, continúa aparentando preocupación por la inmigración, la semana pasada llegó a declarar que exigía un “mejor control” –hasta copia los lemas de la PxC- de los empadronamientos municipales de inmigrantes ilegales. Pero ni la señora Sánchez-Camacho ni el PP tienen la menor credibilidad en materia de control de la inmigración; ellos –con Aznar y Rajoy a la cabeza- fueron los autores de la primera regularización masiva, ellos son los que siguen dando todo tipo de facilidades para inmigrantes y musulmanes en las comunidades que gobiernan. “Por sus hechos los conoceréis”, y éstos son sus desastrosos hechos.

¿Se atreverá ahora la señora Sánchez-Camacho a convocar una rueda de prensa para desmentir las declaraciones y la gestión de su partido en la Comunidad Valenciana? Mucho nos tememos que no, por la sencilla razón de que ella haría exactamente lo mismo si tuviera responsabilidades de poder en Cataluña.

Es la hora de señalar a los verdaderos culpables de la nefasta situación política, económica y social: la clase política que nos viene gobernando desde hace treinta años, una casta que ha buscado perpetuar sus privilegios y prebendas ignorando al pueblo que debía representar y para el que debía trabajar. La solución a los problemas de Cataluña comenzará cuando mandemos a esa casta traidora a sus casas. Una casta traidora y egoísta que en el caso del PP añade además una desagradable dosis de la hipocresía más ladina y oportunista.

CiU: “integració a termini fix”?

2010-10-12T00:00:00.001+02:00

ARTICLE D'OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la presidencia de la Generailat

L’irresponsable Àngel Colom acaba de declarar que “l'objectiu de CiU és aconseguir la plena integració d'1.300.000 nous catalans en els propers deu anys”. I ho diu ell, un dels responsables del desastrós panorama de la immigració a Catalunya. Cal recordar que després que Colom i Colom esgotés els fons d'ERC i els bancs deixessin de prestar-li diners, es va escindir amb alguns escassos amiguets per crear el Partit per la Independència (PI) que va durar mentre va durar la generosa assignació del Parlament de Catalunya al Grup Mixt en el qual s'asseien els diputat del PI. Acabat el PI, Colom va mendigar un càrrec a CiU que el va enviar al capdavant de la delegació catalana al Marroc. I Colom, qui va complir perfectament la missió a Rabat, adreçant la riuada migratòria cap a Catalunya.

D'altra banda, quan es parla d’“integració” es pressuposa amb massa facilitat que els immigrants són favorables a la mateixa. Els fets desmenteixen aquesta convicció. Quan una comunitat està formada per 1.300.000 persones no necessiten integrar-se ja en cap lloc, formen les seves pròpies xarxes socials i, la tendència demostrada a Europa, és justament la contrària a la integració: aquestes xarxes els serveixen per afirmar encara més la seva pròpia identitat. Colom és certament optimista, pretén “integrar a la immigració”… quelcom que no s'ha aconseguit enlloc d'Europa, es pensen que ho aconseguiran per art de màgia a Catalunya!

CiU no pot resoldre el problema de la immigració perquè és part del problema i Colom és, precisament, una de les mares del problema: els immigrants els van portar ells i ells han deixat que el problema creixés sense dir una sola paraula. I ara vénen proclamant “integració”… El cas Pretòria és el monument a la corrupció; la seva posició davant la immigració és el monument a la mentida. Tots dos han estat aixecats, pedra a pedra, per CiU.

NO A LA MEZQUITA DE BADALONA. NO A LAS MEZQUITAS EN CATALUÑA.

2010-09-20T01:21:00.002+02:00

ARTICLE D'OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la presidencia de la Generailat

Este sábado la Plataforma per Catalunya ha convocado en Badalona una manifestarse contra la construcción de una mezquita en su ciudad. Ya lo hicimos en Premiá de Mar en 2002, cuando logramos parar el proyecto de una mezquita local, ahora estamos haciendo lo mismo.

La PxC será la voz de los que nadie quiere escuchar, la de gran mayoría de los catalanes que se opone a la construcción de mezquitas en nuestro país, esa gran mayoría de catalanes a los que la clase política colaboracionista con la islamización ha dado la espalda de forma bochornosa. La clase política –del PP a ERC- que ha abierto las puertas de Cataluña a miles de inmigrantes musulmanes en nombre de la “multiculturalidad y la tolerancia” y que ahora ve cómo le explota en las manos su nefasto experimento de ingeniería social.

Sólo el nerviosismo que atenaza al PP ha obligado a su presidente en Badalona, García Albiol, a salir a la palestra diciendo con la boca pequeña que ellos también están contra la mezquita. No se sabe qué se pierde antes si la vergüenza o la memoria. García Albiol debe acordarse de que en 2002 su partido nada dijo contra la mezquita de Permiá de Mar; debe saber que en la Comunidad Valenciana y en Madrid –ambas gobernados por los populares-, se autoriza la construcción de mezquitas sin trabas ni problemas; debe saber que su Partido ha pedido el ingreso de Turquía en la Unión Europea, lo que supondrá que 70 millones de musulmanes puedan instalarse legalmente en cualquier país europeo incluido España.

A García Albiol y a Sánchez-Camacho, que ahora se ponen la careta de la antiinmigración, le queremos recordar también cómo actúa su Partido Popular donde tiene responsabilidades de gobierno. Madrid y Valencia son dos de las comunidad con mayor porcentaje de población inmigrante; fue el conceller de inmigración de la Comunidad Valenciana, el popular Rafael Blasco quien dijo a propósito del no empadronamiento de inmigrantes en Vic: “la decisión de no empadronar a los inmigrantes sin papales vulnera la legalidad y desde el punto de vista ético y moral es reprobable”. Fue Esperanza Aguirre, que ha destinado 7.397 millones de euros para el Plan de Integración para Extranjeros en la Comunidad de Madrid, la que declaró “en la Comunidad de Madrid no hay inmigrantes porque avanzamos, sino que avanzamos porque hay inmigrantes”. Ésa es la realidad del PP.

Nosotros hemos sido claros e inequívocos desde el principio en nuestras posturas contra la inmigración y la islamización. Si protestamos contra el proyecto de mezquita en Badalona no es por arañar unos votos, por intentar confundir a la opinión pública o por estar preocupados por las encuesta reales. Si estamos contra las mezquitas es porque:

Donar espacios públicos a la comunidad islámica es una discriminación hacia los catalanes que queremos que se destinen a zonas de recreo, hospitales o bibliotecas públicas.

Porque las mezquitas no son sólo un lugar de oración. Es donde se imponen las consignas sociales y políticas. El mundo musulmán no distingue entre vida social, religiosa o política, así las mezquitas se convierten en un nido de islamismo y radicalismo.

Porque el Islam es incompatible con nuestra cultura europea basada en la tolerancia, en la libertad, en los valores democráticos y en la igualdad del hombre y la mujer.

Por todo esto Badalona, ni Cataluña, España y Europa no hay lugares para edificar mezquitas.

A pensar de las triquiñuelas de última hora del Ayuntamiento badaloní gobernado por el PSC -tan preocupado como el PP por el ascenso de la PxC-, este sábado hemos dicho alto y claro: no queremos mezquitas en nuestra tierra.

¡Los islamistas no pasaran!

L'ONZE DE SETEMBRE, LA NOSTRA DIADA

2010-09-11T18:53:00.002+02:00

ARTICLE D'OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

President de PxC i candidat a la Presidència a la Generalitat

Una vegada més l'11 de setembre i com cada any, milers de catalans han sortit als carrers de les nostres ciutats i pobles per mostrar el seu orgull per la nostra història i per la nostra identitat. També -com cada any- la nostra decadent classe política ha tornat ha manipular aquesta data per usar-la a la seva conveniència: Motilla per tapar la seva desastrosa gestió del Nou Estatut, CiU per presentar-se com la quinta essència del catalanisme, ERC per reclamar una independència que mai no va existir, i el PP per intentar dissimular la seva distància i indiferència cap a tot lo realment català. Per evitar aquestes trampes el millor és fer un repàs històric sobre el significat d'aquesta data.

L'11 de setembre de 1714 les tropes de Rafael Casanova són derrotades per l'exèrcit borbònic, així acabava la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya. L'esmentada guerra havia enfrontat a dos aspirants, Felipe d´Anjou -futur Felip V de Borbó- i l'arxiduc Carles d'Àustria. Va ser alguna cosa més que una guerra dinàstica: Felip V era procliu a una centralització d'Espanya, mentre que Carles d'Àustria defensava la tradicional pluralitat de la Corona hispànica, en la qual dins de la unitat, cada regne i cada territori conservava les seves especificitats legislatives, culturals i lingüístiques. Tota la Corona catalano-aragonesa, especialment Catalunya i el País Valencià, es van posar del bàndol dels Àustria, els seus partidaris van ser coneguts amb el nom de maulets; només uns quants catalans i valencians van ser partidaris de la nova dinastia borbònica: se'ls va anomenar els botiflers, i aquest terme ha quedat a la nostra llengua com a sinònim de traïdor i renegat.

Malgrat la seva inferioritat numèrica els partidaris de l'arxiduc Carles van lluitar amb valentia, i van oposar una dura resistència a l'exèrcit borbònic. La derrota de Rafael Casanova en la defensa de Barcelona l'11 setembre de 1714 va posar punt final a la contesa amb la victòria definitiva de Felip V. El nou rei, imbuït del centralisme uniformador francès i com a càstig als territoris derrotats va proclamar el decret de Nova Planta, que, simplificant, significava la uniformització legislativa d'Espanya i l'abolició de les lleis i peculiaritats dels territoris que li havien estat hostils, entre ells Catalunya; també és el moment en què el castellà comença a usar-se al nostre país. Abans d'aquesta data, Catalunya tenia els seus propis furs, usos i costums dins d'una Espanya plural, descentralitzada i respectuosa amb les seves diferències: l'Espanya que va defensar amb les armes Rafael Casanova i els seus maulets.

300 anys després la majoria dels catalans seguim identificats amb la vella idea d'aquells maulets: advoquem per una Catalunya arrelada, defensora a ultrança de la seva identitat, de la seva llengua, dels seus costums, de la seva història i del seu passat. Sense independentisme ni centralismes, una Catalunya dins d'una Espanya en la qual no hagi de demanar constantment permís a Madrid per continuar existint com a poble.

Tot seguint el fil d'aquest guió, no podem estar més d'acord amb l'historiador Joaquim Coll que publicava aquesta setmana un article a El Periódico en el que es pronunciava contra l'exhibició de l'"estelada" -tan semblant a la bandera de Cuba i Puerto Rico- en els homenatges a Rafael Casanova: la nostra bandera té quatre barres i cap estrella.

Una vegada més aquest 11 de setembre, els polítics de la Catalunya oficial han fet una nova mascarada amb l'excusa de la defensa de la identitat catalana; una identitat -tot cal dir-ho- amenaçada greument per la invasió migratòria que aquesta mateixa classe política ha consentit, organitzat i potenciat.

I abans de res, tal dia com avui: Visca Catalunya!

GITANOS RUMANOS: ¿QUÉ DICE AHORA ALBERTO FERNÁNDEZ?

2010-09-07T21:03:00.002+02:00

ARTICLULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN WWW.MINUTODIGITAL.COM

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la presidencia de la Generalitat

Precisamente es a muy pocas semanas de las elecciones autonómicas, cuando Alberto Fernández advierte del efecto que la expulsión de los gitanos-rumanos de Francia tendrá en Catalunya. Ahora es cuando descubre que su reubicación en las ciudades catalanas provocará un efecto nocivo para la seguridad ciudadana de los catalanes.

Estamos en plena campaña y es normal que el PPC, que ha vivido de espaldas a los problemas cotidianos de los catalanes estos últimos cuatro años, recurra a la fácil demagogia de última hora. Los gitanos-rumanos llevan casi una década presentes en las ciudades catalanas, siendo protagonistas diarios de constantes robos, asaltos, y actos de violencia. Son los gitanos-rumanos que la regularización de inmigrantes del gobierno del PP permitió que se instalaran definitivamente en Cataluña.

Más recientemente en 2007 el gobierno italiano, gracias a la presión de nuestros amigos de la Lega Nord –miembros de la coalición gubernamental- expulsó a 30.000 gitanos-rumanos ante el hartazgo de los italianos. Todos ellos vinieron a instalarse a España, pasando por Barcelona; entonces Alberto Fernández no dijo ni una palabra.

Alberto Fernández lleva diez años sin preocuparse por el problema de los gitanos-rumanos, su partido ha sido el principal responsable de la regularización que permitió que se instalasen en España, en 2007 no dijo nada cuando miles de ellos se instalaron en varias de nuestras ciudades: ¿Por qué estas declaraciones precisamente ahora? No es difícil de responder: el PP –colaboracionista necesario con la invasión migratoria que sufrimos- está nervioso ante la próximo cita electoral; teme que –como muchos de sus dirigentes locales- gran parte de su electorado le dé la espalda y voten a la única formación que ha sido clara y rotunda desde el principio en sus posiciones contra el tsunami migratorio que está asolando a Catalunya. Y es que el PP –siempre tan carente de originalidad- hasta ha copiado los lemas de los partidos identitarios europeos –a los en tiempos normales acusa de “racistas” y “xenófobos”- para intentar evitar el transvase de votos hacia la PxC: “El lema del PP –Muchos lo pensamos, sólo algunos lo decimos” está inspirado en el que va a utilizar el British National Party en las elecciones europeas, y que también han utilizado partidos de la ultraderecha de Bélgica, Austria o el Front National de Le Pen”, ha declarado el primer secrtario de la JSC, Javi López. Pero el plagio y la impostura siempre tienen corto recorrido.

La Vanguardia y los medios oficialistas se empeñan en no hablar de la PxC en las encuestas que publican, es lógico, hoy las encuestas y los sondeos de opinión son una forma más de propaganda electoral que sólo buscan condicionar el voto. Pero todos los partidos manejan encuesta internas en las que sabemos que se sitúa a la PxC dentro del Parlament. De ahí la repentina preocupación del Alberto Fernández y el PP por los gitanos-rumanos y por la inmigración. El electorado catalán es maduro y con buena memoria, no se dejará engañar por oportunos camaleonismos de un día.

ÚNICA SOLUCIÓ: REPATRIACIÓ (O ÉS QUE N'HI HA UNA ALTRA?)

2010-09-06T23:49:00.004+02:00

ARTICLE D'OPINIÓ PUBLICAT A WWW.MINUTODIGITAL.COM

Josep Anglada i Rius

President de PxC y candidat a la Presidència de la Generalitat

Repatriar és un verb que el govern conjuga malament i al qual des de fa quinze anys el poder mediàtic del centre-esquerre i del centre-dreta han atribuït una connotació pejorativa. Com l'exigir certificat mèdic als immigrants per autoritzar la seva permanència a Espanya, com expulsar els delinqüents indesitjables, com no empadronar a il·legals. I, tanmateix avui, la repatriació és la paraula que és més necessari tenir a l'ordre del dia.

L'Estat no té diners per mantenir el seu propi nivell de despeses i l'única solució consisteix a gravar amb més impostos a les classes treballadores dependents d'una nòmina, bloquejar les pensions dels jubilats, baixar els sous dels funcionaris, eliminar plans d'infraestructures i obres públiques i reduir les prestacions socials... Ja que l'Estat recapta el mateix (malgrat haver pujat l'IVA i gairebé tots els impostos entre 2009 i 2010) a la vista que l'activitat econòmica s'alenteix, per al pròxim curs polític ens esperen noves pujades fiscals.

Seria estúpid ignorar que avui la immigració massiva suposa una de les partides de despeses més asfixiants per a l'economia espanyola. De fet, la immigració ha redundat només en benefici d'alguns sectors econòmics pròxims als governs del PP i del PSOE (hostaleria, construcció i grans explotacions agrícoles) que han obtingut grans beneficis amb l'entrada massiva d'immigrants que mantenien a la baixa els salaris.. però la factura l'hem pagada tots.

I ara, en moments de crisi, quan avui mateix CCOO es pregunta si en realitat ja estem per sobre dels 5.000.000 d'aturats, la immigració és un llast insuportable per a l'economia i per a la hisenda pública espanyola. Sobre més de 6.000.000 d'immigrants (s'ignora el número total) amb prou feines estan cotitzant a la SS per sota d’1.300.00. La resta viu de l'economia submergida i dels ajuts estatals, autonòmics i municipals... que estem pagant tots.

És possible resoldre el problema de l'augment del deute públic sense apujar els impostos? És clar que ho és! N'hi ha prou amb disminuir la despesa. I és aquí on cal pensar tant en el present com en el futur: Espanya no creixerà en els dos pròxims anys prou com per generar ocupació i quan comenci a créixer -probablement entre el 2013 i el 2014- encara trigarà molt a fer-ho per crear un mínim d'ocupació capaç d'absorbir les monstruoses xifres de l'atur. Dit d'una altra manera: ens esperen quatre anys encara de gegantí esforç fiscal per pagar la presència d'una immigració que llastra la nostra economia i la nostra hisenda avui i que suposa un factor de ralentització de la nostra economia.

Diguin-me doncs si existeix una solució diferent a la repatriació dels excedents d'immigració per evitar futurs augments de la pressió fiscal! Per això, des de la Plataforma per Catalunya proposem la repatriació d'immigrants il·legals, immigrants que hagin comès delictes comuns, immigrants en atur de llarga durada, mentre demanem que s’acabi amb la política suïcida de les "regularitzacions per arrelament" i es limiti la reagrupació familiar a qui demostri fefaentment poder mantenir a la seva família.

Això o la immigració la continuarem pagant vostè i jo...

ISLAMIZACIÓN: ANTES DE QUE SEA DEMASIADO TARDE

2010-09-02T11:56:00.004+02:00

ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN WWW.MINUTODIGITAL.COM

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la Presidencia de la Generalitat

“Alemania se está autodestruyendo a causa de una generosa actitud con los extranjeros que llegan desde Turquía, Oriente Próximo y África”, las declaraciones no las firma ningún “ultra” “racista” o “xenófobo”, sino el directivo del Bundesbank y destacado militante del Partido Socialdemócrata Alemán (SPD) Thilio Sarrazin.

Tras una larga carrera profesional dentro de lo “políticamente correcto”, Sarrazin empezó a aparecer con frecuencia en los medios alemanes por sus declaraciones cada vez más controvertidas sobre los peligros de la inmigración masiva y la islamización en Alemania. Desde hace una semana su cara abre la primera página de todos los rotativos germanos y sus afirmaciones han saltado a todas las tertulias y debates políticos; el motivo: la publicación de su libro Deustchland schafftsich ab (Alemania se desintegra), en el que afirma en voz alta lo que muchos alemanes piensa desde hace décadas: que la integración de las masas inmigrantes es una entelequia, que la clase política local no tiene la menor voluntad de controlar el fenómenos migratorio, y que, de seguir este ritmo, Alemania dejará de ser el país de los alemanes en pocas décadas: “No quiero que el país de mis nietos y biznietos sea de mayoría musulmana, en el que se hable árabe y turco predominantemente, en el que las mujeres lleven el pañuelo islámico y en el que la vida cotidiana esté mercada por la llamada del muecín”, es la advertencia que lanza Sarrazin , que hace extensiva al resto de Europa: “En todos los países europeos los inmigrantes musulmanes les cuestan a la sociedad más de lo que aportan debido a su escasa actividad laboral y a los beneficios sociales que reciben”. Sarrazin llega al fondo señalar que el problema de la inmigración no es sólo un conflicto cultural o social: Europa está ante una amenaza demográfica que supondrá un cambio irreversible en la composición de su población si no se toman medidas urgentemente. “Demográficamente, la fertilidad de los inmigrantes musulmanes es una amenaza para el equilibro cultural del viejo continente en un proceso de envejecimiento. La tasa de natalidad de los inmigrantes turcos es dos veces mayor que la del resto de la población”.

La polémica desatada en Alemania con el libro de Sarrazin coincide con la visita del polémico presidente libio, Muamar Gadafi a Italia. Durante su estancia en Roma el provocador líder árabe ha afirmado que “el Islam será la religión de toda Europa”, añadiendo que “si la Unión Europa no me da 5.000 millones de euros al año, Europa será negra”. Libia es la puerta de entrada de la inmigración subsahariana a Europa, circunstancia que aprovecha el premier libio para chantajear al a UE, a la que le exige esa cantidad de dinero para “sustentar a un ejército que acabe con la inmigración, de lo contrario Europa podría pasar a convertirse en África y ser un continente negro”.

La inmigración masiva y la islamización son el mayor problema al que se enfrentan las sociedades de la Europa occidental. En Catalunya sabemos bien de qué hablamos, en pocos años nuestras calles se han llenado de burkas, de imanes, de locutorios, de velos y de mezquitas. Los musulmanes asentados en Cataluña tienen un ritmo de crecimiento demográfico muy superior a de los catalanes autóctonos, lo que tendrá consecuencias irreversibles en el medio y largo plazo.
Este otoño la sociedad catalana está llamada a las urnas, y estamos seguros que dará una seria advertencia a la casta política que ha permitido que esto ocurra, a los irresponsables que hablan de “integración” de “multiculutralidad” o del “islam a la catalana”.

La PxC advirtió de estos peligros cuando los partidos mayoritarios se deshacían en elogios a las bondades de la inmigración y abrían nuestras puertas a cientos de miles de inmigrantes que hoy deambulan por nuestras calles.

La PxC piensa en la Catalunya del futuro –no sólo en la de los próximos cuatro años- y, al igual que Sarrazin, no queremos un país de minaretes, velos, muecines y letreros en árabes. Por eso llamamos a todos los catalanes a respaldar a la PxC en las próximas elecciones autonómicas. Antes de que sea demasiado tarde.

UN PSC A LA DERIVA

2010-08-23T00:31:00.002+02:00

ARTICLE D'OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

President de PxC i candidat a la Presidència de la Generalitat

En la seva edició del diumenge 22 d'agost, el rotatiu madrileny La Razón publica una entrevista a José Montilla, el sortint president de la Generalitat catalana. A un qüestionari fàcil i poc incisiu, Montilla respon amb ambigüitats, mitges veritats i indefinicions que evidencien el desconcert en el qual es troba el PSC en vigílies del seu estrepitós fracàs electoral de la tardor.

Sabent-se derrotat per endavant, José Montilla parla d'una possible "sociovergència" per a la pròxima legislatura, encara que ens temem que el nivell de vots del PSC els deixarà molt lluny de qualsevol opció de participar en el pròxim govern català. Respecte als seus antics socis, Montilla no té ni una sola paraula per a ICV, mentre que sobre ERC diu que "si plantegen un full de ruta que aposti per la independència en el curt termini no els acompanyarem". ERC planteja la independència de la mateixa manera que ho feia el 2006, per què llavors sí es va pactar i ara sembla que no? Aquesta negativa és el reconeixement d'un fracàs? De tota manera subratllem les paraules de Montilla "per la independència a curt termini", i si ERC plantegés la independència en el "mig termini"? Llavors hi pactaria? En definitiva, quin és el projecte de futur que té Montilla per a Catalunya?

En tota l'entrevista el sortint President, no fa la menor menció al principal problema que afecta avui els catalans: la immigració massiva i totes les seves conseqüències. Mostrant un preocupant desconeixement d'aquesta problemàtica afirma que "la immensa majoria dels immigrants que hi ha a Catalunya són llatinoamericans", potser per això Montilla ha cedit amplis terrenys a la comunitat musulmana en els quals s'edificarà la Gran Mesquita de Catalunya. Montilla avui, com Mas i Pujol ahir, és un còmplice més de la islamització del nostre país.

Seguint amb el tema de la immigració José Montilla afirma que "els ciutadans de Catalunya, les persones que viuen i treballen aquí". No, senyor Montilla, no. El seu bonisme d'inspiració zapateril li provoca distorsions en l'enteniment de la realitat. A Catalunya hi ha centenars de milers de ciutadans d'altres països -així ho diuen els seus respectius passaports- que viuen i "treballen" aquí però no són ciutadans catalans. Són els pakistanesos, magribins, equatorians, etc., etc. que amenacen els nostres llocs de treball, la nostra seguretat ciutadana, el nostre sistema social, la nostra educació, els nostres ajuts públics. Encara que segurament no es vegin des de la seva luxosa residència de Sant Just.

Per acabar, el sortint President continua sense definir la data de la pròxima cita electoral, encara que, això sí, anuncia que no coincidirà amb la visita del Papa. En l'entrevista deixa veure que la incertesa sobre la data electoral pot deure's en gran manera al conflicte intern que viu el PSC a l'hora d'elaborar les seves llistes. I és que ni els més fidels al President Montilla no volen participar en l’anunciada derrota d'un PSC a la deriva.

INCIDENTES EN EL BARRIO DE GRACIA: SIN ORDEN NI AUTORIDAD

2010-08-22T23:48:00.004+02:00

ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN WWW.MINUTODIGITAL.COM

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la Presidencia de La Generalitat

Las fiestas de Gracia han concluido justo como se iniciaron hace ahora una semana. Nada más darse el pistoletazo de salida de las fiestas, 125 ocupas, antisistema y marginales iniciaron una manifestación que dio origen a las “fiestas alternativas de Gracia”. Ayer, al concluir las fiestas, los mismos 125 ocupas, antisistema y marginales concluyeron las fiestas provocando varias cargas policiales, una innecesaria intranquilidad en el barrio y la persistente sensación de que, nuevamente, algo no funciona en la Catalunya del tripartito.

En efecto, si al iniciarse las fiestas de Gracia la excusa para los alborotos fue un joven muerto hace seis años en un enfrentamiento entre tribus urbanas y pudimos ver cómo todo el recorrido de la manifestación se cubrió con inscripciones que llamaban al “odio social” y describían a los Mossos d’Esquadra como “asesinos fascistas”, en este último día de fiestas ciudadanas, a pocos metros de una fiesta para los niños del barrio, los mismos descerebrados aspiraban a dar la bienvenida a una de los suyos, la colaboradora de ETA, Laura Riera que el azar quiso que ese mismo día expirara su condena de nueve años de prisión por colaborar con esta banda de matarifes.

Vale la pena meditar sobre esto. No fue ni la Generalitat, ni el Ayuntamiento de Barcelona, ni siquiera la concejalía de barrio, quien prohibió el acto de homenaje a una auténtica cretina que ha pasado los mejores años de su vida en la prisión por una causa que ha costado la vida a algunos catalanes (las informaciones dadas por esta chica sirvieron para asesinar al concejal Francisco Cano en uno de los crímenes más abominables de la banda en Catalunya, y perteneció al mismo grupo de colaboradores de ETA que allanaron el camino para el asesinato de Ernest Lluch), sino que fue una decisión de la Audiencia Nacional lo que movilizó a los Mossos d’Esquadra para prohibir el incalificable acto de homenaje a la simpatizante de ETA recién liberada.

El que algo tan simple que podía y debía haber sido resuelto a nivel municipal, e incluso a nivel de distrito, o, cuanto menos, a nivel de Generalitat, tuviera que ser resuelto por decisión de la Audiencia Nacional, genera las más serias dudas sobre la capacidad de gestión del tripartito catalán. En este caso, como en tantos otros (el Caso Pretoria, por ejemplo, en donde ningún juez catalán fue capaz de procesar a los que habían sido altos cargos de la Generalitat con Jordi Pujol y debió ser la Audiencia Nacional las que tomara cartas en el asunto), nadie quiso asumir responsabilidades y se desplazó el eje “a Madrid”, esto es, a la Audiencia Nacional. Fue una sentencia emanada a 650 km de distancia la que cortó algo cuyo ámbito de decisión debía haber sido el poder municipal en el barrio de Gracia.

Y es que en la Catalunya del tripartito se ha perdido el sentido de la autoridad y de la responsabilidad. Ante situaciones “complicadas” (e impedir que 125 cretinos homenajearan a una persona cómplice de facilitar los más odiosos asesinatos de personajes relevantes de nuestra comunidad parece algo “complicado” para el tripartito) hay que recurrir “a Madrid” porque ni el nivel municipal, ni el autonómico, quieren asumir su responsabilidad, ni realizar ejercicio de poder y de autoridad, indica cómo están las cosas en Catalunya.

De todas formas, hay que reconocer que el homenaje frustrado de 125 “colgados” a una de los suyos no creó excesiva “alarma ciudadana”, Más importante son (y menos espacio ocupa en los informativos) estos días dos episodios que apuntan dramáticamente a la misma conclusión. Cada día aumentan los robos de cobre en Catalunya hasta el punto de que Telefónica ya ha declarado que este verano se ha quedado sin reservas de cable para cubrir los cientos de kilómetros en donde se ha sustraído el hilo. Y en segundo lugar, desde principios del mes de agosto, miles de turistas que visitan Catalunya se están viendo sistemáticamente desvalijados en las autopistas por la llamada “banda de los peruanos”. Y esto es mucho todavía más importante que el caso de Laura Riera, la estúpida colaboradora de ETA.

El que los gitanos procedentes de Rumania (algunos de ellos expulsados previamente de Italia y recientemente de Francia) vivan del robo sistemático de cables de cobre o el que -¡no desde ayer, sino desde hace 17 años!- la “banda de los peruanos” siga actuando en las autopistas catalanas, indica la desidia de las autoridades de la Conselleria de Governació para cortar estas prácticas que amargan la vida ciudadanos y visitantes. Nada más fácil que detectar a los ladrones de hilo de cobre y proceder a su expulsión fulminante del territorio del Estado: basta con controlar a los pocos chatarreros que compran estas partidas robadas. Nada, por lo mismo, más fácil que controlar el circuito cerrado de una autopista y actuar expeditivamente contra quienes atentan contra la propiedad ajena y contra la industria turística. Y, sin embargo, nada de todo esto se hace, a pesar de que son años (y en el caso de la “banda de los peruanos” ¡más de tres lustros!) que viene reproduciéndose esta situación.

No hay poder, ni hay autoridad en Catalunya simplemente porque el tripartito que gobierna en la Generalitat y en el Ajuntament de Barcelona, han renunciado al ejercicio de sus responsabilidades.

El próximo mes de noviembre, el pueblo trabajador de Catalunya tendrá la oportunidad de pasar factura a los partidos del desgobierno y de la irresponsabilidad, a quienes han hecho que el ejercicio del poder se haya convertido en una quimera, a los que han desertado de sus funciones. Catalunya necesita manos limpias, eficacia en la gestión y voluntades claras para restablecer el orden y la autoridad. En las próximas elecciones de noviembre, el pueblo catalán podrá votar a opciones nuevas que dejen atrás estos malhadados siete años de tripartito en los que nadie quiere responsabilidades nítidas y asumir compromisos y riesgos. Y gobernar es eso: comprometerse con el ejercicio del orden y de la autoridad. Gobernar es tomar decisiones eficaces que resuelvan problemas reales.

A eso precisamente aspira la PxC: a no tener miedo a tomar decisiones. En los meses que median hasta las elecciones, los miembros de la PxC sabremos transmitir esta voluntad y este compromiso con el electorado.

CiU COL•LABORACIONISTA DE L'ISLAMISME I LA IMMIGRACIÓ.

2010-08-17T22:36:00.001+02:00

ARTICLE D’OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

President de PxC i candidat a la Presidència a la Generalitat

Quan José María Aznar va obrir les portes a la immigració massiva a l'Estat espanyol, immigrants de tots els països del món van acudir a la crida del “aquí hi caben tots" i el "necessitem més immigrants per aixecar la nostra economia" que el president popular va llançar urbi et orbe. Espanya era presentada com la panacea i l'en altre temps president Aznar, pressionat per les patronals de l'hostaleria i la construcció, va destapar la caixa de Pandora, una caixa que avui ningú no sap com tancar.

La immigració cap a Espanya es va convertir en un fenomen universal: subsaharians, sud-americans, magribins, gent dels orígens més diversos venia a cobrir els lloc de treball que una irresponsable especulació immobiliària creava com a miratge momentani.

A Catalunya, Jordi Puyol i la cúpula de CiU van pensar que l'excés d'immigració sud-americana, de parla hispana, podria causar desequilibris lingüístics a Catalunya, la solució? Promocionar la immigració musulmana; com mals aprenents d'enginyeria social van pensar que aquests musulmans es veurien forçats a aprendre català per integrar-se i aviat s'adaptarien als nostres usos i costums, en pocs anys es convertirien en "nous catalans".

CiU continua donant mostra d'irresponsabilitat i d'estar molt més interessada en defensar els drets dels immigrants que de la població autòctona catalana. L'últim exemple el tenim en la seva vergonyosa actuació en l'assumpte del top-manta al Vendrell, on CiU ha pactat amb la màfia de la venda ambulant perquè puguin exercir lliurement la seva activitat que pertorba la vida quotidiana de la ciutat i tant de mal fa al petit i mitjà comerç català.

El teló de la campanya electoral està a punt d'alçar-se i les maquinàries del PP i de CiU -sentint la pressió de la PxC- es preparen per desplegar tota la seva hipocresia i presentar-se com la solució al problema de la immigració massiva i la islamització del qual ells són els verdaders responsables. Sabem que els ciutadans catalans tenen bona memòria i no es deixaran enganyar per aquests focs d'artifici. Davant de la immigració i la islamització l'única solució és la Plataforma per Catalunya.

PLATAFORMA PER CATALUNYA (PXC): LA REGENERACIÓN DE LA POLÍTICA CATALANA

2010-08-17T13:19:00.005+02:00

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la Presidencia de la Generalitad

Al regreso de las vacaciones parlamentarias, Josep Motilla tendrá que anunciar la fecha de la cita electoral de otoño. Poco importa si el todavía President, quiere alargar unas semanas más su mandato para intentar recuperar la imparable sangría de votos del PSC.

A poco que en septiembre repunte el paro, las perspectivas del PSC se van a oscurecer todavía más. Para ERC, si bien los personalismos entre Laporta y Carretero juegan a su favor, le merma de sus electores más moderados en dirección a CiU va a ser notable. Las encuestas indican que ambos partidos pueden perder entre el 25 y el 35 por ciento de los votos que cosecharon hace cuatro años.

CiU se arriesga a obtener una mayoría absoluta ilegítima. Si ganan será porque el electorado catalán está harto del Tripartito, pero su victoria será una triste victoria obtenida bajo el signo de la corrupción. Si ganan lo harán por demérito del contrincante, pero una victoria incapaz de generar la necesaria ilusión y confianza en la ciudadanía catalana.

El poder judicial está avanzando en el Caso Millet y lo que están encontrando dista mucho de ser un exótico caso de corrupción en una asociación musical más o menos oficialista… Ahora resulta que Félix Millet era el cobrador del 3%, porcentaje percibido por la CiU como contrapartida a la concesión de obra pública mientras gobernaba. Algo que suena a simple y pura extorsión.. Los votantes conscientes que entreguen su voto a CiU lo harán con la nariz tapada y a Mas le va a costar mucho eliminar esa sensación de podredumbre que rodea a CiU desde hace mucho tiempo.

Sin embargo, por primera vez en muchas décadas en Catalunya no habrá necesariamente que elegir entre la ineficacia de los socialistas y de sus aliados ocasionales y la corrupción que CiU introdujo en Catalunya desde principios de los años 80.

Plataforma per Catalunya (PxC) está caracterizada como “partido antiinmigración”, pero es algo más. Su política de lucha contra la inmigración masiva se base en una exigencia que destaca sobre cualquier otra: repatriación de los excedentes de inmigración. Pero PxC señala otros dos enemigos: la corrupción y la crisis económica y acusa tanto a CiU como al Tripartit. Nuestra formación mantiene la urgente necesidad de la regeneración política y moral de Catalunya.

La entrada en el Parlament de PxC sería la mejor respuesta de la ciudadanía catalana a años de ineficacia, nepotismo, corruptelas, irresponsabilidad e ignorancia de los problemas reales y cotidianos de los catalanes por parte de la clase política socio-convergente, convertida en un verdadero lastre para la sociedad civil catalana, una de las más dinámicas de Europa.

Así es lógico que los medios de comunicación hayan obedecido a las consignas recibidas y hayan optado por la estrategia del silencio y el cerco del olvido en torno a PxC. Sin embargo, ahí están nuestros militantes y simpatizantes, trabajando día a día para hacer llegar nuestro mensaje de ilusión y regeneración. Durante la campaña electoral, no escatimaremos esfuerzos ni trabajo para que la PxC esté presente en cada casa, cada pueblo y cada ciudad de nuestra geografía. La ocasión lo merece, Catalunya lo merece.

En otoño habrá una nueva formación en el Parlament dispuesta a terminar con la corrupción, la partidocracia, la inmigración masiva y la multiculturalidad; una formación dispuesta a luchar contra la crisis económica y la globalización. La PxC es la única opción de cambio y regeneración de la política catalana.

QUI PROTEGEIX ALS TREBALLADORS CATALANS?

2010-08-09T00:35:00.002+02:00

ARTICLE D’OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

President de PxC i candidat a la Presidència de la Generalitat

L'arribada de masses d'immigrants en els anys 70 i 80 va canviar el paisatge urbà de les grans ciutats europees. Era un primer avís.

Els governs i la decadent classe política europea va donar tots els avantatges possibles als immigrants: ajuts socials, protecció, habitatges pràcticament gratuïts, preferència en el treball (l'anomenada "discriminació positiva"), educació gratuïta, preferència en les beques de menjador. A Espanya i a Catalunya aquest fenomen es va iniciar a meitat dels 90 amb l'arribada al govern de Madrid de José María Aznar i es va agreujar amb les polítiques del "dialogant" ZP, en ambdós casos amb la complicitat i aquiescència de CiU.

Aquí no n’hi ha per a tothom, i aquestes prebendes cap als immigrants es feien a costa de retallar les ajudes a les classes treballadores autòctones, que veien com els seus salaris eren reduïts, les seves condicions laborals empitjoraven, els seus barris es degradaven, la seva qualitat de vida s’agreujava i la seva perspectiva de futur s’enfonsava. Aquests treballadors autòctons van passar a constituir una espècie de nova classe social que els sociòlegs identifiquen clarament i que a França s'ha anomenat els "petits Blancs".

Durament afectats per les conseqüències directes de la immigració: inseguretat, problemes socials, inconvenients en l'escolarització, colpejats pels efectes de la crisi: atur, deslocalitzacions, retallada de drets socials; abandonats pels partits d'esquerra, enquistats en la contradicció permanent, a anteposar els interessos de les masses immigrants als dels treballadors autòctons, aquesta nova classe social ha reaccionat electoralment. El que fos el "barri vermell" de París és avui un calador de vots per a Jean Marie Le Pen, les masses proletàries de l’industrialitzat nord d'Itàlia han donat l'esquena als post-comunistes i avui voten massivament a la Lega Nord d'Umberto Bossi, el Vlaams Belang és el primer partit obrer a Flandes i l’FPÖ avança de forma imparable en els feus de la socialdemocràcia austríaca.

A Catalunya, poblacions com Hospitalet, Manresa, Rubí o Badalona són un exemple del que diem. En elles, els nostres treballadors estan patint el mateix procés d'exclusió i de menyspreu pels partits anomenats "socialistes". Els seus ciutadans ja no votaran més a un Montilla que defensa l'ensenyament gratuït per als immigrants mentre envia els seus fills a cars col·legis privats, no votaran els "socialistes" que viuen en luxosos barris aliens als problemes quotidians dels nostres treballadors, no votaran PSC que ha aconseguit situar en 1.200.000 la xifra d'aturats a Catalunya, que dóna tots els drets als immigrants i totes les obligacions als catalans. Ja no són creïbles.

Avui la PxC es presenta com el que són els partits homòlegs europeus. Una formació identitària amb solucions clares i dràstiques enfront la invasió demogràfica que estem patint, i una formació social que donarà respostes a la globalització, a la crisi, l'atur defensant sempre i sobretot als sectors més febles de la nostra societat.

EL PSC NO TIENE QUIEN LE VOTE

2010-08-06T18:23:00.004+02:00

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Josep Anglada i Rius

Presidente de PxC y candidato a la Presidencia de la Generalitat

Estamos en vísperas electorales, y como es costumbre empiezan a aparecer las inevitables encuestas y sondeos de opinión. Es sabido que los partidos y sus respectivos medios de comunicación maquillan los resultados, y las encuestas ya no sirven para predecir el voto, sino para intentar condicionarlo, son un arma más de propaganda. El hecho de que la PxC no aparezca mencionada, o se le den porcentajes del 0.8% es no sólo una burda manipulación de datos, como ha demostrado el historiador Xavier Casals en un reciente artículo, sino también el claro síntoma del miedo que los grandes partidos ante la irrupción de nuestra formación en el próximo Parlament. Por el momento prefieren hacer la política del avestruz, ellos sabrán.

Sin embargo, hay tendencias tan claras que ni el mejor maquillador puede ocultar. El PSC se hunde, puede perder hasta la mitad de sus votos, la catástrofe está anunciada. No es para menos, el PSC logró el gobierno con un Motilla disfrazado de nacionalista “ad hoc” que prometía una necesaria regeneración la política catalana viciada después del “ventennio” de CiU, diálogo a todas las bandas, protección de los derechos sociales de los trabajadores catalanes, estabilidad y seriedad. Nada ha cumplido. Montilla salió cabizbajo y por la puerta trasera de la manifestación contra la sentencia del Estatut para evitar males mayores; en su gobierno ha continuado la falta de rigor, el amiguismo y la corrupción de la etapa convergente; Catalunya ha llegado a los 1.200.000 parados y las ciudades gobernadas por socialistas como Hospitalet, Manresa, Badalona son hervidero a causa de problemas generados por la una inmigración, alentada, protegida y mimada por el señor Montilla y su equipo de gobierno.

Los partidos socialdemócratas europeos llevan una larga década en crisis existencial. Reino Unido, Francia, Alemana, Países Bajos, Italia han dado la espalda a la demagogia progre-socialista, los respectivos partidos socialista han pasado a la oposición después de duros varapalos electorales. El PSC será el siguiente, aunque Montilla quiera llevar la legislatura al límite para intentar para la hemorragia de votos, cuatro años de desastre político no se solucionan con cuatro semanas de demagogia barata. Los catalanes ya hemos emitido nuestra sentencia, en otoño se hará pública, y no es otra que ésta: el PSC va a sufrir el mayor castigo electoral que ha visto Cataluña desde 1975.

Bona nit Montilla.

ELS ESCÀNDOLS A L’AJUNTAMENT DE VIC

2010-05-21T15:23:00.001+02:00

Article publicat a El 9 Nou el 21 de maig de 2010

ARTICLE D’OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

La meva iaia del carrer de Gurb deia: “Arrancada de cavall i parada de burro”. Amb aquesta frase hauria explicat la conducta tan equivocada i tan escandalosa de l’alcalde de Vic. Potser també la podríem entendre com unes rabietes de nen malcriat.

Mirem alguns casos. Un bon dia es lleva i ordena que l’Ajuntament no empadroni els immigrants sense papers. Molt bé, bona arrancada de cavall. Li va costar entendre que a Vic hi ha més immigrants dels possibles i que costen molts diners a l’Ajuntament, que els ho regala tot, però al final ho va entendre i a més disposava d’un informe jurídic del secretari municipal i el d’un bufet de Barcelona.

Com era d’esperar, els partits que governen amb ell i que el van fer alcalde protestaren igual que aquelles entitats que sempre prefereixen afavorir els immigrants i no la gent del país. Les cames li van tremolar com una fulla, i va caure del cavall quan l’advocat de l’Estat va emetre el seu informe en contra, sense comprendre que l’advocat de l’Estat tan sols és l’advocat d’una de les parts i defensa el que vol aquella part. La reacció de l’alcalde va ser stop, de cul per terra. Parada.

Segon. Des d’Europa li donen la raó i torna a arrencar. I de nou l’espanten els partits, les associacions pro immigrants i els governs de l’Estat i de la Generalitat, governs formats per partits antiquats i caducs amb les seves velles idees de sempre, les que ens han dut a la crisi. I nova parada. S’espanta tant que va corrents a pactar en secret amb el delegat del govern. Què pacten? Que l’alcalde dirà que no però farà que sí o que dirà que sí i farà que no. En resum, que tot seguirà igual i Vic empadronarà tothom. Tot segueix igual. Així doncs, arrancada de cavall i parada de burro.

Tercer. Exigeix el número 5 de la llista de CiU al Parlament i li donen el 12. L’home s’empipa tant que renuncia a formar part de la direcció d’ UDC a Catalunya i així ho comunica per escrit i ho explica a la premsa en to desafiador. Una altra arrancada de cavall. Una setmana després Duran li estira les orelles. Quines? Les de cavall o les altres?, i accepta el lloc 12. O cap. Igualment hauria acceptat el 31.

Que l’alcalde es baralli amb els seus de CiU i amb els seus d’Unió no és cosa que preocupi els vigatans, que se’n riuen. El que preocupa és la mala imatge que dóna des de l’alcaldia i que també es va manifestar amb l’escàndol de no voler mencionar l’anterior alcalde Codina en la inauguració de L’Atlàntica.

I així va pel camí d’assemblar-se més i més a Rodríguez Zapatero, que cada setmana canvia d’opinió, tan fals i frívol com ell, i sempre carregant a l’esquena dels altres, siguin pensionistes, vídues, aturats, funcionaris, que mereixen tot el respecte i que no poden ser els qui pateixin ara per la incompetència dels governs de Madrid i de Barcelona. I a Vic? Finalment s’abaixaran el sou l’alcalde i els regidors de CiU, PSC i ERC després que des de PxC els ho haguem reclamat tantes vegades?

RÉPLICA DE ANGLADA

2010-04-08T01:40:00.002+02:00

Artículo publicado en La Vanguardia el domingo 4 de abril de 2010

ARTICLE D'OPINIÓ

Josep Anglada i Rius

Candidato a la presidencia de la Generalitat por Plataforma per Catalunya

El pasado 28 de marzo, Toni Soler publicaba un artículo en La Vanguardia enel que descalificaba a Plataforma per Catalunya (PxC) como un partido antidemocrático. Esta lamentable circunstancia me confiere la posibilidad de dirigirme directamente al señor Soler, poniendo como testigos a los mismos lectores que en su día leyeron su opinión.

Señor Soler, le invito a que me conozca personalmente porque quizá a la hora de emitir su juicio usted ha podido dejarse llevar por una impresión equivocada, fruto de la campaña de acoso que PxC está sufriendo como consecuencia de nuestro previsible éxito electoral en las elecciones al Parlament previstas para noviembre. En ese encuentro, para el que le emplazo a que fije fecha y hora, le entregaré tanto los estatutos de Plataforma como nuestras resoluciones congresuales.

Se sorprenderá, quizá, de ver que este es un partido inequívocamente democrático tanto en su funcionamiento como en sus planteamientos políticos. Es obvio que la democracia no es una ideología, sino un sistema político, y que, como tal, hay muchas clases de democracia liberal. Nosotros creemos que el pueblo tiene derecho a ser escuchado por una clase política que aquí se ha erigido en casta, con sus privilegios y prebendas. Ciertamente creemos que nuestra democracia actual es mejorable, pero en modo alguno aspiramos a derribarla. ¡Todo lo contrario: a fortalecerla!

Nosotros queremos una Catalunya en la que el programa que usted dirige, Polònia, no tenga que temer ningún sobresalto porque en vez de satirizar a la religión católica pueda usted hacerlo también con el islam. Luchamos, entre otras cosas, porque nuestra democracia no se autocensure. La crítica forma parte de la identidad occidental que defendemos.

A mí Polònia es un programa que me gusta y que me hace sonreír. El humor y la democracia siempre van de la mano. No he conocido a ningún sátrapa, pongamos por caso,soviético que sonriera con sinceridad ante la sàtira política. Hasta que usted quiera, un saludo.

LA INCOHERÈNCIA I FRIVOLITAT DE L'ALCALDE DE VIC

2010-03-25T02:15:00.002+01:00

REVISTA VIC.CAT, (revista d’informació de la ciutat) Nº 9 MARÇ DE 2010. LA INCOHERÈNCIA I FRIVOLITAT DE L'ALCALDE DE VIC

ARTICLE D'OPINIÓ

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

En sotmetre's al criteri del ministeri, el més assenyat que podia haver fet l'alcalde hagués estat dimitir per falta de lleialtat amb el seu secretari

Els vigatans ja no podem confiar en el nostre Alcalde. Aquest és un clamor unànime que s'està respirant entre els ciutadans de Vic. La desafecció que ha generat la decisió del Sr. Vila d'Abadal d'acatar el dictamen de l'Advocacia de l'Estat referent al nou criteri d'empadronament del nostre Ajuntament, fa que els ciutadans ja no puguem confiar en el nostre Alcalde.

En el passat ple del dia 3 de febrer, el nostre grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC), ja vàrem posar de manifest que no estàvem d'acord amb la decisió presa per l'alcalde de Vic i el seu equip de govern d'acatar el dictamen de l'Advocacia de l'Estat.

El més assenyat per part de l'alcalde, hagués estat seguir el criteri assentat per l'informe motivat pel secretari de la seva Corporació, informe que va emetre el secretari a instàncies del propi alcalde, el que significa que en el moment d'acatar el dictamen de l'Advocacia de l'Estat, l'única cosa que va fer va ser desautoritzar el seu propi secretari.

Per tant, al sotmetre's al criteri del ministeri, el més assenyat que podia haver fet l'Alcalde hagués estat dimitir per falta de lleialtat amb el seu secretari i per obrir un debat productiu i extraordinàriament ric i important (com ho prova la ressonància i eco mediàtic que ha tingut) i no pas decidir tancar-lo unilateralment creant insatisfacció en un ampli sector de la societat catalana i de la resta de l'Estat; la qual cosa demostraria que no hi havia un convenciment sincer per part de l'alcalde quan va plantejar aquest debat.

Dit això, i tenint en compte que l'informe del ministeri no tenia un caràcter vinculant, el que havia de haver fet l'alcalde era seguir endavant amb el seu projecte i no pas acovardir-se tal com ha fet, explicar clarament a la ciutadania que assumia totes les conseqüències, elevant la proposta al Ple, i en cas d'haver estat aprovada, ser conseqüent i defensar en Dret la seva posició.

L'alcalde s'ha rendit, i s'ha rendit molt ràpid. Si hagués tingut convenciment en les seves accions no s'hauria ajupit davant d'un dictamen, un simple dictamen de l'advocat de l'Estat, sinó que, si de cas, hauria anat als tribunals, perquè són els jutges, i no pas els advocats, els que estableixen qui té raó: si l'Ajuntament o les ONGs multicultis o els sindicats subvencionats.

En no fer-ho, tothom s'ha adonat que tot això ha estat un engany a la ciutadania i una mera campanya d'imatge de l'alcalde, evidentment inacceptable per a PxC i per a la majoria dels ciutadans de Vic.

Vídues, aturats i...

2010-03-09T08:25:00.001+01:00

Article publicat a El 9 Nou el 5 de març de 2010

Ningú no espera que els ajuntaments solucionin una crisi econòmica que ni el govern de Zapatero sap solucionar, però sí que molts confiaven que els ajuntaments ajudarien les persones necessitades dels seus municipis i col·laborarien amb els qui aguanten l’empresa i amb els qui, a pesar de tots els pesars, es decideixen a crear-ne alguna. Ajudar i no fer la traveta. Els ajuntaments poden fer coses necessàries per als seus ciutadans necessitats i Plataforma per Catalunya (PxC) va portar al ple de Vic de dimecres dues mocions amb bones idees, pensades un cop més per dirigir l’acció de l’alcalde i dels regidors que manen cap a solucions per a la crítica situació econòmica personal i familiar de molts vigatans. La seva aprovació, o no, demostraria si l’equip de govern municipal és sensible a les necessitats dels ciutadans amb problemes econòmics i socials o si passa d’ells olímpicament. Aprovar o no les mocions seria el termòmetre que mostraria el grau de la sensibilitat municipal que, molt ens temem, es troba a zero.

Tots tenim detectats a Vic uns col·lectius de ciutadans especialment necessitats, com ara les vídues amb pensions escasses, els jubilats amb pensió mínima, els aturats sense subsidi o amb una percepció molt petita, els discapacitats i les seves famílies, els qui no arriben a final de mes ni per menjar ni per poder pagar el lloguer del pis o la hipoteca del seu habitatge i viuen amb l’angoixa de quedar-se sense casa, els qui han d’anar a buscar menjar furgant dins els contenidors, els joves sense esperança de futur. Es tracta de grups de gent que cada dia augmenten, i la crisi a Espanya va per llarg. Càritas, Creu Roja, Tupí, entre altres entitats, vetllen per ells i se’n preocupen.

Però l’Ajuntament no els ajuda o no els ajuda prou. En el debat del pressupost, pel desembre, PxC ja va exigir que l’Ajuntament prioritzés les ajudes a aquests col·lectius. Inútilment. L’alcalde i els regidors que governen el municipi s’hi van oposar. PxC els va assenyalar don podrien sortir els recursos, i dimecres hi vam insistir:

1) Els diners que l’Ajuntament regala als sindicats UGT i CCOO perquè aquests els regalin als immigrants.

2) Els diners que l’Ajuntament regala a les associacions d’immigrants o proimmigrants i ningú sap per a què serveixen.

3) Els diners que l’alcalde els dóna directament des d’alcaldia sense saber per què.

4) La rebaixa d’un 10% del sou de l’alcalde, dels regidors i dels càrrecs de confiança política: sous
que avui són d’escàndol.

5) Els diners regalats des de Benestar Social a immigrants que ja no compleixen els requisits: i són molts.

6) Els diners destinats a publicitat, que vol dir autobombo.

Tot plegat suma molts milers d’euros, que ara es malgasten en perjudici dels vigatans autènticament necessitats.

Per una altra banda, i com que existeix gent amb ganes de crear llocs de treball i de prendre iniciatives per a petites activitats laborals i empresarials, o per ampliar el seu negoci, el mínim que pot fer l’Ajuntament és ajudar i no posar traves. Per tant, la segona moció de PxC en el ple de dimecres proposava simplificar la lenta i confusa tramitació de permisos i llicències municipals i suprimir les taxes que graven les peticions de llicència d’obres i d’obertura de noves activitats. I per engegar l’activitat proposem que, un cop obtingut el permís dels bombers per garantir la seguretat, l’Ajuntament concedeixi autorització immediata, encara que sigui provisional.

Amb mesures com aquestes, els ajuntaments podrien posar-se de debò al costat de les persones que més pateixen la crisi i al costat d’aquells emprenedors valents que volen crear riquesa i llocs de treball. Però, per desgràcia de tots, els que manen a l’Ajuntament de Vic prefereixen mirar cap a un altre cantó i, sobretot, que no els toquin el seu sou tan
elevat.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

CONTRA LA IMMIGRACIÓ I LA XENOFÒBIA

2010-02-22T09:36:00.003+01:00

Article d'opinió publicat a la Revsita Identitat Catalana el mes de febrer de 2010

El debat polític està caient de nivell, progessivament assumeix “tics” televisius, on predomina l’ immediatesa, la sensibleria, el personal i l’ anecdòtic. I si es un tema tan incòmode com l’ immigració, encara més. No es vol fer front a un debat públic i per això qualsevol tergiversació es vàlida.

Quan es discuteix l’ Estatut, es donen arguments a favor i en contra d’una més alta descentralització de l’ Estat, però ningú diu que hi hagin “catalans bons i catalans dolents”. Quan es debat la Guerra de l’ Afganistan s’ esgrimeixen raons de geopolítica internacional favorables o contràries a aquest escenari bèlic, pocs son els que intervenen al.legant que “hi ha afganesos bons i afganesos dolents”; quan es tracta de la possibilitat que les nenes de 16 anys avortin sense que els seus pares ho sàpiguen, s’ argumenta contra aquesta barbaritat apel.lant als principis de defensa de la vida, però no hem sentit a ningú que s’ oposi o es mostri favorable a aquest disbarat dient: “es que hi ha nenes de 16 anys bones i dolentes”. Ans al contrari passa amb l’ immigració, qualsevol veu discrepant amb el discurs suïcida de “aquí hi cap tothom” pretén ser silenciada amb la candorosa excusa de que “es que hi ha immigrants bons”. Només faltaria!. Clar que n’ hi han. Però no estem valorant conductes, si no assenyalant a l’ immigració com un fenomen destructiu global tant pels països receptors com per als d’ origen.

Potser ningú hagi reflexionat sobre el trist futur que li espera en països com Camerun, Equador, Marroc, en els que la part més vigorosa de la joventut emigra cap a Europa.. Qui treballarà per treure del desenvolupament aquests països del Tercer Món?, se’ls condemnarà irremissiblement a la misèria i al subdesenvolupament?, com es pot potenciar que la mà d’obra necessària als països del Tercer Món vingui a Europa a ser tractada com a mà d’obra de segona? a qui beneficia tot això? Donar suport a l’ immigració i al buidament demogràfic del Tercer Món es converteix en la forma més cruel i egoista de xenofòbia.

A Europa els efectes de l’ immigració son absolutament devastadors. En un país com Catalunya amb 650.000 aturats i 1.250.000 d’ immigració, cadascun d’ells suposa una amenaça per al nostre equilibri social i cultural. Cada immigrant -legal o il·legal- es un lloc de treball català menys; cada família immigrant –legal o il·legal- son menys llocs a les escoles per als nens catalans, menys beques de menjador, menys subvencions socials, cada immigrant –legal o il·legal- suposa que barris de les nostres ciutats es converteixin en guetos regits per usos i costums alienes a la nostra cultura catalana i europea: cada immigrant –legal o il·legal- suposa la concessió d’ espais públics per a noves mesquites.

Per tot això, estem en contra de l’ immigració i en contra de la xenofòbia. Per tot això estem en contra del discurs dels “políticament correctes”. Per tot això hem trencat la conspiració del silenci que hi havia sobre l’ immigració. Sabem que representem el que la majoria silenciosa opina, així que ara tindran d’ escoltar-nos.

Josep Anglada
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

LA CRISI COLPEJA CATALUNYA AMB MÉS FORÇA

2010-01-27T19:42:00.002+01:00

Article d'opinió publicat a la Revsita Identitat Catalana el mes de gener de 2010

VIC OBRE EL CAMÍ: Per primera vegada es té en compte l’opinió de qui alertem sobre la immigració massiva

Des del govern central Zapatero segueix negant la gravetat de la crisi i es mostra sorprès quan es qüestiona la gestió econòmica del seu executiu. A Catalunya, el Tripartit manté un grau semblant d’irresponsabilitat, distraient l’atenció pública amb debats estèrils que pretenen desviar l’atenció dels tres problemes crucials als que s’enfronta el nostre país: la crisi econòmica, la corrupció de gran part de la classe política i la immigració.

El silenci de Zapatero i del Tripartit contrasta amb els cada vegada més freqüents informes internacionals, en els que es mostra una creixent preocupació per la situació econòmica a Espanya i a Catalunya.

Elliott Wave Internacional, una prestigiosa firma d’ anàlisi financer afirma que Espanya s’ha convertit en un dels països amb major risc de la EU, només per darrera de Grècia. Per la seva part el que fou ministre d’ Economia argentí durant el govern de Menen, Domingo Cavallo, diu que “hi ha una sobreestimació de la gravetat de la crisi i un excessiu optimisme al parlar de la recuperació de l’economia espanyola” i adverteix del risc d’ “argentinització”. Per a la nostra economía.

En aquesta complicada conjunció econòmica, Catalunya sembla estar especialment afectada. Segons la també prestigiosa agència d’ anàlisi internacional Moody´s, Catalunya es situa amb el pitjor ràting de deute al conjunt de l’ Estat, degut al seu creixent deteriorament fiscal, i dubta de la capacitat del govern autonòmic per a enfrontar-se a les restes que la crisi plantejarà durant aquest 2010 i tem que el deute públic segueixi augmentant a un ritme major dos o tres anys més. Aquesta qualificació a l’informa de l’ agència Moody’s tindrà una greu repercussió i provocarà una retallada en les inversions estrangeres a Catalunya en un futur immediat.

La situació es suficientment greu com per a esperar mesures concretes i canvis en la gestió silenci i la seva ineficàcia per resposta. Catalunya exigeix un canvi de models en la tasca política, una regeneració de la seva classe política, una implicació en la solució dels problemes concrets i també i molt especialment nous plantejaments en la gestió econòmica que permetin recuperar al nostre país els nivells de credibilitat de confiança i inversió que sempre ha tingut entre els nostres veïns europeus.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament Vic

TRES GRANOTES A L’AJUNTAMENT DE VIC

2010-01-22T00:11:00.002+01:00

Article d'opinió publicat a El 9 Nou el 15 de gener de 2010

És conegut que Plataforma per Catalunya (PxC) ha fet sempre bandera del control de la immigració. Ja fa anys que venim protestant contra “els papers per a tothom” que defensaven els socialistes i les esquerres en general i contra les ajudes i subvencions públiques per a tots els immigrants. La majoria de les esquerres segueix defensant-ho avui. El ministre Corbacho, sense anar més lluny. El ministre de l’atur de quatre milions d’espanyols. Ja fa anys que venim protestant contra aquestes bajanades que només han han vingut de fora i per negar-los als ciutadans del¡ país que pateixen necessitats i situació de pobresa. Primer els de casa, així de clar.

En el ple municipal de Vic del mes d’octubre, quan l’Ajuntament va aprovar els impostos municipals amb el vot en contra de PxC, vaig manifestar la nostra oposició perquè l’Ajuntament continua donant diners a les famílies magrebines que ni paguen impostos ni deixen que les seves dones treballin ni volen treballar i que només s’empadronen per cobrar diners. Elles i els seus familiars que realment viuen al Marroc.

En el ple de desembre, quan es va aprovar el pressupost amb el vot en contra de PxC, vaig insistir en la mateixa idea i vaig exigir a CiU, al PSC i a ERC que reforcessin les ajudes a la gent empobrida del país, als qui no tenen feina, als qui els costa d’arribar a finals de mes, als qui no poden pagar la hipoteca del seu pis, a la gent gran amb pensions petites, a les vídues, al jovent. Va ser inútil perquè no escolten les raons ni les queixes dels ciutadans.

Ara, l’equip de govern anuncia que es decideix per complir la llei i que exigirà als immigrants que es vulguin empadronar a Vic que compleixin els requisits que la llei obliga. Visat o permís de treball. Només faltaria. Ja era hora. Però aquesta decisió arriba tard i demostra que fins ara ni els immigrants ni l’Ajuntament no complien les lleis i que malgastaven els diners públics, els diners dels ciutadans, per a la gent de fora il•legal. Demostra que PxC tenia i té raó.

Significa això que s’hauran acabat les ajudes a les dones magrebines i que hauran d’anar a treballar? No. Significa això que ara l’Ajuntament finalment donarà més ajuts a la gent del país que pateix necessitats? No. No canvia res. Tots els immigrants que ja estan empadronats seguiran mal empadronats, tots els seus familiars podran venir a viure a Vic sense cap requisit. Tots els immigrants i els seus familiars que vinguin continuaran percebent les ajudes municipals que demanin en perjudici dels joves vigatans, de les vídues, dels jubilats, dels malalts, de la gent necessitada de Vic.

Però aquesta decisió significa que les idees amb sentit comú de PxC comencen a triomfar també dins l’equip de govern, que la insistència del nostre grup que defensa el que diuen i pensen els ciutadans ja ha fet forat en el mur dels tres partits que tan malament administren els recursos municipals. Significa que PxC està avançant.

La decisió de CiU, PSC i ERC és la història de les tres granotes, d’aquelles granotes que es troben còmodes banyant-se dins una olla plena d’aigua, que s’hi troben més bé quan aquella aigua es va escalfant i es torna tèbia, però que no s’adonen que acabarà per bullir i que si no volen acabar malament han d’escapar- se de l’olla abans que sigui tard. Les granotes de l’equip de CiU, PSC i ERC comencen a sentir que l’aigua ha pujat de grau i que o surten de l’olla o hi moriran escaldufades.

L’olla de càrrecs i sous on es banyen és molt llaminera, però no tenen alternativa: o actuen com volen els ciutadans i prenen decisions a fons i ràpides, i no decisions insignificants i tardanes, o acabaran escaldades, perquè l’olla ja ha arrencat el bull.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament Vic

IDENTITAT CATALANA, NÚM. DESEMBRE 2009; PORTADA i PÀG. 2 POLÍTICS, MITJANS I CORRUPCIÓ A L’OASI CATALÀ

2010-01-09T23:18:00.002+01:00

Article d'opinió publicat a la Revsita Identitat Catalana el mes de desembre de 2009

Des de fa molt de temps s’ha considerat entre els medis i polítics catalans, sobretot, que Catalunya es una mena d’oasi, un espai de calma, a on el seny s’ha imposat sobre el caràcter esquerp i el joc brut imperant a la resta d’Espanya. Tot això no es més que un fals mite creat pels interessats en aparentar aquesta artificiosa calma política i social. Els partits polítics establerts al Parlament des de la tornada de la democràcia i els grans medis de comunicació catalans han establert un pacte de silenci sobre certs temes “complicats”. Aquesta complicitat entre partits i medis s’està fent més evident cada dia que passa, actualment resulta més complicat enganyar als ciutadans de Catalunya, que ja porten molt de temps enganyats en aquests últims 30 anys.

Retrocedint en el temps moles recordem el Cas Banca Catalana, més recentment tenim els casos de l’esfondrament del barri del Carmel i el famós 3% de l’ex- president Maragall, en el que l’actitud de la premsa catalana va ser ingènua i la dels partits del Parlament cínica. I recentment dos grans casos de corrupció que han sacsejat Catalunya: el protagonitzat per Fèlix Millet i el cas Pretòria en el que s’han vist implicats polítics del PSC i CiU, alguns d’ells protagonistes amb Jordi Pujol en els seus anys de mandat.

Novament la postura dels principals medis de comunicació catalans es vergonyosa, el pacte de silenci torna a funcionar i ho embolcalla tot. En nom del seny català, en nom de l’oasi, fent país segons ells, polítics i premsa es tapen les vergonyes de la corrupció a Catalunya.

Es per tot això que es fa cada vegada més evident la necessitat d’una ruptura política. Els partits de l’oposició, tant de tripartit com de l’oposició com la premsa, es dediquen a marejar als ciutadans donant voltes al tema de l’Estatut de Catalunya, sense afrontar de cara els problemes reals dels ciutadans. Tal com reflecteix l’abstenció, cada vegada més gent comença a estar farta d’aquesta casta política. Això nosaltres ho vam veure clar i per això vam crear PxC.

La Plataforma per Catalunya representa la ruptura d’aquest fals oasi, nosaltres diem les coses tal com son, de cara i sense embuts, sense concessions al políticament correcte. PxC està recollint cada dia més adhesions, gent apolítica, gent que ha format part d’altres partits i gent que pensa com nosaltres que aquest país necessita un gir dràstic.

Josep Anglada i Rius
Presidetn de PxC i regidor a l'Ajuntamen de Vic

REPARTINT-SE EL PODER

2009-11-16T09:46:00.003+01:00

Article d'opinió publicat a El 9 Nou el 13 de novembre de 2009

En el passat ple de Vic, on es van aprovar les ordenances municipals per a l’any 2010, l’equip de govern ens volia vendre una altra vegada garses per perdius, però el nostre grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) no vam ser tan ingenus de caure en les enganyifes del regidor d’Hisenda, Sr. Burgaya. La falta de credibilitat i de coherència de l’equip de govern i del seu regidor d’Hisenda demostra un cop més la voluntat d’engany als ciutadans.

El Sr. Burgaya ja ens va enganyar l’any passat quan ens va dir que la puja mitjana entre impostos i taxes era del 2,89%. El que no deia el regidor d’Hisenda era que l’IBI, un dels impostos que afecten més directament les butxaques dels contribuents, l’apujava un 4,8%, agafant com a referent l’IPC del mes de setembre. I un es pregunta: per què el Sr. Burgaya no ha agafat aquest any el referent de l’IPC del mes de setembre? La resposta és molt senzilla: al Sr. Burgaya li agrada jugar sempre al seu favor i en contra dels interessos dels ciutadans. Per tant, per lògica pura, si l’equip de govern fos lògic en termes econòmics, i per coherència, si en tinguessin, que no en tenen, o per voluntat política, que tampoc en tenen, i si haguessin volgut recuperar una mica la seva credibilitat, haurien hagut d’abaixar les taxes i els impostos d’acord amb l’IPC del passat mes de setembre tal com proposava PxC, és a dir, aplicar una rebaixa d’un 1% en impostos i taxes.

El problema que té aquest tripartit, que tan malament està governant la nostra ciutat i que perjudica tots els ciutadans, és que l’actual equip de govern no comparteix el poder sinó que se’l reparteix, cadascú el seu tros i la seva parcel•la. I per tant, ara que comencen a pensar en les eleccions, cap dels tres partits vol adaptar les seves despeses a la situació de crisi i cap dels tres partits vol renunciar a la seva política partidista, a l’extremada despesa que han creat tots i cadascun dels regidors durant aquests anys. Una despesa innecessària i insuportable per un ajuntament com el de Vic.

Prescindir dels anomenats càrrecs de confiança, que són absolutament innecessaris i inútils: vull recordar que els alcaldes i regidors anteriors no els tenien i l’Ajuntament funcionava millor. Abaixar els sous de l’alcalde i regidors, que són molt elevats en termes absoluts i en comparació amb d’altres municipis. Acabar d’una vegada amb el descontrol dels diners municipals regalats als immigrants magribins, que s’aprofiten del seu papanatisme i de la desídia i desinterès amb què aquest equip de govern gestiona els diners de l’Ajuntament. Uns magribins i magribines que ni treballen ni volen treballar, que es tanquen en el seu món sense cap voluntat d’integrar-se i que no contribueixen en res a la ciutat: ni paguen impostos ni estan empadronats, però figuren en les llistes dels subvencionats. Com també els vam demanar que escoltin més aquells vigatans i aquelles vigatanes a qui l’Ajuntament ha negat un ajut o li ha donat una ajuda miserable.

Aquestes van ser algunes de les propostes que el nostre grup municipal de PxC va proposar a l’equip de govern. Però l’equip de govern no escolta el principal grup de l’oposició ni escolta les reclamacions dels vigatans necessitats, dels que passen problemes econòmics autèntics, dels que no arriben a final de mes a causa de l’atur, de la hipoteca, de les pensions petites que perceben, etc., demostrant la separació que hi ha entre els que ens estan governant i els ciutadans. Els vigatans van per un cantó i ells per un altre.

I el problema és que aquest tripartit deixarà les arques d’aquest Ajuntament al pròxim govern municipal de Vic amb una hisenda empobrida, endeutada, hipotecada i asfixiada. I el responsable de tot això no serà altra persona que l’alcalde Vila d'Abadal.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament Vic

EL PITJOR GOVERN QUE HA TINGUT VIC

2009-11-03T02:02:00.002+01:00

REVISTA VIC.CAT, (revista d’informació de la ciutat) Nº 8 OCTUBRE DE 2009. EL PITJOR GOVERN QUE HA TINGUT VIC

La desafecció que han generat a tots els vigatans en Vila d’Abadal, en Xavier Solà i en Josep Burgaya, ha estat el més rellevant del que portem de legislatura.

Sens dubte que el trispartit que actualment està governant la nostra ciutat, passarà a l’historia per ser el pitjor govern que ha tingut mai Vic en aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics. La desafecció que han generat a tots els vigatans l’alcalde Vila d’Abadal, (CiU); el primer tinent d’alcalde Xavier Solà, (CiU); i en Josep Burgaya, (PSC); ha estat el més rellevant del que portem de legislatura.

Un es pregunta: A qui cau bé en Vila d’Abadal, en Xavier Solà o en Josep Burgaya? La resposta és molt senzilla: A ningú. I això es comprovarà a les properes eleccions municipal del 2.011 quan els vigatans els castigaran a les urnes. Plataforma per Catalunya (PxC), continuarem treballant per seguir-nos guanyant la confiança dels vigatans i poder assolir l’Alcaldia en les municipals de 2011.

En aquest més de dos anys que portem de legislatura, per l’única cosa que han servit aquest tres personatges (a part de saquejar les arques de l’Ajuntament) ha estat generar una total desil•lusió als ciutadans i ciutadanes de Vic. Dos anys els quals només han servit per apujar-nos els impostos i les taxes als contribuents, assegurar-se uns bons sou, crear vint-i-tres càrrecs de confiança i enxufar a tots els seus amics i familiars, s’ha arribant a tal punt que això en comptes de ser un equip de govern sembla més una junta d'accionistes.

Tots els macro-projectes d’aquest equip de govern sembla ser que han quedat aparcats. Les grans aspiracions del senyor Burgaya de voler fer un nou recinte firal, el Parc Tecnològic o el nou mercat municipal, sembla ser que han passat a millor vida, o sigui, a l‘àlbum de projectes del senyor Burgaya on l’haurà de guardar al calaix dels fums.

PxC no és la primera vegada que denunciem la incapacitat del trispartit per governar la nostra ciutat. L’arrogància i la prepotència que te tant en Vila d’Abadal, en Xavier Solà i en Burgaya de volgué fer les coses a la seva manera i sense escoltar a la societat civil, ha generant una total desconfiança no tan sols a l’oposició sinó a tots els ciutadans de Vic.

Això porta a PxC a fer una oposició pura i dura. PxC continuarem marcant el full de ruta durant el que queda de legislatura malgrat això no agradi a alguns. I ho continuarem fent perquè som i serem fidels a la gent que ens va votar i per la responsabilitat que comporta ser el primer grup de l’oposició.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

ELS VIGATANS: EMPRENYATS I AMB RAÓ

2009-07-10T23:59:00.001+02:00

Article d'opinió publicat a la revista VIC.CAT, (Revista d'informació de la ciutat) Nº 7 juny de 2009

El POUM no ha fet altra cosa que generar una gran incertesa i inseguretat

Qui ho havia de dir que en aquests dos anys que portem de legislatura, que el macroequip tripartit que governa la ciutat de Vic, format per CiU, PSC i ERC haguessin pogut fer tants disbarats i al mateix temps haguessin pogut fer emprenyar tant els vigatans.

Algú pot estar content amb el govern que tenim a la nostra ciutat? Jo diria que no. Més malament del que s’està fent ja no es pot fer. Com he dit en més d’una ocasió, aquest govern que tenim a la nostra ciutat passarà a l’historia per ser el pitjor govern que hagi tingut la nostra ciutat en aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics.

Un dels defectes més greus dels que avui ens estant governant a la nostra ciutat és la seva arrogància i la seva prepotència, és que es creuen que estant per sobre del bé i del mal, que es consideren que són els més savis i a sobre es pensen que ho poden fer tot i a més ho poden fer sols sense escoltar a la societat civil.

L’enrenou muntat entorn del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), és un exemple clar de la incapacitat d’aquest galàctic equip de govern, i això ho demostren les quasi 800 al·legacions que han presentat els ciutadans.

El nostre grup municipal ja va manifestar en el ple del 23 de febrer que no estàvem satisfets ni per la forma que l’equip de govern ha elaborat el POUM ni pel seu contingut. Un POUM que s’ha fet només des de la teoria, sense tenir en compte les necessitats reals dels ciutadans. Un POUM que s’ha elaborat des de la confrontació amb la societat civil, especialment la que més pot col·laborar en el desenvolupament econòmic de la nostra ciutat.

Des de Plataforma per Catalunya (PxC) sempre hem considerat que el POUM és un tema d'una gran importància perquè afecta molt directament a una bona part de la ciutadania, i per tant, com a principal grup de l’oposició és la nostra obligació vetllar per tot el que pugui afectar els nostres ciutadans.

Per això i davant les inquietuds generades per part de la ciutadania, el fracàs en el procés del POUM i davant les contradiccions que hi ha entre l’aprovació inicial i el previst en l’Avanç del Pla , PxC ha demanat la retirada del POUM.

I ho hem demanat perquè davant d’aquest drama, considerem que el POUM, en lloc d’esdevenir un instrument que faci més confortable la vida dels ciutadans, no ha fet altra cosa que generar una gran incertesa i inseguretat.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

EL 9 NOU, 19/06/2009; PÀG. 26 OPINIÓ LA CUP, UN PARTIT QUE MOUEN DOS O TRES

2009-06-24T22:44:00.002+02:00

Article d'opinió publicat a El 9 Nou el 19 de juny de 2009.

La CUP no és ningú per donar-nos lliçons democràtiques. Aquesta organització radical és al darrere de molts dels actes antisistema i d’extrema esquerra que s’organitzen a Vic. Fa uns dies que els mitjans de comunicació es fan ressò de declaracions polèmiques entre la Candidatura d’Unitat Popular (la CUP) i el nostre partit, Plataforma per Catalunya (PxC).

La cosa va pujar de to en el darrer ple municipal, on després d’una discussió la CUP diu que els hem insultat i volia que l’alcalde ens prengués la paraula i ens expulsés del ple. De passada, aquest partit radical ens va tractar també de “xenòfobs” i “antidemocràtics.

Amb tot el respecte, el fet que diguéssim que eren uns “borratxos” i “bruts” està perfectament justificat perquè molta gent de la CUP participa activament en activitats antisistema que es fan a Vic com el Birranostrum, que consisteix a promoure el consum de cervesa i la disbauxa al carrer. És la veritat, i la realitat.

D’altra banda, nosaltres no som un partit “xenòfob” ni “antidemocràtic”. Nosaltres som un partit legalitzat i democràtic que no estem en contra de la immigració sinó que estem en contra de la immigració massiva i descontrolada que patim. I és en contra d’aquest fenomen que lluitem perquè s’estableixin controls legals de tota classe. Per lluitar contra tots els problemes directes i indirectes que està portant tot això.

Una organització com la CUP, que és plena de gent que admiren la Cuba de Fidel Castro, el món batasuna del País Basc, la Líbia de Gadafi, o l’Organització per l’Alliberament de Palestina del desaparegut Arafat… no pot donar lliçons de democràcia, ni a nosaltres ni a ningú.

És una organització d’extrema esquerra en què bona part de la seva gent senten admiració per les poques dictadures comunistes que encara queden al món. Si això és el que entenen per democràcia, i el que volen per Vic, estem arreglats.

Que nosaltres defensem a qui va ser rei de Catalunya i Aragó, Jaume I, és perfectament normal. Jaume I va conquerir per l’Europa cristiana les Illes Balears i el territori que ara és la Comunitat Valenciana que eren en mans de l’Islam.

Territoris on va portar el nostre idioma i que va incorporar a la Corona de Catalunya i Aragó. Que la CUP s’abstingui en la nostra moció per portar a Vic una exposició sobre Jaume I no s’entén.

No diuen que són independentistes? Com es poden abstenir de portar a Vic una exposició sobre el rei més important que va tenir mai l’antiga Corona de Catalunya i Aragó, conqueridor de Mallorca i València?

Quines contradiccions que tenen aquesta gent... De tota manera, tampoc cal sobrevalorar la CUP perquè no representen massa gent. Tot plegat, és un partit que el mouen entre dos o tres. Per exemple, resulta que qui es dedica a fer cartes al director defensant la CUP és un tal Albert Portell. No és un simpatitzant qualsevol sinó que és parella de la regidora Laia Jurado. Estaria bé que no amagués aquest detall perquè llavors quedaria clar que no és objectiu. Que és part interessada…

Josep Anglada i Rius.
President de PxC i regidor a l’Ajuntament Vic

EL PRESSUPOST DEL BLA,BLA,BLA...

2009-03-15T00:07:00.001+01:00

Article d'opinió publicat a la revista VIC.CAT, (Revista d'informació de la ciutat) Nº 6 Març de 2009

En el passat ple del mes de desembre, el galàctic equip de govern de l’Ajuntament de Vic format per CiU, PSC i ERC, varen aprovar amb el vot en contra de Plataforma per Catalunya (PxC) un pressupost de 44.522.238 €. Un pressupost que en cap aspecte està pensat ni en millorar la qualitat de vida dels vigatans, ni en millorar l’atenció i el servei a les persones, ni en la seguretat dels nostres carrers. Això si, destinant unes partides prou substancioses per els que ells anomenen nou vinguts.

El Sr. Burgaya, el mag de les finances municipals, el que apuja els impostos i taxes en plena crisis molt per sobra de l’IPC, és un home en poc criteri econòmic i social, que en contes de treballar en una sèrie de mesures concretes d’estalvi com per exemple: retallar la despesa corrent, la publicitat, les despeses de protocol, disminuir el sou de l’alcalde, de regidors i de càrrecs de confiança, el que fa aquest personatge anacrònic, de frases buides sense valor, arrugades sense substància i pansides com unes flors velles, és atemptar la butxaca dels vigatans amb decorats de paraules buides, ja que els rebuts municipals arribaran amb tota la fredor sense compassió als ciutadans de Vic pagant els impostos el triple de cars que el cos de la vida.

Aquest ha estat un altre dels grans errors que ha tingut l’alcalde de Vic, i van..., de deixar en mans d’un home tan maquiavèl·lic com és el Sr. Burgaya les finances de l’Ajuntament de Vic.

Si l’equip de govern fos sensible amb els problemes i les preocupacions del vigatans, haurien de sentir vergonya de cobrar el que cobren en els moments actuals, uns sous d’escàndol que haurien de rebaixar-se en els moments actuals.

PxC no va votar a favor d’aquests pressupostos perquè els partits que tan malament governen la ciutat i que tan malament gestionen els diners de tots els ciutadans, segueixen afavorint els immigrants en perjudici de la gent del país. Perquè són uns pressupostos que no tenen cap credibilitat ni rigor. Perquè són uns pressupostos que no aportant res de positiu ni a les famílies ni a les empreses. I Perquè l’equip de govern no s’aplica ni l’austeritat ni el rigor que haurien de fer en els moments actuals.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

UN POUM QUE NO ENS SATISFÀ DEL TOT

2009-02-27T17:50:00.003+01:00

Article d'opinió publicat a El 9 Nou el 27 de febrer de 2009.

Aquest passat dilluns es va aprovar inicialmente el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El nostre grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) s’hi va abstenir per conside• rar que aquest POUM és un planejament molt pla, molt prim, molt poc ambiciós, que no té la capaci• tat suficient per satisfer les necessitats i fer front als reptes que en aquests moments té la nostra ciutat, especialment en aquests moments de greu crisi econòmica. I ens hi vam abstenir perquè creiem que s’ha incomplert el Programa de Participació Ciutadana i per la possibilitat que s’hagi incorregut en alguns defectes legals en la tramitació del nou POUM que pugui comportar la seva declaració de nul•litat com a conseqüència d’algun recurs contenciós administratiu.

El que havia d’haver fet l’equip de govern després de la pomposament anomenada “Assemblea de la Ciutat de Vic pel nou POUM”, que es va celebrar el 21 de febrer de 2008 (i que va significar el cessament del director de l’oficina tècnica del nou POUM, el Sr. Josep Cullell, pel simple fet de dir per dues vegades a l’alcalde i als altres regidors de l’equip de govern que “ni els tècnics poden fer de polítics ni el polítics poden fer de tècnics”, i que va suposar seguidament que els senyors Jornet, Llop i Pastor, en solidaritat amb el cessament del Sr. Cullell, renunciessin també a seguir amb els treballs de redacció del nou POUM), era convocar un nou concurs amb els al•licients necessaris perquè s’hi poguessin presentar el màxim nombre de prestigiosos professionals amb visions urbanístiques no condicionades per passades actuacions.

Com deia abans, l’equip de govern ha incomplert el Programa de Participació Ciutadana que es va aprovar en el ple de 5 de novembre de 2007, en el qual, com a rèplica d’una intervenció del nostre grup municipal de PxC, l’alcalde es va comprometre que tots els ciutadans poguessin participar plenament en l’elaboració del nou POUM. Així com també l’equip de govern ha suprimit tots els actes externs, com poden ser les sessions informatives temàtiques, les sessions amb els grups sectorials, etc., i s’ha limitat tan sols a mantenir les reunions del nou equip redactor amb les persones que ho han demanat.

Per tant, creiem que si no s’havia de complir tot el Programa de Participació Ciutadana aprovat per aquest ple municipal i que el nou POUM s’ha d’ajustar a les previsions de l’Avanç del Pla, i com no s’ha acomplert tot aquell Programa ni el nou POUM s’ajusta a les previsions de l’Avanç del Pla, per no incórrer en més defectes legals en la tramitació del nou POUM que puguin comportar la seva declaració de nul•litat, abans d’aquesta aprovació inicial hauria estat necessari aprovar les modificacions d’aquell Programa de Participació Ciutadana i aprovar un nou Avanç del Pla.

Però el problema del macroequip tripartit que governa la nostra ciutat és que es pensen que ho poden fer tot i a més ho poden fer sols. Avui, els partits de l’oposició, davant les confuses i contradictòries gestions que ha portat l’equip de govern, a hores d’ara encara no sabem qui són tots els que han participat en la redacció del POUM i en quines condicions legals i econòmiques ho han fet. Per altra banda, hem comprovat que els professionals de la casa, especialment els que podem anomenar com els de “tota la vida”, i els quals com que encara els queda molt temps per continuar treballant en el nostre Ajuntament, són els que haurien d’aplicar el nou POUM, però no només no han participat en la seva redacció, sinó que pràcticament desconeixen el seu contingut, ja que ni se’ls ha explicat ni se’ls ha demanat la seva opinió.

Però desgraciadament, el nou POUM ha estat elaborat no només des de la teoria, sense tenir en compte que el planejament urbanístic ha de servir com un dels més eficaços instruments pel desenvolupament econòmic de Vic, sinó també des de la confrontació amb la societat civil, especialment la que més pot col•laborar en el desenvolupament econòmic de la nostra ciutat.
Així, el nou POUM confirma la creació d’un també pomposament anomenat “Palau de Justícia” (amb aquests noms sembla impossible que governin socialistes i republicans) contra el criteri del Col•legi d’Advocats de Vic i del Departament de Justícia de la Generalitat, els quals veien millor la solució de reformar tot l’edifici de propietat municipal de la rambla de l’Hospital, on estava situada l’anterior comissaria de la Guàrdia Urbana i pel darrere unir aquest edifici amb el dels actuals jutjats.

O com pot ser el cas de les desprogramacions fetes que en la gran majoria de casos perjudiquen els drets dels propietaris que els van adquirir i van pagar-ne un preu basant-se en la qualificació urbanística donada pel Pla General d’Ordenació Urbana.

Per tant, esperem que durant la tramitació, que ara continuarà, es pugui millorar fins al punt que puguem votar afirmativament en la seva aprovació provisional.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

PLATAFORMA PER CATALUNYA PARLA CLAR I CATALÀ

2009-02-14T18:31:00.002+01:00

Article publical al 9 Nou del Vallès el 13 de febrer de 2009

En resposta a l'article d'opinió publicat pel director d'El 9 Nou del Vallès, Josep Mas, en l'edició del divendres dia 6 de febrer ens veiem en la necessitat de fer algunes puntualitzacions.

Plataforma per Catalunya (PxC) no és un partit que alimenti "la idea de la confrontació". En absolut, PxC és un partit legalitzat i democràtic que quan adverteix dels perills que comporta el fenomen de la invasió d'immigració massiva i descontrolada que patim no exagera en absolut. En aquesta idea coincideix amb el què pensa gran part de la població catalana.

Com hem anat dient des del primer dia, per Plataforma per Catalunya la seguretat i la llibertat del ciutadans de Catalunya són per nosaltres essencials.

Que encertem el nostre discurs ho demostren els bons resultats electorals que hem obtingut allà on hem aconseguit articular candidatures sòlides.

En aquests moments hem acabat de crear la gestora del partit al Vallès i treballem per preparar candidatures per les eleccions municipals del 2011.

PxC té presència de militància en diversos ajuntaments de la comarca com ara: Granollers, Canovelles, Mollet, Montmeló, La Garriga, Cardedeu, Montornès i l'Ametlla.

Plataforma per Catalunya va arribant a tots els racons i comarques de Catalunya, perquè grata els talons de l'antiga Catalunya oficial Pujolística que ja forma part del passat.

Com hem anat dient sempre, per Plataforma per Catalunya la seguretat i la llibertat del ciutadans de Catalunya, són per nosaltres essencials, ja que sense seguretat no hi ha llibertat i la llibertat no tant sols fa feliç a la persona sinó que la fa persona, i es tracta que el dia de demà les següents generacions puguin gaudir amb tota la llibertat de la nostra llengua i els nostres costums i del nostre país, que serà en el futur el seu país.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

UNA LLIÇO D'AMOR DE CRISTIÀ

2008-12-21T22:55:00.003+01:00

Carta al director publicada al 9 Nou el 19 de desmbre de 2008

Divendres passat, EL 9 NOU deia que el papa farà sant el pare Coll i que beatificaran Josefina Vilaseca. Però llegint la carta de Josep Anglada, benaventurat paladí de l’amor fraternal (que el Senyor il•lumini pels segles dels segles), crec que l’Església catòlica s’equivoca. Aquí, l’únic que es mereix pujar als altars en vida és el senyor Anglada, que en el seu escrit publicat per aquest diari proclama la defensa dels pobres, els més vulnerables i els més desfavorits socialment. Tota una lliçó d’humanitat, però que exclou la immigració musulmana massiva i descontrolada que va a les mesquites i que de vegades està vinculada amb el terrorisme internacional. Les bellíssimes paraules del bon cristià Josep Anglada em recorden les de Jesús a l’Evangeli segons Sant Mateu (25. 37-40) quan diu: “... et vam veure famolenc i et vam alimentar, assedegat i et van donar de beure, sense llar i et vam acollir, sense roba i et vam vestir, malalt o a la presó i et vam venir a veure... En veritat us dic que el que vau fer amb un d’aquests germans meus més petits m’ho vau fer a mi”. Encara que el Nou Testament no ho digui, és evident que, segons les benaurances angladianes, el bon cristià té l’obligació d’ajuda tots els pobres del món, menys la xusma musulmana, que és més dolenta que la tinya. Estic convençuda que d’aquí a pocs anys, la majoria de nens i nenes que neixin a Vic es diran Josep dels Sants Anglada (o Josefina). Quina lliçó d’amor cristià!

Cristina Roure - Manlleu

NO AL VOT DELS IMMIGRANTS

2008-12-16T01:36:00.000+01:00

Article d'opinió publicat a Osona Comarca el 11 de desembre de 2008

El Pacte Nacional per la Immigració, que estan ultimant els partits parlamentaris catalans i que el Govern de la Generalitat vol aprovar abans de Nadal és la confirmació que han traït el seu propi poble i que s'han venut el poble català.

Aquest projecte, que costarà dos mil milions d’euros al llarg de quatre anys, inclou la proposta de concedir el dret de vot als comicis municipals per als estrangers amb cinc anys de residència a Catalunya. Dos mil milions d’euros destinats a la integració dels immigrants mentre la gent de casa continua engrossint les xifres d’atur. Però, què és el què en pensa la gent de tot això?

En una enquesta feta al portal web de La Vanguardia que plantejava si els immigrants amb residència legal a Espanya haurien de poder votar, un rotund 77% dels enquestats ha respost que NO. Al programa El món de RAC 1 dirigit per en Jordi Basté un significatiu 78% va manifestar-se en contra d’estendre el dret de vot als comicis locals als immigrants estrangers amb cinc anys de residència. La notícia va arribar també al mitjà televisiu, on un 89% dels televidents d’Els matins de Josep Cuní es va pronunciar en contra del vot immigrant.

Com es pot aprovar aquest Pla amb la ferma oposició de la voluntat popular? Per què no es fa una consulta oficial sobre immigració en forma de referèndum per saber què es el què pensa la ciutadania? Potser perquè els polítics saben que els resultats serien molt similars als d'aquestes enquestes.

A aquestes alçades és evident que el divorci entre la classe política catalana i els ciutadans és una realitat. Mentre els ciutadans pensen d’una manera els polítics s’entossudeixen en què la gent pensi d’una altra, en virtud d’una espècie de veritat que només ells són capaços de conèixer. L’abisme que s’està obrint entre els polítics i els ciutadans en el tema de la immigració és enorme. Què faran ara? Titllar de xenòfobs i racistes a la majoria dels catalans?

Concedir el vot als immigrants és una mesura del tot electoralista i oportunista que respon només a la necessitat de buscar nous votants. És evident que, els immigrants, en cas de poder votar, donarien el seu vot als partits que aprovin aquesta mesura. I tot això, per què? Amb l’horitzó de les eleccions autonòmiques de 2010 el tripartit és conscient que la gestió que està duent a terme està resultant desastrosa, i no hi ha cap dubte que els votants tradicionals dels partits que són al Govern de Catalunya exerciran un vot de càstig contra ells i buscaran opcions que, com Plataforma per Catalunya (PxC), exerceixi de portaveu de la veritable voluntat dels catalans. Llur ineptitud els hi passarà factura.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

BENAVENTURATS ELS QUI EL SENYOR IL•LUMINA

2008-12-16T01:31:00.001+01:00

Carta al director publicafa al 9 Nou el 12 de desembre de 2008

En resposta a la carta al director publicada a EL 9 NOU el dia 5 de desembre titulada “Mal exemple d’un cristià”, només cal dir que la Sra. Maria Carme Vila, que la signa, és evident que viu en un altre món, molt allunyada de la realitat i dels problemes del dia a dia que ens ha portat a Vic i al nostre país aquesta immigració massiva i descontrolada. I molt particularment la musulmana.

Quan reflexionar pot comportar un gran esforç per segons qui, entenc que el més fàcil sigui jutjar. I jutjar en va tal com ha fet vostè, Sra. Maria Carme Vila, per un catòlic com diu que vostè és, no és de rebut.

La mentida també va en contra de la fe cristiana, i vostè ha mentit. O vostè no va cada any a missa per Sant Miquel, o confon la meva persona per una altra, ja que jo no porto cap ciri a la mà per Sant Miquel.

Josep Anglada no es passa tot el sant dia criticant els immigrants, sinó a tots aquells que vénen al nostre país només a delinquir, aprofitar-se de nosaltres i contra tots aquells que des del seus centres de culte no fomenten la integració, sinó que tot sovint són centres d’adoctrinament islamista vinculats de vegades amb el terrorisme internacional. I vostè com a catòlica no li hauria de fer vergonya que jo personalment i des del meu partit, Plataforma per Catalunya (PxC), la nostra prioritat sigui defensar els pobres, els més vulnerables i els més desafavorits socialment i a tota la resta de gent autòctona. Jesús també defensava primer de tot els seus pobres, els que ell coneixia, el seu propi poble, el poble jueu.

Les ovelles esgarriades, que podria ser molt bé el seu cas, són aquelles que no volen veure més enllà del que tenen davant dels ulls. I això per desgràcia és el que li està passant a vostè.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament Vic

L'AJUNTAMENT CONTINUA ASFIXIAN ALS VIGATANS

2008-12-16T01:26:00.000+01:00

Article d'opinió publicat a la revista VIC.CAT, (Revista d'informació de la ciutat) Nº 5 Desembre 2008

En el passat ple del mes d’octubre, el grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) va ser l’únic grup de l’Ajuntament de Vic que va votar en contra de les noves ordenances fiscals per l’any 2.009. I no varem votar-hi a favor perquè varem considerar que a pujar un 4,8% en impostos com l’IBI o l’IAE que són potestat de l’Ajuntament, o la taxa d’escombraries, la del cementiri, la del clavegueram, les dels guals, etc., era exesiu i desproporcionat i a més si tenim en compta que l’IPC interanual acabarà previsiblement per sota del 3%. Apujar un punt i vuit dècimes per sobre de l’IPC, és abusar dels contribuents vigatans. El que s’hauria d’haver fet era congelar-los per tal de deslliurar una mica més als contribuents de la nostra ciutat.

PxC va proposar al tripartit vigatà format per CiU, PSC i ERC i com a mesura per tal de fer front a la crisis actual la congelació d’impostos i taxes per l’any 2.009. I també que es congelin el sou i les indemnitzacions de l’alcalde, els regidors, els càrrecs de confiança, i altres càrrecs directius assimilables als anteriors. Varem proposar bonificacions del 100 % per a les famílies que no puguin pagar la hipoteca o el lloguer del pis. Igualment per als jubilats, per a les vídues, per a les famílies amb membres que pateixen discapacitats i per als aturats. Com també eliminar tots aquells càrrecs de confiança que són innecessaris i duplicats. 25 càrrecs de confiança anomenats a dit entre amics, familiar i coneguts representa un cost anual per l’Ajuntament de 700.000 euros.

És evident que el tripartit vigatà en política no sedueixen. Viuen com una mena d'orgia especulativa. Es consideren selectes, que estan per sobre del bé i del mal. El tripartit vigatà els fa falta realisme, coratge, humilitat i austeritat. Un tripartit que viu en el seu globus tancat, indiferent, insensible al sofriment de la gent de Vic, als seu negatius econòmics i a las seves preocupacions laborals.

Un cop més el tripartit ens ha demostrat la seva incapacitat per governar una ciutat com Vic, demostrant-nos que no té lideratge, ni projectes, ni capacitat per prendre decisions per combatre la crisis actual.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

L'AJUNTAMENT ENS ASFIXIA

2008-10-31T18:24:00.001+01:00

Article d'opinió publicat al 9 Nou el 31 d'octubre de 2008

Cada dia que passa estem més preocupats perquè l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic en general, i l’alcalde en particular, no fan cap gest rellevant per ajudar a aquells ciutadans que més ho necesiten i tendeixen a perjudicar l’economia de la gent de Vic augmentant desmesuradament els impostos.

Nosaltres entenem que estem en moments de crisi i que l’Ajuntament de Vic hauria de donar exemple (com sí que estan fent altres ajuntaments de Catalunya) i per tant el que ens convindria seria un increment zero, és a dir, la congelació dels impostor i taxes locals. Les administracions responsables són aquelles que no fan carregar sobre els ciutadans la crisi econòmica que també pateixen. Augmentant els impostos l’Ajuntament el que està fent és donar un exemple de gran immaduresa política.

L’equip de govern primer mira els seus interesaos partidistes abans que els interessos dels ciutadans. Ells en política no sedueixen. Viuen com una MENA d’orgia especulativa. Es consideren selectes, que estan per sobre del bé i del mal (sembla que només busquin enriquir-se el més ràpidament possible).

El senyor Burgaya és molt perillós administrant els diners dels ciutadans de Vic. I l’alcalde, un irresponsable per deixar-li fer. No tenen en compte que la situació laboral de molts vigatans i vigatanes pot ser incerta, d’atur creixent. Que més sovint del que nosaltres voldríem els seus petits sous, la seva petita pensió, en molts casos insuficient, no els permet arribar a pagar la hipoteca que han de pagar amb un interès cada cop més elevat. Que cada dia hi ha més empreses amb dificultats.

És molt perillós que un home com el senyor Burgaya administri els diners de la ciutat només amb la intenció d’apujar i apujar els impostos.

Com a partits tradicionals els fa falta realisme, coratge i humilitat. No per ignorar el que està passant aconseguirem que no passi. Els ciutadans han perdut el valor de la confiança. La confiança és un acte de fe. La confiança no és un do, és quelcom que es conquereix amb projectes valents, austeritat i esforç. I ara és el que tocaria fer.

Són com un tren que arriba amb retard, i per això ja es comença a veure clar que molts ciutadans han deixat de confiar en les seves promeses electorals.

El senyor Burgaya assegura, amb cara riallera, però banyabaix, que els impostos directes tindran un increment global del 3,01%, inferior a l’IPC. Però fa trampes. El senyor Burgaya menteix. Vol que els ciutadans de Vic ens empassem la péndola sense tastar-la. El que ha de dir és que l’IBI, que el pagarà quasi tothom, puja entre el 4,8 i el 5,5%. Un increment exagerat, puja més que mai. El mateix engany el practica en els impostos indirectes, on l’increment també serà del 4,8%.

I ara passem a les taxes. Diu el senyor Burgaya que l’increment global serà del 3’54%. Torna a practicar el mateix engany. Els ciutadans de Vic han de saber que pagarem la taxa de les escombraries un 4’8 % més cara, la del cementiri també, la de clavegueram igual, i la dels guals i la d’estacionament de vehicles, i etcètera. No les apugen un 3’54% sinó un 4’8%. L’equip de govern creu que ara és el moment més oportú de crear una nova taxa per les activitats en els centres cívics? És conscient que les persones que freqüenten aquests centres cívics solen ser en la majoria dels casos un dels col•lectius de la nostra ciutat amb més necessitat?

PxC hem proposat la congelació d’impostos i taxes. I també que es congelin el sou i les indemnitzacions de l’alcalde, els regidors, els càrrecs de confiança i altres càrrecs directius assimilables als anteriors. Hem proposat bonificacions del 100% per a les famílies que no puguin pagar l’hipoteca o el lloguer del pis. Igualment per als jubilats, per a les vídues, per a les famílies amb membres que pateixen discapacitats i per als aturats. Com també eliminar càrrecs de confiança, no tots, però sí tots els que són innecessaris i duplicats: una bona colla. I si no saben quins, nosaltres els hi indicarem.

Un cop més l’alcalde ens ha demostrat la seva incapacitat per governar una ciutat com Vic, fent palès que no té lideratge, ni projectes, ni capacitat per prendre decisions per combatre la crisis actual.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

VIC CONTINUA SENT UNA CIUTA INSEGURA

2008-09-25T00:34:00.000+02:00

Aeticle d'opinió publicat a Osona Comarca el 29 d'agost del 2008

Aquest estiu hem pogut llegir diverses notícies aparegudes a la premsa comarcal sobre la situació de por i temença que tenen molts veïns del Remei i de l'Estadi per aldarulls i baralles que s'han viscut en diversos carrers del barri per conflictes especialment entre grups de magrebins presumptament relacionats amb tràfic de drogues.

Així, la barberia que regentava un magrebí va ser parcialment destrossada per un grup de magrebins amb els quals podia tenir-hi alguna classe de deutes pendents. D'altra banda, grups de veïns del C/ Pare Huix recullen signatures per denunciar la situació d'un bar de la zona on pressumptament s'hi estaria fent tràfic de drogues de manera més o menys habitual.

És molt trist i lamentable haver de llegir aquestes notícies (que anys enrera només les veiem en les pel·lícules nordamericanes de gàngsters) que ens pasen al costat de casa. Al Remei i l'Estadi i, per extensió, a tot Vic.

Cal posar en evidència la ineficàcia de l'equip de govern de l'Ajuntament de Vic a l'hora de fer front a aquestes situacions i la falta de contundència en el terreny de la seguretat ciutadana.

Plataforma per Catalunya, una vegada més, dóna total suport a la tasca dels veïns que volen treure del barri lacres tant greus com les que estan patint. Els veïns que volen que s'actuï sobre el conflictiu bar del C/ Pare Huix ja han recollit més de dues-centes signatures.

El nostre partit porta ja uns quants anys lluitant amb tots els mitjans que tenim a l'abast per pressionar perquè es posi ordre al fenomen de la immigració massiva i descontrolada que estem patint i que porta la ciutat de Vic pel camí de la degradació. Potser ja de manera imparable.

Estem convençuts que en les eleccions municipals del 2011 Convergència i Unió, el Partit Socialista i Esquerra Republicana (els partits que conformen aquest estrany pacte de govern que avui governa Vic) rebran un fort càstig electoral. Estem convençuts que els vigatans i els vigatanes votaran en percentatges molt elevats a Plataforma per Catalunya perquè nosaltres som l'única alternativa realista per aturar la degradació de Vic.

Els veïns del Remei i l'Estadi saben (els hi hem demostrat en moltes ocasions) que PxC els ajuda i els ajudarà en tot i per tot.

Només si Plataforma per Catalunya arriba a tenir l'alcaldia de Vic, amb majoria absoluta, es podran sol·lucionar de veritat tots aquests greus problemes. I cada dia hi ha més gent convençuda que aquest és el camí.

Veient el clima d'inseguretat i la por que comencen a viure els veïnats de diferents punts del Remei i l'Estadi cal denunciar la ineficàcia de l'alcalde Josep Maria d'Abadal i també del cap del grup socialista Josep Burgaya (que com a regidor té responsabilitat sobre aquesta zona en concret).

Vila d'Abadal i Burgaya només practiquen una política d'aparença sense voler sol·lucionar els problemes de fons. I això Vic, lamentablement, ho acabarà pagant.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

A PLATAFORMA PER CATALUNYA PENSEM EN LA GENT GRAN

2008-09-25T00:28:00.000+02:00

Article d'opinió publicat a la revista VIC.CAT, (Revista d'informació de la ciutat) Nº 3 SETEMBRE 2008

Un dels col•lectius que des de Plataforma per Cataluyna (PxC), ens mereix més de respecte es el de la tercera edad. De la gent gran. O millor dit de les persones amb més experiencia. Un col•lectiu en creixement a Vic i que mereix tota la nostra atenció.

Avui les generacions que han viscut la transició democràtica són part del col•lectiu dels denominats sèniors, gent gran de segona i tercera edad, de molts jubilats, pre-jubilats, pensionistes els que tenen molt a dir en defensa de la seva dignitat i respecte per molt que avui es traduieix en càrrega social quan en realitat es mereixen una bona qualitat de vida per el sol fet d’haver col•laborat a construir la ciutat que es pretèn sigui moderna o intel•ligent.

Com hem dit avanç des de PxC som especialment sensibles a les necessitats i mancances relacionades amb el món de la tercera edad. Des d’aquests àmbits se’ns va fer arribar una proposta concreta. De la mateixa manera que en anteriors ocasions ens n’han fet arribar altres.

La proposta d’aquesta ocasió era la necessitat d’instal•lar bancs a la Plaça Major de Vic, perquè les persones grans o amb dificultats hi puguin seure. Nosaltres volíem que els equips tècnics municipals estudiessin el tema en un termini raonable de temps i dicidissin quines serien les ubicacions més adequades. I els que governen hi van votar en contra. No són consients que les persones jubilades són un col•lectiu cada dia més nombros i important.

Plataforma per Catalunya, considera que realitzar mesures destinades a millorar el benestar d’aquest col•lectiu, així com el de tota la ciutadania, és un objectiu prioritari d’una encertada política de govern.

El col•lectiu de les persones grans és, un col•lectiu a protegir perquè es tracta de persones amb moltes problemàtiques lligades sovint a la salut i a vegades lligades a situacions familiars precaries.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

L'ALCALDE DE VIC NOMÉS SERVEIX PER COL·LOCAR FAMILIARS i AMICS

2008-08-29T22:43:00.000+02:00

Article d'opinió publicat el 29 d'agost del 2008

Tota aquesta problemàtica del polèmic projecte d'aparcament de vehicles al subsòl de la Rambla Josep Tarradellas torna a posar en evidència que l'actual alcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal (conegut terratinent de la casa pairal del Cavaller de Vidrà) i el seu equip de govern no escolten les reivindicacions dels ciutadans. Van a la seva i no els interessa gens el què pugui pensar la gent.

Plataforma per Catalunya ha recollit unes sis-centes signatures en menys de dues setmanes demanant que no es construeixi l'aparcament per a vehicles que volen fer a la Rambla Tarradellas.

Vila d'Abadal és prepotent, arrogant i dictador. Un tarannà ben diferent del què tenia l'anterior alcalde Jacint Codina. Codina en el seu moment va escoltar les reivindicacions del veïnat de la Rambla Josep Tarradellas quan es van oposar a l'obertura d'una església pentecostal.

Al terratinent del Cavaller de Vidrà que CiU ha posat d'alcalde de Vic l'única cosa que li preocupa és anar-se enriquint saquejant les arques municipals a base de sous gegantins i també anar "col•locant" als seus familiars i amics més propers.

Estem segurs que els ciutadans i les ciutadanes de Vic veient els sous que s'han posat i actuacions com aquest projecte d'aparcament en contra del qual està la major del veïnat estan esperant amb candeletes les properes eleccions municipals per fer-los fora. Per fer fora aquesta colla de vividors de l'Ajuntament.

També cal fer un esment al tinent d'alcalde Sr. Burgaya. S'hi està bé a l'equip de govern cobrant sous d'escàndol a costa dels vigatans, veritat?

On el té ara aquell instint tant d'esquerres que vostè Sr. Burgaya tantes vegades ens va voler mostrar la passada legislatura quan ens deia que s'havia de fer una societat de pàrquing municipal.

El què passa és que llavors vostè estava a l'oposició. Ara veu les coses de manera molt diferent. El Sr. Burgaya veu les coses diferent perquè ara està al govern i amb les butxaques plenes.

Ara ja no cal fer cap societat de pàrquing municipal. Ja no l'interessa, i a l'altre tinent d'alcalde Sr. Xavier Solà encara menys.

Algun dia ens hauran d'explicar amb calma quins interessos hi tenen vostès amb aquests pàrquings.

Sis-centes signatures són moltes signatures. A vostè, Sr. Alcalde li falta sentit comú i humilitat. És massa orgullós i cregut. Si vostè tingués realment esperit democràtic faria un referèndum. No val a dir que una quarta part de signatures són de gent que no viuen al barri. Faci una consulta popular al veïnat per saber què vol realment el poble. Vostès només fan el què els dóna la gana, no el què vol la gent.

Vostès tenen una mentalitat molt allunyada de la realitat del carrer. Ni s'hi fixen. Viuen en un món tancat. En un món de la "jet-set". I això no li convé al poble de Vic.

No es poden fer reformes estructurals en un barri sense la complicitat dels veïns. I un mínim consens amb l'oposició.

Finalment, l'alcalde de Vic no és ningú per demanar-me quan cobro ni de què visc. En tot cas no visc de les arques municipals com si que fa ell. El què fa és un veritable saqueig de les arques municipals amb els sous gegantins d'ell i els seus col•laboradors més propers.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

UN ALCALDE PREPOTENT

2008-08-29T22:36:00.000+02:00

Carta al director publicada EL 9 Nou el 29 d'agost del 2008

L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, és prepotent, arrogant i dictador. Un tarannà ben diferent del què tenia l’anterior alcalde, Jacint Codina. Codina en el seu moment va escoltar les reivindicacions del veïnat de la rambla Josep Tarradellas quan es va oposar a l’obertura d’una església pentecostal.

Al terratinent del Cavaller de Vidrà que CiU ha posat d’alcalde de Vic l’única cosa que li preocupa és anar-se enriquint saquejant les arques municipals a base de sous gegantins i també anar “col• locant” als seus familiars i amics més propers.

També cal fer un esment al tinent d’alcalde, el “socialista” Sr. Burgaya. S’hi està bé a l’equip de govern cobrant sous d’escàndol a costa dels vigatans, oi?

Sis-centes signatures són moltes signatures. A vostè, Sr. alcalde, li falta sentit comú i humilitat. És massa orgullós i cregut. Si vostè tingués realment esperit democràtic faria un referèndum. Vostès només fan el que els dóna la gana, no el que vol la gent.

Vostès tenen una mentalitat molt allunyada de la realitat del carrer. Ni s’hi fixen. Viuen en un món tancat. En un món de la “jet-set”. I això no li convé al poble de Vic.

No es poden fer reformes estructurals en un barri sense la complicitat dels veïns. I un mínim consens amb l’oposició.

Finalment, l’alcalde de Vic no és ningú per demanar- me quant cobro ni de què visc. En tot cas no visc de les arques municipals com sí que fa ell. El que fa és un veritable saqueig de les arques municipals amb els sous gegantins d’ell i els seus col• laboradors més propers.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

UN ANY MÉS, L'ALCALDE PERMET QUE ES FACI BURLA DE LA FE CRISTIANA PELS CARRERS DE VIC

2008-07-20T23:00:00.002+02:00

Aeticle d'opinió publicat a Osona Comarca el 17 de juliol del 2008

Un any més hem assistit a la celebració del Birranostrum sense que l'alcalde de Vic hagi fet res per impedir-ho tot i tenint eines legals a la seva mà.

Cal denunciar públicament la passivitat de l'Ajuntament de Vic en permetre la celebració d'un "Birranostrum" convocat de manera anònima i sense haver demanat cap tipus de permís. D'aquesta manera l'Ajuntament ha permès una manifestació de burla i mofa de la fe cristiana pels carrers de Vic havent-ho pogut evitar.

Els participants del "Birranostrum" es van burlar de la fe cristiana davant mateix de les esglésies per les que anaven passant en el seu camí.

Plataforma per Catalunya entén que l'obligació de l'Ajuntament de Vic és fer complir les ordenances i, per tant, el "Birranostrum" s'hauria d'haver prohibit. Hi havia eines legals suficients per haver-lo prohibit.

Tothom té clar que els organitzadors del "Birranostrum" se senten molt "valents" de burlar-se amb els seus cartells i les seves samarretes de la fe de Crist. Però estem segurs que no faran el mateix davant les mesquites burlant-se de la fe de Mahoma.

Veient la gravetat de la situació és un escàndol que els mateixos responsables polítics de l'Ajuntament que han permès aquests fets després amb tota la cara s'atreveixin a seure als primers bancs de l'església en l'ofici de Festa Major.

L'exemple més clar de tot això, per acabar de demostrar la falta absoluta de vergonya dels que ens governen, és el primer tinent d'alcalde Xavier Solà que encara es va permetre el luxe de cantar el Salm, en la missa, com si aquí no hagués passat res.

Plataforma per Catalunya entén que burlar-se de les creences religioses en la via pública (a part de ser de molt mal gust) contradiu les ordenances municipals i que l'Ajuntament hauria d'haver impedit la celebració d'aquest acte.

Els que ens governen en contra de posar bancs per la gent gran

I aquests mateixos personatges que ens governen que permeten que de manera il·legal una colla de gent es burlin de la fe cristiana davant mateix de les esglésies de Vic quan és l'hora del ple municipal voten tots en contra de la nostra proposta de posar bancs a la Plaça Major perquè la gent gran hi puguin seure. Ja veieu si se l'estimen poc la ciutat.

A PxC som especialment sensibles a les necessitats i mancances relacionades amb el món de la tercera edat. De la gent gran. Un col·lectiu en creixement a Vic i que mereix tota la nostra atenció.

Des d'aquests àmbits se'ns va fer arribar una proposta concreta. De la mateixa manera que en anteriors ocasions ens n'han fet arribar altres. La proposta d'aquesta ocasió és la necessitat d'instal·lar bancs perquè hi puguin seure les persones grans a la Plaça Major.

Nosaltres volíem que els equips tècnics municipals estudiessin el tema en un termini raonable de temps i decidissin quines serien les ubicacions més adequades. I els que ens governen hi va votar tots en contra.

No són conscients -l'alcalde el primer que no n'és conscient- que les persones jubilades són un col·lectiu cada dia més nombrós i important a la nostra ciutat.

Plataforma per Catalunya considera que realitzar mesures destinades a millorar el benestar d'aquesta col·lectiu, així com el de tota la ciutadania, és un objectiu prioritari d'una encertada política de govern. El col·lectiu de les persones grans és un col·lectiu a protegir perquè es tracta de persones amb moltes problemàtiques lligades sovint a la salut i a les situacions familiars.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

LA BONA FE DE LA SENYORA COLOMA FARRÀS

2008-07-20T22:56:00.000+02:00

Carta al director publicada a El 9 Nou el 11 de juliol del 2008

En resposta a la carta al director publicada a El 9 Nou del divendres dia 4 de juliol des de Plataforma per Catalunya hem de dir quer la senyora Colona Farràs (que signa la carta) té molt bona fe. Creure que el Remei viu en un ambient multicultural idíl•lic és no veure els problemes què estan passant a tota Europa. I que poden passar aquí en un futur proper.

L’excés d’immigració que patim obre molts perills potencials pel futur (i greus molèsties en l’actualitat) que hem de saber preveure, combatre i evitar. La prova de que molta gent no veu les coses en tanta bona fe com la senyora Coloma és la gran quantitat de vots que va recollir PxC al barri del Remei en les passades eleccions municipals. I que si tot Vic s’hagués comportat electoralment com el Remei probablement hauríem guanyat les eleccions locals.

D’altra banda, lluny de la nostra intenció de presentar el Remei com un barri conflictiu. Al contrari, el Remei és un bon barri i nosaltres i jo personalment serem a davant de tot per lluitar perquè continuí essent un bon barri en tots els sentits.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

LA SENYORA PARÉS VIU EN UN ALTRE MÓN

2008-07-08T22:34:00.000+02:00

Carta al director publicada a El 9 Nou el 27 de juny del 2008

La senyora Parés viu en un altre món En resposta a la carta al director, publicada a EL 9 NOU el dia 20 de juny, titulada Quins problemes? Quina por?, només cal dir que la senyora Núria Parés, que la signa, és evident que viu en un altre món, molt allunyada de la realitat i del dia a dia. El nostre partit, Plataforma per Catalunya, va ser el partit més votat al Remei en les passades eleccions municipals. Quan diu que no coneix ningú que estigui preocupat per l’excés d’immigració que hi ha, és evident que deu conèixer poca gent, perquè sino, no s’entén. Sobre això que diu que els immigrants parlen català, no és veritat. Són ben pocs els que ho fan.

La majoria no parlen català. Pensi, senyora Núria Parés, que el Remei està amb l’Anglada i l’Anglada està amb el Remei. Cal prendre mesures preventives abans que els problemes de l’excés d’immigració es desbordin més del que ja s’han desbordat fins ara. La seva actitud és una actitud ingènua de persona que no vol veure les greus problemàtiques que tenim a sobre.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

NO ÉS UNA BONA IDEA FER UN MERCAT EL DIUMENGE AL BARRI DEL REMEI

2008-06-27T10:12:00.001+02:00

Aeticle d'opinió publicat a Osona Comarca el 26 de juny de 2008

L’èxit de l´aposta política pel nou mercat al barri del Remei aprovada en el ple d´aquest passat dilluns és una incògnita. Els veïns i els botiguers del barri no hi estan d´acord. I no tan sols els del barri, sinó que el desacord s´estén a botiguers i veïns de tota la ciutat. Tant és així que les associacions Centrevic, Remei-Estadi i Mercat Municipal s´hi han mostrat obertament en contra i així ho han fet saber a l´equip de govern, per activa i per passiva.

És obvi que tot i ser una aposta política legítima del govern de la ciutat (per cert, no del tot consensuada entre tots els regidors) aquesta hauria de fonamentar-se en un substrat social i popular que ara per ara sembla no tenir. Endegar un mercat amb els veïns i botiguers en contra no és auguri de bons presagis. Un mercat neix quan se n´evidencia una necessitat o se´n percep un estímul social volgut per tots els agents implicats. És evident i a més n´estic convençut que per l´equip de govern el barri del Remei és una prioritat i que en aquesta aposta estratègica de legislatura hi esmerçaran recursos i esforços. Ningú ho nega. Però la necessitat de visualitzar que al Remei s´hi fan coses, passa més per generar estímuls de “qualitat” que no pas de “quantitat”.

Potser és millor fer poc i bé, que no molt i malament. I malgrat que la voluntat és fer un mercat de qualitat, la realitat pot no fer-ho possible. No oblidem que els mercats de referència dels diumenges són a Les Masies de Voltregà, Calldetenes i Centelles. Alguns dels firaires que secunden els mercats esmentats no es plantegen fer el canvi malgrat que hi han estat invitats. És a dir, allò que semblava fàcil ara no ho és tant i potser és fa difícil trobar firaires disposats a jugar fort.

La regidora Dolors Pena, en la seva intervenció en el Ple que va aprovar el projecte, deia que es volia que la ciutat “fes diumenge” amb aquest mercat i que el Remei, o més en concret, el Passeig de la Generalitat, en fos el principal exponent. Per “fer diumenge” primer cal que els veïns s´ho creguin, que els botiguers s´hi sentin atrets, que els firaires siguin de qualitat i que tota la ciutat es faci seu el mercat. Però d´entrada no sembla que la realitat empari la iniciativa i res seria pitjor (i espero que no passi) que una voluntat política per potenciar un instrument de revitalització del barri, acabés estigmatitzant-lo més.

El proper diumenge 29 de juny el mercat del Remei veurà la llum (si no es repensa el projecte) i serà llavors quan a peu de mercat podrem analitzar-ne la idoneïtat. D´entrada, però, el risc és enorme.

La celebració d’un nou mercat a la nostra ciutat, concretament al barri del Remei, no deixa de ser un projecte personalista tant del tinent d’alcade, el Sr. Burgaya, com de la regidora de comerç, la Sra. Dolors Pena. I tot això davant la passivitat i tolerància del grup municipal de CiU que cada vegada esta defraudant més els ciutadans de Vic.

Li haig de recordar al Sr. Burgaya que en el passat ple del 5 de novembre de l’any passat, li vaig dir que la possibilitat de fer un mercat cada diumenge al Passeig de la Generalitat no era una bona idea.

I a més tenint en compte que a la nostra ciutat ja es fan dos mercats a la setmana que estan prou consolidats, per tant, creiem que no en feia falta cap més. I a més si tenim en compte que els diumenges ja se’n fan en d’altres municipis de la nostra comarca. Li vàrem dir també que aquest projecte del nou mercat al Remei, no agradava ni als comerciants de la nostra ciutat ni als veïns del Remei-Estadi. El Remei ha estat, és i nosaltres volem que continuï essent un dels barris més emblemàtic de la nostra ciutat, per això no votarem a favor d’aquesta idea desencertada que ens presenta avui l’equip de govern.

El problema del Remei existeix, i encara que li vulguin fer un “NEW LOOK”, els seus problemes continuaran i fins i tot possiblement agreujats. En comptes de fer o de ser objectius, d'adaptar-se a la realitat, la seva mentalitat de dirigents polítics pel sol fet de governar està molt allunyada de la realitat col•lectiva i objectiva. De la gent normal, de la gent del carrer. Necessitats de reformes estructurals si, en fan falta a tot arreu, a tots els barris de la ciutat, però nosaltres entenem que hi ha d’haver una complicitat entre veïns, i d’un “consens bàsic” entre oposició i govern per portar-ho a terme.

Però pel que veiem tampoc han volgut escoltar l’opinió dels comerciants de la nostra ciutat i de les associacions de veïns que hi estat totalment en contra d'aquest "meravellós" projecte que s’ha aprovat amb el vot en contra del grup municipal de Plataforma per Catalunya. Perquè nosaltres a diferència de vostès, si que escoltem les inquietuds tant dels comerciants com dels veïns de la nostra ciutat. Unes inquietuds que vostès en són coneixedors a través de les instàncies que han entrat en aquest Ajuntament. Però com que vostès es creuen en la posició de la veritat absoluta, no n’han fet ni els més mínim cas. Sr. Burgaya i Sra. Pena: algú pot pensar amb una miqueta de sentit comú, a part de vostès dos i tot l’equip de govern, que aquest mercat pot servir per la promoció i l’activació de la vida comercial a Vic? Jo francament els hi diria que no.

Perquè tal com els hi he dit abans, aquest mercat serà un fracàs absolut, i saben perquè serà un fracàs absolut, doncs perquè aquest mercat serà el mercat per excel•lència dels moros i dels negres i tant sols servirà per deteriorar encarà més l’imatge del barri del Remei. Vostès el que tenen és una obsessió des del primer dia que varen entrar a governar aquest Ajuntament, i aquesta obsessió, no es voler millorar la qualitat de vida del ciutadans, sinó que la seva obsessió està fixada amb els resultats que va treure Plataforma per Catalunya al barri del Remei i a tota la ciutat de Vic en general les passades eleccions municipals.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

EL PROBLEMA DEL REMEI CONTINUA SENT LA IMMIGRACIÓ

2008-06-23T09:49:00.000+02:00

Article d'opinió publicat a la revista VIC.CAT, (Revista d'informació de la ciutat) Nº 3 MARÇ 2008

L’equip de govern de l’Ajuntament de Vic format per (CiU, PSC-PSOE i ERC) vol maquillar els problemes veïnals que viu el barri del Remei a través del projecte de la nova urbanització amagant el cap sota l’ala i obviant els problemes reals que viu aquest barri que no són d’altres que l’accés d’immigració. Una immigració descontrolada i amb molt poca voluntat d’integració.

La gent del Remei està cada vegada més emprenyada amb l’actual equip de govern. I està emprenyada amb raó, perquè veu com els problemes que afecten més en aquest barri com poden ser la manca de seguretat, d’equipaments, de serveis, etc. l’equip de govern no fa res per solucionar-lo.

De veritat que algú és pot creure que aixecant els carrers, més carrils bici, sentits únics de circulació, voreres més amples, un pàrking soterrat a la Rbla. de Terradelles i programes de alfabetització per la gent gran s’aconseguirà una bona cohesió social.? Jo diria que no, perquè l’únic problema que te el Remei i Vic en general i tal com he dit abans és l’accés d’immigració.

Des de Plataforma per Catalunya (PxC) sempre hem considerat el barri del Remei com un dels barris més emblemàtics de la nostra ciutat, per això ens sap greu que la gent hagi de marxar per culpa de la degradació que ha patit el barri duran els últims anys per culpa de la immigració.

L’equip de govern tant sols en diu que aquesta remodelació costarà 8.109.590,42 euros, però el que no ens diu es el que hauran de pagar els veïns per les obres de remodelació del barri en concepte de contribucions especial.

La situació de tremenda angoixa per l'onada de robatoris i manca de seguretat que viu el barri s'ha d'acabar, perquè tal com hem manifestat sempre des de PxC, sense seguretat ni hi ha llibertat, i per desgracia cada vegada són més els ciutadans de Vic que se senten insegurs i desprotegits davant dels problemes que ens està ocasionant aquest accés d’immigració. I si perquè s'acabi s'ha de mobilitzar el poble i s'han de fer manifestacions, es faran. Nosaltres estarem sempre el costat del ciutadans.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

EN DEFENSA DE LA GUÀRDIA URBANA DE VIC

2008-05-30T17:25:00.000+02:00

Article d'opinió publicat a Osona Comarca el 29 de maig de 2008

El passat dia 13 d'abril es van produïr diversos aldarulls al barri del Remei. Un dels aldarulls més greus va passar concretament al Carrer Bisbe Strauch, després de què els veïns avisessin a la guàrdia urbana per les molèsties que els estaven ocasionant una colla de negres beguts i descontrolats segons versions dels propis veïns.

Darrerament les queixes dels veïns i les batalles campals que es viuen en aquest barri van en augment sense que l'equip de govern faci res al respecte.

En aquests aldarulls del dia 13 hi van intervenir fins a quatre dotacions de la guàrdia urbana i el més sorprenent és que no hi ha hagut cap detenció. Al contrari, es van prendre repressàlies contra dos agents de la guàrdia urbana pel simple fet de complir amb les seves obligacions actuant en defensa pròpia.

Els han aplicat mesures preventives com la suspensió provisional de les seves funcions com agents de la guàrdia urbana pel termini d'un mes amb la pèrdua de les retribucions que els hi corresponguin pel complement específic i de productivitat.

El grup municipal de Plataforma per Catalunya ha tingut accés a la resolució dictada pel Sr. Alcalde de Vic, en data 16 d'abril, contra un dels dos agents de la guàrdia urbana i l'informe emès per l'inspector-cap de la guàrdia urbana.

Nosaltres no podem compartir el contingut d'aquest informe ni la resolució del Sr. Alcalde.

La nostra sensació és que l'Ajuntament de Vic vol donar un tracte preferencial als immigrants enlloc de fer cas a les molt justificades queixes dels veïns.

És molt greu que l'Ajuntament no faci cas de les molt clares queixes dels veïns contra aquests negres dels pisos-pastera.

Ens podria explicar vostè Sr. Rafús perquè han obert un expedient sancionador contra un agent de la guàrdia urbana pel simple fet de complir amb les seves obligacions envers els ciutadans?

Ens consta que finalment, les mesures preventives s'han retirat a un dels agent. I a l’altra agent i degut a la pressió que va ser sotmès el Sr. Rafús par part del grup municipal de Plataforma per Catalunya en l’últim ple, també li han aixecat les mesures de suspensió de funcions, deixant que sigui l’instructor de l’expedient disciplinari obert qui, a la vista de totes les actuacions fetes, determini les responsabilitats, en cas d’haver-n’hi. Des de Plataforma per Catalunya pressionarem perquè no prosperi l'expedient sancionador obert.

Plataforma per Catalunya defensa, i defensarà sempre, les actuacions policials perquè entenem que la situació que vivim és de gravetat i cal que la ciutadania se senti protegida.

Tots aquests fets ens porten a preguntar-nos quin model de policia volem?

Els fets són que en tots aquests anys encara no s'ha definit quin model de policia volem per Vic.

Nosaltres tenim clar que la policia no ha de fer només una tasca recaptatòria. Nosaltres volem que la policia sigui eficaç davant dels problemes que ocasiona el fenomen de la immigració massiva que vivim.

Una vegada més davant de la gravetat dels darrers esdeveniments ocorreguts a Vic Plataforma per Catalunya surt en defensa de la guàrdia urbana i treballarà perquè els expedients sancionadors finalment es retirin.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic.

PLA D'INVERSIONS DE L'AJUNTAMENT DE VIC 2008-2011

2008-05-30T16:57:00.000+02:00

PLE EXTRAORDINARI DEL 21 DE MAIG DE 2008

DISCURS INTEGRE DE JOSEP ANGLADA SOBRE EL PLA D'INVERSIONS DE VIC

PLA D'INVERSIONS 2008-2011

Cregui Sr. Burgaya i Sr. Alcaldeal que el nostre grup municipal de Plataforma per Catalunya ens agradaria poder votar favorablement aquest pressupost d’inversions tan ambiciós com tan poc realitzable que ens presenta avui l’equip de govern.

Vostè Sr. Burgaya ens ha parlat d’un projecte polític i nosaltres l’entenem com un projecte personalista de vostè. Un pressupost carregat de molt bones intencions per part de l’equip de govern, però al mateix temps coneixedors que és impossible dur-lo a terme d’aquí al final de la legislatura.

Algú es pot preguntar: amb aquest pressupost tant ambiciós hi pot haver algun grup municipal que no hi pugui donar suport?

Des de Plataforma per Catalunya creiem que sí. Perquè creiem que aquest pressupost i tal com hem dit abans no deixa de ser un pressupost exclusivament de bones intencions per part de l’equip de govern.

El nostre grup municipal ha fet un gran esforç per poder demostrar que hi ha molts elements que justifiquen, malgrat aquests quasi 200 milions d’euros que vostès volen invertir en inversions, que no tothom té per què donar-li suport.

Intentarem donar una explicació exhaustiva i coherent per tal de demostrar que aquest pressupost ni és realista ni és viable.

Aquest presupost farà història, i no per la seva bondat, sinó perquè és un pressupost elaborat pel tinent d’alcalde, Sr. Burgaya, que és historiador i no pas economista. Ja es veu.

I com a bon historiador segur que sap, o al menys hauria de saber, que la Bíblia explica que després de set anys de vaques grasses en varen venir set de vaques flaques. Així que la qüestió ara, a Vic, és: malgrat tantes explicacions en el seu llarg discurs, com pot pretendre fer creure que avui, època de vaques flaques, és possible un pressupost d’inversions tres vegades més gran que aquell que l’Ajuntament va presentar en època de vaques grasses? Ni vostè mateix se'l creu Sr. Burgaya.

No caldria argumentar res més perquè per sentit comú ja es veu que aquest pressupost és inviable i impossible. És una gran fantasmada.

Però el nostre grup municipal de Plataforma per Catalunya vol replicar amb més detall un pressupost que és digne de la figura del Gran Capitán, perquè estem segurs que l’historiador Sr. Burgaya ha copiat aquelles famoses “cuentas del Gran Capitán”, que deien: “entre picos, palos y azadones, cien millones”.

Efectivament, ens trobem davant d’un pressupost exagerat i imprecís. Inflat. Mal finançat. Increïble, irrealitzable. No sabem si de somiatruites i bufanúvols, o fruit de la incompetència.

El nostre grup ho explicarà tot seguit amb arguments clars, sense enganys.

Dividirem la intervenció en tres parts:

Primera, la denúncia per la inclusió d’objectius o partides que no hi haurien de ser; segona, una crítica a la insuficiència de recursos i a la seva improvisació; i tercera, una crítica per l’absència d’objectius molt necessaris per a la ciutat.

Primera part: Objectius que no hi haurien de ser. És tant gran el desig del Sr. Burgaya i de l’equip de govern d’aparentar qui-sap-què, de volar en un globus aparatós, que han inflat el pressupost d’inversions fins a l’exageració incorporant-hi inversions que són d’altres administracions, com ara la Generalitat. Situar les inversions de la Generalitat, les del Pla de Barris o l’ARE del Graell o les obres en carreteres com si es tractessin d’inversions municipals és una perversió comptable, un engany, una estafa als ciutadans, que ens obliga a denunciar-la. Potser li hauria de demanar l'aprovació d’aquest pressupost no a aquest Ple sino a José Montilla.

És tant ridícul i incompetent incloure en el pressupost municipal escoles, jutjats, CAPs, rotondes, etc. com si hi incloguessin les obres de l’Hospital General, o les dels Mossos d’Esquadra, o les de la Universitat.

Vostès volen maquillar les xifres, però no poden pretendre que el nostre grup s’ho empassi ni que s’ho cregui la gent de Vic. No cola. I pensin que el maquillatge acabarà caient i que el globus que ara presenten es desinflarà amb vostès a dins.

Segona part: Hi ha dos altres aspectes que ens preocupen més: la insuficiència dels recursos amb què pretenen cobrir les inversions i la seva inconcreció.

El "Gran Capitán" de l’Ajuntament presenta amb quantitats arrodonides i aproximades un pressupost d’inversions que haurien de ser comptades al detall. I deixa a l’atzar el seu finançament a l’espera que plogui o que algú ho pagui. Suposo que aquest any el Sr Burgaya anirà al pelegrinatge de Lourdes”.

Amb claredat: reparteix uns diners que no té ni tindrà l’Ajuntament.

Comencem per analitzar els ingressos pròpiament municipals.

L’any 2007 els ingressos ordinaris de l’Ajuntament varen disminuir, i per contra varen créixer les despeses corrents.

La documentació d’Intervenció no enganya, són bons peofesionals. L’any 2007, en relació al 2006, els impostos directes van baixar en 549.571 euros, i els indirectes en 563.644 euros. En total: 1.113.215 euros menys. I en canvi les despeses varen ser incrementades en 4.196.368 euros.

No hi ha trampa ni cartró: els ingressos han baixat més d’un milió cent mil euros, i les despeses han pujat més de 4 milions.

No és un panorama bonic el que assenyalen aquests números, sinó un panorama que s’enfosqueix i que, si el Sr. Burgaya no baixa del globus, si no es disposa a tocar de peus a terra, es tornarà tenebrós perquè, d’una banda, la marxa general de l’economia perjudicarà les llicències municipals i, per l’altra, l’Ajuntament ha rebaixat les taxes. De manera que el globus del Sr. Burgaya es veu amenaçat per fuites d’aire que ell mateix va originar.

O sigui, és impossible que els ingressos municipals creixin un 4,5 %, segons la projecció que vostès s’inventen. I a la vegada, no és possible conèixer la despesa futura a causa de les seves previsions tan imprecises. Vostès tampoc no ho saben i es limiten a formular un desig: que no passi del 4,5 %. Però no aporten cap base per fonamentar aquest percentatge, al contrari. Tot el que tothom sap és que la despesa corrent pujarà més del que vostès diuen, pujarà molt tenint en compte els augments de personal, innecessari, com per exemple el de l’IMPE o anant anomenat càrrecs de confiança.

Si volen incrementar el personal, augmentin vostès el de la policia que ajudarà a millorar la seguretat ciutadana.

Aquest és el necessari. I actuïn amb intel·ligència: posin més guàrdies al carrer, i no tants càrrecs al despatx.

Tampoc podran comptar amb possibles romanents de tresoreria, perquè ja es troben tots afectats, com indica la documentació d’Intervenció.

Si observem el quadre de projecció d’inversions i finançament, i el d’evolució del deute viu, presentats per vostès, ens adonem que no s’aguanten per cap banda. El nostre grup els vol posar una petita demostració: si l’any 2007 el deute viu va pujar un 7 % degut a la disminució dels ingressos i a l’augment de les despeses, com pretenen que es redueixi en el futur si continuaran baixant els ingressos municipals, pujant les despeses ordinàries, i amb un increment de la càrrega financera gràcies a tres préstecs de 6 milions d’euros cada un en els pròxims tres anys?

Hauria de recordar, Sr. Burgaya, que si el consistori anterior va aconseguir abaixar el deute viu del 135,43 % al 76,23 % va ser gràcies a uns ingressos creixents i per l’esforç de contenció de la despesa, en especial les despeses corrents, que vostès han disparat. I ja se sap que de miracles en economia, no n’hi ha. Fantasmades, sí, miracles, no.

Seguim amb els ingressos municipals. Diuen vostès que es vendran solars per import de 21,669.920’74 euros. Caram, quina exactitud!

A banda de la còmica precisió dels 74 cèntims, el que ensenya aquesta xifra és que vostès varen haver de quadrar el pressupost com fos. I que al costat de la sorprenent precisió d’aquesta partida, el pressupost presenta una immensitat de partides acabades en zero, de càlcul arrodonit i aproximat.

Allò que també demostra aquesta xifra és la desorientació i la incoherència de la seva gestió: el Complex Cultural estava finançat del tot, però vostès varen desfinançar-lo retirant de la venda el solar de l’antiga caserna, valorat en 7 milions d’euros, i ara han de córrer a compensar-ho amb un altre (?) solar per només 6 milions. Ja n’han perdut un pel camí.

I a més demostra la seva imprevisió. Quins solars volen vendre? La pastilla del Sucre? Si és així, per quin import? La resposta és important perquè vostès pressuposten vendes per valor de 21 milions d’euros, i aquell solar en val alguns més. També aquí l’Ajuntament hi perdrà milions.

Continuem amb els altres ingressos municipals. Les contribucions especials. Aquestes sí que són segures perquè les fixa l’Ajuntament, o sigui perquè les paguen els veïns, als quals els caurà a sobre el finançament del 69 % de les inversions en Urbanització. O sigui, alguns vigatans hauran de pagar 16 milions d’euros d’aquest exagerat pressupost d’inversions. D’aquesta fantasmada.

Passem ara a les inversions extramunicipals.

El nostre grup ja ha assenyalat que incorporar al pressupost municipal les inversions fetes per altres administracions, com ara la Generalitat, constitueix un tripijoc comptable que, a més, pot induir a un doble registre de comptabilitat. Que la Generalitat pagui jutjats nous, noves escoles, CAPs, rotondes,... està molt bé, però són inversions de la Generalitat, no de l’Ajuntament, que comptabilitza la Generalitat en el seu pressupost i que no pot recomptar l’Ajuntament. És un engany el que vostès pretenen. Una trampa.

Subvencions. Són una de les nebuloses d’aquest pressupost. Vostès han calculat subvencions per valor de gairebé 60 milions d'euros, un 31,79 % del total. Però no anoten les poques que tenen concedides realment, les que són certes i segures. Probablement el Pla de Barris i prou.

Aquesta és una qüestió essencial, sobretot ara que ja els estan fallant subvencions previstes per al Complex Cultural, subvencions que havien d’arribar de la Generalitat i de Madrid.

La inconcreció de les subvencions, per valor de 60 milions d’euros, preocupa molt al nostre grup municipal perquè no veiem com les materialitzaran, al contrari, tenim por que aquestes subvencions emboirades, quan s’aixequi la boira, no hi seran, no hi haurà res.

Encara amb més preocupació observem el finançament per via d’altres fonts. Quines altres fonts? Aquí sí que fiquen les inversions en el buit. Ni boira, ni fum: 42 milions d’euros infumables, inexistents del tot. Això és riure’s dels ciutadans, és enganyar-los i burlar-se’n. Potser es podrà trobar un promotor pel nou Mercat Municipal, una cadena de supermercats que financi l’obra a canvi de manar-hi i d’ocupar-ne la meitat o més de l’espai. Potser, perquè aquí hi haurà negoci a fer, però en aspectes menys materials com els de cultura o esport o serveis socials no veiem que abundin els promotors aparentment generosos. Especialment quant el 90% de les inversions en equipaments esportius depenen d’aquestes fantasioses “altres fonts”, si restem les hipotètiques i poc esperades subvencions, ens queden poc més del 4%: de préstecs, d'endeutament. Amb aquesta xifra més real, adéu al pavelló 1, adéu a Can Garrofa, adéu a l'escola del motor, adéu a tota la resta, només tindrem per fer les millores de la zona esportiva, les llums de l’OAR i potser per quatre teules del pavelló 3.

I sobre el Mercat Municipal, el Sr. Alcalde o algú de l’Ajuntament hauria de tranquil·litzar els actuals botiguers sobre el que es vol fer, sobre el com, sobre el quan, i sobre la situació intermitja: on situaran les botigues? on instal·laran les cambres frigorífiques?

Últim aspecte. Els crèdits. 18 milions d’euros en tres anys. És molt, i més sumats als préstecs ja existents, si bé són suportables en l’estat actual de les finances municipals. Però, passaran dues coses: una, que les finances municipals empitjoraran, com ja hem explicat; i dues, que fallaran subvencions i altres fonts o aportacions, com també hem comentat, i, per tant, faran falta més préstecs. I aleshores, malament.

Tercera part. Inversions necessàries per a la ciutat, i que no figuren en el pressupost. Vostès ens presenten un Pla d’Inversions totalment acabat, sense la participació de la segona força política de la ciutat, i ens volen enganyar, ens ofereix el "Gran Capitán" la nostra participació, que fem nostre el Pla, que vol les nostres aportacions, sembla que només per enviar a la paperera les propostes dels representants de 3000 vigatans.

Desgranem algunes de les propostes rebutjades per l'equip de govern:

El nostre grup municipal els hi ha demanat la inclusió de diferents projectes d’inversió, projectes realistes i necessaris, projectes que demana la ciutat.

Entre d’altres, demanen una partida per frenar el deteriorament del Pont de Queralt o de la Calla, un pont romànic mil·lenari, del s.XI, que sembla que a vostè, com a historiador li preocupa tant com les adoberies, quan caiguin ja seran història.

Tampoc sembla preocupar-li el carrer Mossen Vilacís, la excusa: un futur i imprecís POUM.

Ens fem ressò de les demandes dels veïns que demanen el local de les 4 estacions, no ho volen acceptar, total son uns 300 veïns vigatans sense immigrants, és més prioritària la faraònica renovació del barri del Remei, perquè els immigrants es trobin ben a gust...

Un projecte en el que tots vostès es van comprometre, el carrer Manuel Galadies: que s’esperi al POUM.

El carrer Verdaguer, l’anterior equip de govern de la passada legislatura els hi va deixar arranjada la Rambla, ara queda el carrer Verdaguer, aquí la seva excusa és mol aclaridora. El carrer Verdaguer és el carrer principal d’entrada a Vic, uneix les estacions de tren i d’autobusos amb la plaça Major, la seva excusa: esperem a arreglar l’entrada al pàrquing, què bo és anar en cotxe oficial!

El camí de l’Escorial, que es troba com el primer dia però amb el regal de deteriorament del pas del temps, que s’esperi al POUM.

Av. Botànic Micó, camí cap a la Pl. Osona i barri Sta. Anna, una avinguda sense voreres. Quins luxes demanen els veïns , per què volen voreres?, és que encara queda gent que no va en cotxe?, que s’esperin al POUM!. Sembla que aquest incert POUM, del que encara no sabem qui serà l’equip continuador, és per a vostè el manà que caurà del cel i arreglarà tots els carrers que no preveu el seu fabulós Pla d’Inversions.

Horta de la Sínia, aquí canviant de disc, sembla que el del POUM s’ha rallat de tant fer-lo servir, ara la excusa és el Pla de Barris.

No enganyin a ningú, no han acceptat ni una sola de les propostes que ha presentat la segona força política de Vic, no accepten cap idea perquè vostès tenen la veritat absoluta.

En resum: el "Gran Capitán" de l’Ajuntament ha presentat “unas cuentas” per a un pressupost d’inversions exagerat i imprecís, amb projectes sense números i amb ingressos sense garantia, amb subvencions inexistents, amb vendes d’imports incerts i en un moment de poques alegries econòmiques. Recordem-ho: “Picos, palas y azadones,... cien millones”.

Així d’indefinit és el pressupost presentat amb tan sols dues partides certes, les que no hi haurien de figurar perquè no són municipals i les contribucions especials que pagaran els vigatans.

El Sr. Burgaya ha inflat un globus que ara mateix ja està punxat, i vostès ho saben. Ja s’està desinflant, i el nostre grup pensa que vostès tenen una llista negra de les inversions que saben que no podran realitzar.

I a més, el tinent d’alcalde, Sr. Burgaya, ha oblidat inversions útils que els vigatans necessiten, algunes de les quals hem detallat ara mateix.

Per tot això el nostre grup demana al Sr. Burgaya que retiri la proposta i la reelabori fins que sigui realista i precisa, fins que la dugui completa i viable.

Que la torni a presentar en un pròxim ple. O que deixi que el pressupost el prepari el regidor d’Hisenda, el Sr. Jaume Puig, que en sap i que el prepararà, segur, des d’Intervenció i amb el personal competent d’Intervenció i no des de l’IMPE. Cada cosa al seu lloc.

El nostre grup de Plataforma per Catalunya no els hi votarà a favor perquè vostès no enganyin a ningú, no han acceptat ni una de les propostes que ha presentat la segona força política de Vic, no accepten cap idea perquè vostès pensen que tenen la veritat absoluta.

No els hi votarem a favor perquè no volem pujar a un globus que ja puja desinflat.

No els hi votarem a favor perquè nosaltres estem aquí per fer política seriosa, política pel ciutadà de a peu, no per signar la seva carta als reis o la seva llista de la compra .

No els hi votarem a favor perquè aquest fantasiós Pla es basa en un màxim de menys del 30% de finançament real: 9,5 % d’endeutament, 11,5% de venda de patrimoni (solars) i un 9% d'impostos especials, el 70 % restant,Sr. Burgaya, no deixa de ser fum, fum i més fum.

No els hi votarem a favor perquè la major part d’aquest Pla d’inversions no és competència del Ple d’aquest Ajuntament sinó, tal com hem demostrat, és competència bàsicament de la Generalitat. Una bona part d’quest Pla ha de ser votat no en aquest Ple, sinó al Parlament de Catalunya.

I finalment, Sr. Burgaya, no podem votar a favor d’un pla d’inversions per a la ciutat de Vic fet pel cap de llista d’un grup municipal, el qual els vigatans no varen elegir per governar, ni perquè el "Gran Capitàn" fes el seu Pla d’Inversions. Però degut a la inexistent valentia política del cap de llista de la força més votada en les últimes eleccions municipals se li ha donat carta blanca, per enganyar amb al·lucinacions als ciutadans.

I al seu moment, nosaltres, el grup municipal de Plataforma per Catalunya i la gent de Vic demanarem comptes al "Gran Capitán" municipal del fracàs de “las cuentas” d’aquest pressupost.

Josep Anglada i Rius
Presidet de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic
Vic, 21 de maig de 2008.

ARA L'AJUNTAMENT DE VIC FA CAS A LES PROPOSTES DE PxC

2008-05-17T11:14:00.002+02:00

Article d'opinió publicat a Osona Comarca el 15 de maig de 2008

L'equip de govern de l'Ajuntament de Vic, des de fa unes setmanes, ha tingut un canvi d'actitud envers Plataforma per Catalunya. Fins i tot ens han votat a favor dues mocions presentades pel nostre partit al ple de l'Ajuntament. Una cosa mai vista durant tot aquest primer any de la legislatura que quasi hem acabat.

Ha hagut de passar un any perquè l'actual equip de govern se'n adoni que no pot continuar marginant a Plataforma per Catalunya perquè es com voler marginar als quasi tres mil vigatans i vigatanes que ens van votar.

No hi ha dubte que Plataforma per Catalunya (PxC) és el partit que està marcant el full de ruta d'aquesta legislatura des del primer dia del nou consistori. I ho continuarem fent perquè hem de ser fidels a la gent que ens va votar i ens va donar la responsabilitat de ser el primer partit de l'oposició.

Se'ns ha acusat en més d'una ocasió, i en més d'un mitjà de comunicació, de trencar amb la nostra actuació el "fair play" (la tranquilitat) dels plens de l'Ajuntament de Vic però si ho hem fet en alguna ocasió ha estat a causa de la prepotència i el poc respecte que en moltes ocasions (sembla que una mica superades) han tingut envers PxC l'equip de govern i l'alcalde de Vic.

Ara que comencem a notar que hi ha un canvi d'actitud, i veiem que ens comencen a fer cas en algunes coses els hi demostrem (i els hi seguirem demostrant en el futur) que Plataforma per Catalunya és un partit seriós amb ganes de treballar per la ciutat. Perquè som conscients que tenim possibilitats reals de governar la ciutat de Vic a les properes eleccions municipals del 2011.
Som l'única alternativa a l'actual equip de govern i cada dia més gent n'és conscient. Quan governem nosaltres respectarem sempre als partits democràtics de l'oposició. Cosa que no sempre han fet amb nosaltres. Però nosaltres no som com ells. Som seriosos i ho seguirem essent.

Ens consta que molt recentment s'han fet a Vic enquestes. I aquestes enquestes donen a Plataforma per Catalunya 7 regidors si les eleccions fossin ara. Passaríem de 4 a 7. Estem bastant segurs que aquestes enquestes són un dels principals motius del canvi d'estratègia de l'equip de govern.

Ara ens comencen a fes cas en algunes coses perquè veuen que no han pogut parar el nostre ascens. Cada dia tenim més suport popular.

L'equip de govern ha fet cas a Plataforma per Catalunya en la decisió de fer marxa enrera en el seu projecte d'elaborar un Reglament Orgànic Municipal (ROM). Tal com ja vàrem manifestar en el seu moment això hauria representat coartar la llibertat d'expressió dels grups municipals de l'oposició.

També celebrem que finalment, després de quasi un any, l'alcalde ha decidit convocar una junta de portaveus una vegada cada mes.

Tot i el canvi d'actitud, que celebrem, PxC continuarà exercint una forta oposició denunciant tot allò que cregui que no és bo per Vic, i ho farà des d'una òptica constructiva, amb diàleg i amb respecte.

Com que no sabem fins quan durarà aquest canvi d'actitud de l'equip de govern envers nosaltres quedarem a l'expectativa. No ens cauran els anells per si hem de tornar a trencar una vegada més el "fair play" (la tranquilitat) a l'Ajuntament de Vic.

Poden estar segurs que Plataforma per Catalunya farà una oposició pura i dura però també de respecte i diàleg si ells també en tenen amb nosaltres.

Hi ha molta gent que diu que per primera vegada des dels primers ajuntaments democràtics de 1979 comença a existir l'oposició a Vic. Plataforma per Catalunya és, fins a dia d'avui, l'únic partit que fa oposició de veritat. I a això l'equip de govern de l'Ajuntament de Vic no hi estaven acostumats.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

CONSEQÜÈNCIES DEL SECTARISME DE VILA D'ABADAL (III)

2008-04-10T23:20:00.000+02:00

Article d'opinió publicat a Osona Comarca el 10 d'abril de 2008

Ara que aviat farà nou mesos de l'inici del mandat de Vila d'Abadal com alcalde de Vic... ja es comença a veure que ni ha fet (ni farà) res de veritat per afrontar la problemàtica que l'excés d'immigració està portant a la ciutat. Cada vegada són més els vigatans que van perden la confiança amb l’actual equip de govern.

Mentre ell, el seu germà, la seva filla... i la seva gent van cobrant sous exagerats i abusius i no justificats mes a mes la població normal, la gent del carrer, veiem amb preocupació com la sanitat cada dia està més col•lapsada per una massa massa gran de gent de fora que han vingut sense ordre ni planificació. Cada vegada són més els conflictes veïnals (i en especial al Vic Sud) provocats per culpa de la immigració sense que el govern de la nostra ciutat faci res per tal de solucionar-los.

Un exemple prou clar el tenim al barri del Remei, on l’equip de govern vol maquillar els problemes veïnals a través del projecte de la nova urbanització amagant el cap sota l’ala i obviant els problemes reals que són els moros i els negres.

La gent es van carregant. Es van emprenyant. L'aïllament que practiquen els partits del pacte de govern de Vic (CiU, PSC-PSOE i ERC) contra Plataforma per Catalunya enlloc de perjudicar-nos ens reforça. Es nota al carrer. Cada vegada són més els ciutadans que desitgen que Plataforma per Catalunya governi la ciutat de Vic.

Anant tots contra nosaltres el que fan es donar la imatge que tots són iguals i que l'única alternativa que es preocupa realment dels problemes reals de la gent autòctona és Plataforma per Catalunya.

Vila d'Abadal és un terratinent i un gandul. No està acostumat a treballar.

S'ha parlat molt de la "niña de Rajoy" i a Vic concretament ara ja s'està parlant molt també de la "niña d'Abadal que cobra un bon jornal". Se'n fan cançons i rondalles de la col•locació que ha fet de la seva filla.

Que vagin rient... però que recordin el final que va tenir l'alcalde socialista Ramon Sitjà a Manlleu no fa tants anys. L'ensorrada electoral de CiU a Vic pot ser històrica. No tingueu cap dubte que a les eleccions municipals del 2011 Plataforma per Catalunya quedarà molt aprop de fer majoria absoluta a l'Ajuntament de Vic i, segons com vagi, potser l'acabarem fent i tot. La situació s'anirà degradant cada any que passi. Això és clar i evident.

Venen temps de crisi. I la gent estan farts que els polítics de sempre cobrin grans sous i no abordin els problemes reals. Partits com Plataforma per Catalunya (que sempre que ens truquen acudim a ajudar a qui ho demani) som percebuts cada vegada més com l'alternativa de tota la gent que n'estan farts...que són molts.

Podeu estar segurs que si Plataforma per Catalunya, amb el suport de la majoria de la ciutadania, arribem a tenir l'alcaldia de Vic amb majoria absoluta la nostra feina es notarà. Posarem ordre i serem valents per fer-ho. No com aquesta colla de ganduls que ara ens manen i que només pensen en cobrar i prou.

Així, les conseqüències del sectarisme que té contra nosaltres Vila d'Abadal, amb la seva política de "a Plataforma per Catalunya ni aigua", ignorant els quasi tres mil vigatans que democràticament ens varen fer confiança a les passades eleccions municipals, serà un gran desastre electoral. Vila d'Abadal ensorrarà Convergència i Unió a Vic. Enyoraran els temps de l'alcaldia de Jacint Codina. No en tingueu cap dubte, es veu a venir.

(Continuarà...)

Josep Anglada Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic

EL GREU SECTARISME DE L'ALCALDE DE VIC (II)

2008-03-20T09:19:00.001+01:00

Article d'opinió publicat a Osona Comarca el 20 de març de 2008

L’Ajuntament de Vic va viure el passat dia 3 de març el ple més llarg de l’actual període democràtic. Un ple maratonià que va començar a 2/4 de 12 del migdia i va acabar a 2/4 de vuit del vespre. Això sí -i per sorpresa de tothom-a 2/4 de tres el Sr. Alcalde va aturar el ple fins a 2/4 de 4 perquè el Sr. Vila d’Abadal i el seu súper equip de govern format per CiU, PSC i ERC tenien taula encarregada en algun restaurant de la nostra ciutat. Un cop més però, vàrem haver d’aguantar l’actitud xulesca, autoritària, arrogant, prepotent i sectària del Sr. Vila d’Abadal fins el punt d’amenaçar d’expulsar a un regidor de PxC de la sala pel simple fet d’exercir els seus drets democràtics.

Vila d’Abadal sembla que hagi sortit d’una altra galàxia. És un home de molta poca cultura democràtica. Quina diferència amb l’estil d’en Jacint Codina! I que Vila d’Abadal té actituds autoritàries no només ho diem des de Plataforma per Catalunya. També els dos altres grups de l’oposició, grups tant diferents com Iniciativa per Catalunya-Verds o la CUP, també estan molt molestos amb l’actitud despreciativa que també els mostra l’alcalde de Vic. És una situació que segur que es dóna a pocs ajuntaments de Catalunya després de quasi trenta anys d’ajuntaments democràtics. És molt greu el què està passant. Que Vic no va bé és un fet evident. Que l’equip de govern no ha fet res, no fa ni farà res, per solucionar els problemes reals de la nostra ciutat és una cosa que cada dia més gent ho veu de manera clara i indubtable. Cada dia més gent. Que el plens no tenen res a veure amb la legislatura passada també es cert. Però si aquí hi ha un culpable aquest es diu Vila d’Abadal, alcalde de Vic. Les seves actuacions i les de l’equip de govern despreciant als grup de l’oposició i en especial a PxC, la segona força política de la ciutat, està portant a un camí sense sortida a l’equip de govern.

La manca de transparència en temes importants de la ciutat, la poca informació en les comissions informatives, i el simple fet de que quasi amb un any de legislatura no hagi convocat cap junta de portaveus dels grups municipals, demostren el poc respecte envers als grups de l’oposició, els quals exercim una responsabilitat legitimada pels ciutadans de Vic.

Ara des de l’equip de govern es vol portar a terme la redacció d’un Reglament Orgànic Municipal (ROM) per tal d’ordenar els debats dels plens per limitar i coartar la llibertat d’expressió dels grups de l’oposició i en especial de Plataforma per Catalunya. Si això ha de significar coartar la llibertat d’expressió dels grups municipals no vividors (és a dir els que no cobrem sous de milionaris) a l’Ajuntament de Vic en els plens i voler practicar com una mena de discriminació tipus “apartheid” (com es feia a Sudàfrica) als grups de l’oposició, que tinguin clar que no podran comptar amb el recolzament de PxC.

Els vigatans no ens mereixem que aquesta colla de vividors governin la nostra ciutat. Un govern que l’única cosa que ha sabut fer fins el dia d’avui ha estat saquejar les arques de l’Ajuntament. Vic té un problema, i el problema és que no tenim alcalde. Vila d’Abadal ja ha demostrat en aquest 10 mesos que porta governant, (???) -qui realment mana a l’Ajuntament són en Xevi Solà i en Josep Burgaya-, que la ciutat de Vic li ve gran i que l’importa un rave. És un home de poca personalitat, allunyat de la realitat vigatana (tot i ser alcalde de Vic continua vivint a Barcelona) i que l’única cosa que l’importa aquest senyor és la seva butxaca i la dels seus familiar.

Des de Plataforma per Catalunya també ens preocupa, coneixent alguns personatges que ara manen a l’Ajuntament, que Vic es converteixi en una petita Marbella però d’això ja en parlarem més endavant.

(Continuarà...)

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

LA MANCA D'UN PACTE EDUCATIU PROVOCA RESULTATS ESCOLARS CERO

2008-03-20T09:13:00.000+01:00

Article d'opinió publicat a la revista VIC.CAT (Revista d'informació de la ciutat) Nº 2 MARÇ 2008

No tenim un bon sistema educatiu, i això es el que més ens ha de preocupar i molt en el sentit més ampli de la paraula tot sigui dit. D’ençà que tenim una constitució democràtica cada govern que arriba porta incorporada la seva llei d’educació sota el braç. Cada govern desfà allò que havia fet el govern anterior. Ni els uns ni els altres han acabat d’encertar la proposta educativa. La inexistència d’un pacte educatiu provoca inestabilitat en el sistema i això afecta, de retruc, els mestres, els alumnes i els pares.

L’educació es el recurs clau en un mon on la font de poder i riquesa es la capacitat de crear informació per transformar-la en coneixement aplicat. Promoure la cultura del esforç el treball, i sobre tot pujar el nivell d’exigència a totes les aules reforçant des de les institucions sense contemplacions la figura d’un docent amb vocació d’ofici, aprendre amb esforç, fer treballar els alumnes, que vegin que després del treball arriba l’èxit. Hem tret del nostre sistema educatiu valors fonamentals per el futur de Catalunya, com són el respecte, l’autoritat i el reconeixement del mèrit i de l’esforç. Recuperar-los es fonamental. Hem de tenir una cosa molt clara: s’ha de recuperar el sentit d’autoritat i respecte envers els mestres. Les institucions, i el propi sistema educatiu, son els que han de reforçar i molt, la figura del professor.

Fa anys que Plataforma per Catalunya (PxC) denuncia aquesta situació. Per descomptat que un d’aquests motius i de més pes en el fracàs escolar, ha estat a causa de l’allau d’immigrants , i per tant, això ha provocat l’alentiment del ritme de les classes, i que directament ha repercutir en els nostres escolars, d’una forma clarament negativa. Tanmateix l’excés brutal d’immigració que ha petit Vic durant els últims anys, on s’han hagut d’habilitar en alguns casos barracots com a solució d’emergència, ha set unes de les claus en la degradació que han sofert algunes de les nostres escoles.

PxC celebra la nova iniciativa del departament d’Educació de la Generalitat, però adverteix que aquests cursos en qüestió no ha de tenir ni un temps definit ni limitat, ja que tot nouvingut, quan doni el pas cap a l’escola ordinària, no ralentitzi el ritme normal de les aules. Per tant, la solució, al marge de qualsevol altra consideració, suposa fer de l’educació la prioritat política i social. No tenim d’inventar res. Només dedicar-hi més esforç i més diners.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

EL SECTARISME DE L'ALCALDE DE VIC (I)

2008-02-24T12:35:00.000+01:00

Article d'opinió publicat a Osona Comarca el 22 de febrer de 2008

- Vila d'Abadal és el pitjor alcalde que ha tingut Vic en els darrers vint anys.

- La seva actitud prepotent i xulesca és un despreci quasi permanent a la democràcia local

L'alcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal no ha deixat incloure a l'ordre del dia del ple del dilluns dia 11 de febrer les onze mocions presentades pels grups de l'oposició.

És d'una gran gravetat que un alcalde que està obligat a ser democràtic per les lleis vigents es burli d'aquesta manera tant impresentable dels milers de vigatans i vigatanes que van votar als partits de l'oposició, especialment Plataforma per Catalunya que és la segona força política en regidors i vots de la ciutat.

Exigim explicacions i hauran de ser clares i serioses. No ens serveix que l'alcalde ens digui que a les dues de la tarda tenia encarregada taula a un restaurant de Vic.

Perquè si l'alcalde de Vic no pot dinar a les dues que dini a les tres, o a les quatre...o si convé, que no dini. Per un dia no li passarà res i pel què cobra ell (i tot el seu equip de govern) li toca aguantar les hores que calguin per dedicar al ple.

El Sr. Alcalde en el ple de novembre (amb to esverat i nerviosisme com li passa sovint en els plens) ens va dir que el nostre grup municipal no teníem propostes per la ciutat.

Ara, obligant a treure de l'ordre del dia les onze mocions, és a dir intentant silenciar a l'oposició, el que demostra que no té propostes per la ciutat és ell. Vila d'Abadal és l'alcalde més prepotent, tancat i autoritari que hi ha hagut a Vic en els darrers vint anys. El més nefast. El pitjor.

Fins al dia d'avui fonamentalment el què s'ha dedicat a fer ell i el seu equip de govern és a saquejar les arques municipals amb els sous desorbitats que cobren, amb la quantitat exagerada de càrrecs de confiança que han creat i amb els familiars i amics que han col·locat o han ajudat a col·locar.

Vila d'Abadal ens té una mania especial. En l'últim número de la revista de la UGT (els seus amics de la UGT) diu que un dels seus principals objectius és intentar que PxC perdi vots.

Miri Sr. Vila d'Abadal qui fa mal a la ciutat és vostè i el seu equip de govern. L'oportunista número 1 és vostè. La desgràcia per aquesta ciutat és que l'haurem d'aguantar tres anys més.

No voler incloure les onze mocions dels grups de l'oposició en l'ordre del dia és una actitud sectària i antidemocràtica al cent per cent.

Aquesta actitud quasi dictatorial per la seva part no es correspon gens ni mica amb les actituds democràtiques que van defensar en el seu temps el seu avi i el seu pare.

Li recomanem que reflexioni i que abandoni aquesta actitud xulesca, totalitària, autoritària, arrogant, prepotent i sectària que vostè té massa sovint perquè Vic no s'ho mereix de tenir un alcalde d'aquest tarannà.

No hauria estat més sensat i democràtic parlar amb els portaveus dels partits de l'oposició i exposar-nos els motius i parlar-ne tots plegats a veure com ho sol·lucionàvem?

(continuarà...)

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

EL PERILL DE L'INTEGRISME ISLÀMIC

2008-01-24T08:59:00.000+01:00

Article d'opinió publicat a Osona Comarca el 24 de gener de 2008

No és la primera vegada i per desgràcia crec que no serà l’última que parlo del perill de l’integrisme islàmic a casa nostra, i al mateix temps, que poso de manifest les equivocades i perilloses polítiques del nostre Ajuntament de Vic, i en concret les del seu Alcalde, de voler donar tants privilegis, i tantes ajudes, a la immigració, i concretament als marroquins sense controlar res.

La innocència de l’alcalde de Vic en aquest sentit és prou evident. Ens pot assegurar el Sr. Vila d’Abadal que els imams de Vic o les “empreses pantalla” que probablement hi ha a la nostra ciutat no serveixen, o no poden servir algun dia, també per destinar els seus beneficis a la guerra santa. I ens pot assegurar que això no ho estiguin fent algunes ja en aquests moments a la nostra ciutat?

L’ombra del terrorisme islamista torna a planejar sobre Catalunya i qui sap si a Vic. Després que el passat dissabte catorze musulmans preparats per atemptar de forma imminent fossin detinguts a Barcelona, encara hi ha qui dubta del perill que suposa l’Islam per a la convivència i l’estabilitat a casa nostra. Encara hi ha qui parla d’Aliança de Civilitzacions i creu que és possible entendre’s com diu el Sr. Vila d’Abadal amb qui professa la religió de l’odi contra Occident.

Des de Plataforma per Catalunya sempre hem dit en veu alta, clar i català que l’Islam és un perill per a Catalunya, per a Espanya, per a Europa i per a Occident i que sens dubte serà una de les lacres d’aquest segle XXI.

Sembla ser que aquest perill, que ja vam tenir la mala fortuna de patir en forma d’atemptats terroristes l’11 de març de 2004 a Madrid, no suposa una amenaça real per a alguns. Clar que aquests “alguns” es mouen amb guardaespatlles, porten cotxe oficial i viuen allunyats dels barris on s’originen els conflictes, allunyats d’aquests locals d’El Raval on fa olor a odi a tot allò que representi valors europeus.

Aquests darrers fets ens han de fer reflexionar, ara que l’entrada de Turquia a la Unió Europea (UE) és cada cop més a prop. Ens interessa realment que un país musulmà formi part de la UE? I quan s’hagi acceptat l’entrada dels turcs, quins motius esgrimiran els nostres polítics per rebutjar l’ingrés de països com el Marroc, Tunísia o Algèria?

Jaish e Mohamed (JEM, L’Exèrcit de Mahoma), un grup terrorista pakistanès vinculat amb el poder central d’Al Qaeda, utilitza mesquites espanyoles per reclutar i mobilitzar voluntaris disposats a fer la yihad, tal i com fa a Gran Bretanya. Fonts de la seguretat pakistanesa van reconèixer que el JEM utilitza Espanya, i especialment Catalunya, com a base logística.

No podem oblidar que el govern català va aprovar el passat novembre un projecte de llei que obliga als consistoris catalans a cedir obligatòriament terrenys públics per la construcció d’equipaments d’usos religiosos. Potser no es va tenir en compte que un 10% de les mesquites que hi ha a sòl espanyol segueixen els dictats del salafisme, la doctrina més radical d’Al Qaeda. Hi ha, doncs, via lliure per la instauració a Catalunya d’aquest cavall de Troia anomenat Islam.

És necessari que es produeixi un 11-M a Barcelona? Quan això esclati, a qui haurem de demanar responsabilitats? Els qui han estat tan permissius i han possibilitat l’entrada massiva de ciutadans musulmans o els que han practicat unes polítiques de favoritisme com és el cas del Sr. Vila d’Abadal, seran els primers en desaparèixer del mapa, i seran els ciutadans qui carregaran amb les conseqüències.

Sr. Vila d’Abadal: ni Plataforma per Catalunya ni els vigatans volem que Vic es converteixi en cap i casal de la immigració per excel·lència.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

LA DEMAGÒGIA D'EN BURGAYA

2008-01-22T19:07:00.000+01:00

Article publicat a El 9 Nou el dia 11 de gener de 2008

He llegit a El 9 Nou del divendres dia 28 de desembre a l’escrit que sol fer cada setmana el Sr. Josep Comajoan que des de l’Ajuntament de Vic els discutien la informació que aquest mitjà de comunicació va publicar sobre l’augment de sou de l’alcalde i de quatre regidors més. I és que aquest de l’equip de govern tenen molta cara dura. Aquets sis personatges ens costaran a la ciutat de Vic 62.000 euros més cada mes. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, passarà a cobrar més de 70.000 euros al mes, el socialista......Josep Burgaya, 48.000 euros, la republicana....Gràcia ferrer, 42.000 euros, l’altre socialista.....Jacint Raurell, 28.000 euros i Antoni Serrat, de CiU, 54.000 euros. Això al meu país se’n diu saquejar les arques de l’Ajuntament.

En el darrer ple es va aprovar un pressupost de 41,2 milions d’euros per a l’exercici 2008, lògicament amb el vot en contra de Plataforma per Catalunya. I varem votar en contra perquè entre altres coses vàrem considerar que l’increment, abusiu i difícilment justificable fins ara, del sous dels 14 regidors de l’equip de govern era exagerat. Prop d’1 milió d’euros, que és com dir 166 milions de les antigues pessetes, és el que ens costarà aquest pacte de vividors que tenim a l’Ajuntament de Vic, seguretat social a part. Si això per Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, i en Burgaya no és saquejar les arques de l’Ajuntament de Vic, jo hi veig tres possibilitats: “O tenen un morro que se’l trepitgen o es pensen que tots som una colla d’imbècils o, com a resum de les dues anteriors, el que volen i pretenen es prendre el pèl als vigatans”.

Després d’escoltar el discurs d’en Burgaya jo hem vaig quedar estupefacte. I és que en Burgaya deu tenir una memòria més curta que la cua d’un una conill. El gener passat en Burgaya assegurava, sobre el pressupost del 2007, coses com les següents: “No respon als problemes reals de la gent”, “no recull els problemes de seguretat, d’habitatge, d’oportunitats per als joves”, “li falta proximitat amb els ciutadans”, “les subvencions són ridícules”, etcètera. En Burgaya ens va presentar un pressupost pitjor en aquests punts i en altres, i el troba bo. Què ha passat?, ens preguntem. Què ha canviat en deu mesos? Potser el lluent sou que cobra ara en Burgaya?

I és que tal com va dir un amic meu, en Burgaya allà on durant 4 anys hi ha vist “papus”, ara hi veu “sirenes”. És el problema de la demagògia.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

EL PRESSUPOST DELS VIVIDORS

2007-12-29T10:40:00.000+01:00

Article d'opinió publicat a Osona Comarca el 28 de desembre de 2007

L’Ajuntament de Vic ha aprovat amb els vots de CiU, PSC i ERC un pressupost de 41,2 milions d’euros per a l’exercici 2008. Plataforma per Catalunya hi va votar en contra perquè considerem que aquest pressupost ha estat el pitjor que s’ha presentat mai al Consistori vigatà.

Un pressupost que en res beneficia els interessos de la ciutat de Vic i en canvi sí que beneficia els interessos dels 14 regidors de l’equip de govern. Un pressupost sense novetats significatives, gens ambiciós i sense assumir qüestions importants per a la ciutat com la seguretat ciutadana, l’habitatge, la gent gran o oportunitats per als joves, per posar-vos alguns exemples.

El més significatiu d’aquest pressupost el trobem en el capítol I, en l’apartat de despeses de personal que augmenta respecte a l’exercici anterior amb quasi un 18 % més a conseqüència dels lluents sous que s’han posat l’equip de govern i els càrrecs de confiança. El senyor Burgaya ja ho va dir en un moment del ple: “És un pressupost molt diferent dels anteriors i de contenció en la despesa i també en l’ingrés”. I tant diferent Sr. Burgaya... En els anteriors primava més els interessos de la ciutat i en aquests prima més els interessos econòmics de vostès per tal de mantenir el pacte de perdedors, per mantenir a uns quants vividors a costa dels ciutadans de Vic.

1 milió d’euros, que és com dir 166 milions de les antigues pessetes, és el que ens costa aquest pacte de vividors que tenim a l’Ajuntament de Vic, seguretat social a part. Si això pel Sr. Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, i el Sr. Burgaya no és saquejar les arques de l’Ajuntament de Vic, jo hi veig tres possibilitats: “O tenen vostès un morro que se’l trepitgen o es pensen vostès que tots som una colla d’imbècils o, com a resum de les dues anteriors, el que volen i pretenen vostès es prendre’ns el pèl als vigatans”.

Això sí, en aquest pressupost també hi trobem l’afany recaptador de l’equip de govern. Per posar-vos alguns exemples, hi trobem en la taxa de retirada de vehicles que l’equip de govern pensa ingressar més d’un 50 % respecte a les previsions d’ingressos reals del 2007. Significa això que, per assolir aquest repte, l’equip de govern pensa retirar els cotxes dels aparcaments privats? O aquest 28 % que pensen incrementar en multes de circulació. És que pensen que amb la seva gestió els ciutadans de Vic seran un 28 % més incívics?

I en ajuts socials, quina vergonya, trobem que quasi la pràctica totalitat és per als immigrants, 107.000 euros anuals, igual que la despesa de ciutadania i desenvolupament comunitari (nova ciutadania, oficina d’acollida...), 140.000 euros més. Tot plegat uns 250.000 euros per als seus amics musulmans. Aquets que ara volen treure la Creu de Sant Jordi de tot arreu.

Per tant, els hi puc ben assegurar que estem parlant d’un pressupost dolent en tots els sentits i que no hi ha ni punt de comparació amb els que ens havia presentat el Sr. Enric Castellnou en l’anterior legislatura. Es pot considerar un bon pressupost si les partides municipals pugen un 3,5 % tenint en compte que l’IRPF està pel damunt del 4 %? Jo els hi dic que no. I el Sr. Burgaya i el Sr. Alcalde el troben bo? Jo els hi diré el perquè el troben bo. El troben bo, perquè els hi agrada el capítol I i la pasta gansa. I a què fa referència el capítol I? A les despeses de personal. Quines? A l’augment normal de sous fixats a la llei de Pressupostos Generals de l’Estat i al conveni de l’Ajuntament. Però sobretot a l’increment de personal, difícilment justificable fins ara, i a l’abusiu increment del sous dels 14 regidors de l’equip de govern. I és que tal com va dir un amic meu, el Sr. Burgaya allà on durant 4 anys hi ha vist “papus”, ara hi veu “sirenes”. És el problema de la demagògia.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic

EL POUM DE TOTS ELS CIUTADANS

2007-12-26T11:28:00.000+01:00

Article d'opinió publicata a la revista municipal de l'Ajuntament de Vic el dia 17 de desembre de 2007.

Aquest mandat municipal estarà marcat per l’elaboració i aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal, (POUM), que com a instrument d’ordenació urbanística integral del territori de Vic, substituirà al Pla d’Ordenació Urbana i Territorial vigent des del ja llunyà 1.975.

Plataforma per Catalunya considera que el nou POUM ha de complir tots els anteriors principis generals de l’actuació urbanística, no perquè ara ho exigeixi la vigent legislació catalana, si no perquè com a partit modern nascut a les ciutats; creu en un model de ciutat compacta que a mes d’aprofitar millor l’ús del sòl que és un bé escàs, especialment afavoreix la vida social de la ciutat mitjançant la continua relació entre els seus habitants, entre aquests i el comerç ciutadà de proximitat, aconseguint així una ciutat viva i més segura, i en la que s’hi puguin desenvolupar la gran majoria de les activitats econòmiques gràcies a una planificació urbanística que permeti l’exercici dels diferents usos, residencials, comercials, terciaris, públics i inclòs industrials, dintre dels diferents barris de la ciutat, amb la qual cosa, a més s’afovereix la reducció de la mobilitat motoritzada amb el corresponent estalvi energètic. Ciutat compacta que al mateix temps disposi d’uns grans parcs urbans, situats en els diferents extrems del municipi, en els quals els vigatans han de poder realitzar tota classe d’activitats a l’aire lliure, tant lúdiques com esportives.

Plataforma per Catalunya com a primer partit de l’oposició i segona força política de la Ciutat, lluitarà perquè l’aprovació del nou POUM es faci mitjançant una autèntica i àmplia participació dels vigatans en tot el seu de debat previ i d’elaboració, mitjançant tant en la divulgació i la comprensió dels objectius i del contingut dels treballs d’aquest planejament, com en la formulació d’al·legacions, suggeriments i propostes alternatives.

I així, durant tot aquest llarg procés d’elaboració i aprovació del nou POUM, PxC s’ofereix a tots els ciutadans, mitjançant el nostre correu electrònic: vic@pxcatalunya.com, tant els que la van votar com els que no, tant per orientar-los com per rebre i defensar les seves legítimes propostes, sempre per aconseguir que aquest POUM no sigui només el de l’equip de govern, si no realment el de TOTS ELS CIUTADANS.

Josep Anglada i Rius
Portaveu de PxC a l’Ajuntament de Vic

LA INCAPACITAT D'EN JOAN SAURA

2007-12-08T00:50:00.001+01:00

Article d'opinió publicat a Osona Comarca el 7 de desmbre de 2007

Vista la política d’actuació adoptada per Joan Saura i el seu equip de govern des de que és Conseller d’Interior, i més tenint en compte els últims fets en què la Conselleria d’Interior s’ha vist implicada, Creiem que el que ha de fer aquest senyor es deixar el càrrec en mans de persones amb més caràcter i capacitat.

Les mostres d’incivisme que ha patit darrerament Catalunya, i en especial la ciutat de Barcelona, a mans de grups que s’autodenominen “anti-sistema”, posen de manifest quines són les ordres que segueix el cos dels Mossos d’Esquadra: deixar que el caos es faci amo dels carrers, i un cop el mal estigui fet, prendre represàlies.

Entenc que l’actuació dels agents ha de ser de caràcter preventiu i ha d’anar encaminada a avortar avalots com els que van tenir lloc el passat 17 de novembre. De què serveix desplegar un ampli dispositiu policial com el que va custodiar als manifestants al llarg del recorregut si els preceptes que arriben des de dalt impedeixen als agents desenvolupar el seu treball?

La complicitat institucional amb la què compten els grups anti-sistema per actuar amb total impunitat es va saldar, aquest cop, amb deu membres de la policia catalana ferits. Quina serà la xifra la propera vegada? Ja n’hi ha prou. No volem veure les nostres ciutats entregades al regne de la violència. La ineficàcia de l’actual conseller d’Interior per preservar l’ordre públic ha quedat al descobert.

Els ciutadans de Catalunya mereixen algú amb capacitats per a portar el timó de la Conselleria d’Interior.

Des de fa uns mesos estem assistint a una erosió de la imatge del cos de Mossos d’Esquadra fomentada per Joan Saura. Recordem quan es van fer públics uns vídeos que només haurien de ser presentats davant els jutges i al servei d’assumptes interns del cos, fent sorgir desconfiança i descrèdit immerescuts cap a la nostra policia. Ens neguem a que un col·lectiu d’aquesta naturalesa sigui tractat amb la desconsideració amb què Joan Saura ha basat les relacions amb els Mossos d’Esquadra.

Es per aquests motius i atès que aquesta institució és un pilar bàsic per a la seguretat de Catalunya i donat que s’ha alimentat el seu desprestigi, el grup municipal de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament de Vic, va demanar en el ple del passat dilluns, 3 de novembre, la dimissió de l’actual Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, perquè creiem que mentre es posi al capdavant de la policia a un polític que no creu en la policia, el desordre públic continuarà i per desgracia cada cop serà més fort.

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a a l’Ajuntament de Vic

LA INCAPACITAT D'EN JOAN SAURA

2007-12-08T00:50:00.000+01:00